Eleccions legislatives del Kirguizstan de 2015

Eleccions legislatives del Kirguizstan de 2015
← 2010  2020  →
Data	4 octubre 2015
Tipus	eleccions legislatives del Kirguizstan
Càrrec a elegir	diputat del Consell Suprem del Kirguizstan
Participació
2.761.297 1.626.255    58.89٪ 2.11 1.593.845      12.428    32.410
Resultat de la votació
СДПК  — Chynybai Tursunbekov 435.968   27.35٪ 13.11 Parlamentari 26 → 38 12 Respublika–Ata Zhurt ^(en)  — Omurbek Babanov 320.115   20.08٪ Parlamentari 28 Kyrgyzstan Party ^(en)  — Kanatbek Isaev 206.094   12.93٪ Parlamentari 18 Önügüü–Progress ^(en)  — Bakut Torobaiev 148.279   9.3٪ Parlamentari 13 Bir Bol ^(en) 135.875   8.52٪ Parlamentari 12 Ata Meken Socialist Party ^(en)  — Omurbek Tekebaiev 123.055   7.72٪ 2.27 Parlamentari 18 → 11 7 ? ? ? Butun Kyrgyzstan ^(en) 97.869   6.14٪ 2.22 Parlamentari 0 → ? ? ? Zamandash ^(en) 43.405   2.72٪ 0.63 Parlamentari 0 →

Les eleccions parlamentàries es van celebrar al Kirguizstan el 4 d'octubre de 2015.

Sistema electoral

Els 120 escons del Consell Suprem van ser triats per representació proporcional en una circumscripció única en tot el país. Per aconseguir escons, els partits han de superar un llindar electoral del 7% dels vots emesos a nivell nacional i rebre almenys el 0,7% dels vots en cadascuna de les set regions. Cap partit pot ocupar més de 65 escons.^[1] Es va exigir que les llistes dels partits tinguessin com a mínim el 30% dels candidats de cada gènere, i que un de cada quatre candidats fos d'un gènere diferent. També es requeria que almenys un 15% dels candidats de cada llista fossin deminories ètniques.^[1]

El registre biomètric de votants es va introduir arran de reclamacions de frau electoral en eleccions anteriors.^[2]

Campanya

En el període preelectoral es van crear diversos partits polítics, sovint com un intent dels rics kirguisos de promoure els seus propis interessos.^[2] El llavors primer ministre, Temir Sariyev, va afirmar que els llocs en les llistes dels partits es venien als postors, amb rumors que un lloc alt en la llista d'un partit costava entre 500.000 i 1.000.000 de lliures esterlines.^[2]

Més del 10% dels possibles candidats no van poder presentar-se a causa de condemnes penals, mentre que el líder d'un partit, un exboxejador, va ser expulsat després que s'afirmés que havia colpejat a un candidat rival.^[2]

Observadors internacionals

Encara que va haver-hi algunes acusacions de frau electoral,^[3] l'OSCE va declarar que l'elecció havia estat «animada i competitiva, única a la regió», mentre que la missió de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va afirmar que els ciutadans havien fet la seva elecció "lliurement entre un gran nombre de candidats".^[4]

No obstant això, l'OSCE va assenyalar alguns problemes en el registre biomètric dels votants, perquè molta gent no va ser registrada a temps per a rebre la seva targeta d'identificació.^[4] El Consell d'Europa va expressar la seva preocupació respecte a la transparència de les campanyes i finançament dels partits, indicant que aquesta ha de ser millorada.^[4]

Resultats

Sis partits polítics van aconseguir entrar a la legislatura unicameral. El Partit Socialdemòcrata va obtenir majoria simple amb 38 dels 120 escons. La Coalició dels partits Respublika i Ata-Zhurt van obtenir 23 escones, quedant en segon lloc i perdent 5 respecte a l'elecció anterior. Això va generar el mateix problema del parlament fragmentat de l'anterior elecció. Finalment, es va formar un govern de coalició liderat pels socialdemòcrates i del qual formaven part el KP, el Partit del Desenvolupament i el Progrés, i el Partit Socialista Ata-Meken, donant com a resultat una majoria absoluta de 80 escons. A principis de 2016, Sooronbay Jeenbekov va ser elegit Primer ministre amb 80 vots a favor.

Referències

1. Electoral system IPU
2. Voters celebrate Kyrgyzstan’s democratic experiment Financial Times, 4 October 2015
3. Social Democrats Leading In Closely Watched Kyrgyz Vote Radio Free Europe Radio Liberty, 4 de octubre de 2015.
4. Monitors Praise Kyrgyz Elections Won By Social Democrats Radio Free Europe Radio Liberty, 5 de octubre de 2015.