Eleccions legislatives del Kirguizstan de 2010

Eleccions legislatives del Kirguizstan de 2010
← 2007  2015  →
Data	10 octubre 2010
Tipus	eleccions legislatives del Kirguizstan
Càrrec a elegir	120 diputat del Consell Suprem del Kirguizstan ≈ 5th Convocation ^(en)
Participació
2.753.727 1.679.710    61٪ 12.86 1.668.871       ?      ?
Resultat de la votació
Ata-Djurt  — Kamchybek Tashíev 257.100   15.41٪ Parlamentari 28 СДПК  — Almazbek Atambàiev 237.634   14.24٪ 4.89 Parlamentari 11 → 26 15 Ar-Namys  — Felix Kulov 229.916   13.78٪ Parlamentari 25 Respublika ^(en)  — Omurbek Babanov 210.594   12.62٪ Parlamentari 23 Ata Meken Socialist Party ^(en)  — Omurbek Tekebaiev 166.714   9.99٪ 1.32 Parlamentari 0 → 18 18 ? ? ? Butun Kyrgyzstan ^(en) 139.548   8.36٪ Parlamentari 0 ? ? ? Akshumkar ^(en) 78.673   4.71٪ Parlamentari 0 ? ? ? Zamandash ^(en) 55.907   3.35٪ Parlamentari 0

El 10 d'octubre de 2010 es van celebrar eleccions legislatives anticipades al Kirguizstan.^[1] Els 120 escons del Consell Suprem es van triar pel sistema de llistes de partits.^[2][3] Es van assignar escons a tots els partits que van obtenir més del 5% dels vots en total i més del 0,5% en cadascuna de les nou províncies, amb un límit de 65 escons per partit.^[4]

Ata-Zhurt va obtenir una pluralitat d'escons, mentre que el governant Partit Socialdemòcrata va quedar segon i Ar-Namys tercer.^[5]

Context

L'abril de 2010, el president Kurmanbek Bakíev va ser enderrocat, la qual cosa va portar al poder a un govern interí dirigit per Roza Otunbàieva.^[6] El 19 d'abril de 2010 es va presentar un pla electoral i de reformes.^[7] Un referèndum constitucional celebrat al juny va aprovar per aclaparadora majoria una reforma perquè el país passés d'un sistema presidencial a un sistema parlamentari. La nova Constitució permetria al Parlament elegir al primer ministre i exercir un paper clau en la formació del nou govern.

La situació geoestratègica del Kirguizstan era vital perquè proveïa a la guerra de l'Afganistan a través de la base aèria de Manas, i a més és l'únic país que alberga una base estatunidenca i una altra russa. Els esdeveniments polítics de 2010 també van complaure els Estats Units, però van molestar a Rússia, que va advertir que la primera democràcia parlamentària de l'Àsia central podria ser catastròfica per al Kirguizstan.^[8] Rússia també considera la zona com la seva esfera d'influència.

Al principi, les eleccions legislatives s'anaven a celebrar al mateix dia que les presidencials. No obstant això, aquestes es van retardar fins a octubre de 2011, i Otunbàieva va continuar sent presidenta fins al 31 de desembre de 2011.^[9]

Observació internacional

Les eleccions van ser observades per 850 observadors internacionals de 32 organitzacions, inclosos 300 observadors de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE).^[2][3] L'equip internacional d'observadors va aplaudir la votació, i el de l'OSCE va afirmar que les eleccions suposaven un pas en la «major consolidació del procés democràtic».^[10] Encara que els observadors van afirmar que aquestes eleccions no s'assemblaven a altres celebrades en el passat i no presentaven les mateixes irregularitats, sí que van assenyalar algunes peculiaritats, mentre que la Comissió Electoral Central no estava prou preparada per als comicis, per la qual cosa és possible que es produïssin «tractes per sota de la taula». Només un observador va tenir una reacció negativa davant la votació, encara que la majoria es va mostrar satisfeta que fos un «pas en la bona direcció».^[11]

Conseqüències

Es va considerar que el resultat preparava el terreny per a una legislatura fracturada i sense molta capacitat de decisió, en la qual Ar-Namys exerciria probablement el paper de "faedor de reis".^[10]

Després de les eleccions, el SDPK, Respublika i Ata-Meken van acordar una coalició a finals de novembre.^[12] No obstant això, tan aviat com es va acordar oficialment la coalició, el 2 de desembre, aquesta es va ensorrar al no poder elegir un president del Parlament (només 58 dels 67 diputats de la coalició van votar a favor del president designat en una votació secreta).^[13]

El 15 de desembre, Respublika va anunciar que havia negociat amb èxit la creació d'un govern de coalició amb el SDPK i Ata-Zhurt. Almazbek Atambàiev, del SDPK, es va convertir en primer ministre amb 92 escons en la cambra de 120,^[14] Akhmatbek Keldibekov, de Ata-Zhurt, va ser elegit president del Parlament amb 101 a 14 vots^[15] i Omurbek Babanov, de Respublika, passaria a ser viceprimer ministre.^[16] El nou govern va ser aprovat més tard aquest mateix dia.

Referències

1. «Kyrgyzstan to hold presidential elections in late 2011 – People's Daily Online». English.people.com.cn, 21-05-2010. [Consulta: 21 agost 2010].
2. Kyrgyzstan set for crucial vote. Al Jazeera. 9 October 2010.
3. Kyrgyz storm political party HQ, Al Jazeera, 6 October 2010.
4. «Factbox: Facts about Kyrgyzstan's election». Reuters, 09-10-2010.
5. «IFES Election Guide | Elections: Kyrgyz Parliamentary Oct 2010». [Consulta: 28 desembre 2022].
6. «Presidential vote in Kyrgyzstan in 6 months: interim leader – People's Daily Online». English.people.com.cn, 08-04-2010. [Consulta: 21 agost 2010].
7. «Kyrgyz Interim Government Unveils Reform Plan To 'return To Democracy'». Rttnews.com, 19-04-2010. [Consulta: 21 agost 2010].
8. «No clear winner in Kyrgyzstan poll – Central & South Asia». Al Jazeera English. [Consulta: 12 octubre 2010].
9. «Kyrgyzstan's interim leader Otunbayeva to be president to 2011 [ WORLD BULLETIN- TURKEY NEWS, WORLD NEWS ]». Worldbulletin.net, 19-05-2010 [Consulta: 21 agost 2010].
10. Vladimir Radyuhin «News / International : No clear winner in Kyrgyzstan poll». The Hindu [Chennai, India], 18-07-2010 [Consulta: 12 octubre 2010].
11. «eng.24.kg». Arxivat de l'original el 20 October 2010. [Consulta: 15 octubre 2010].
12. «Three Kyrgyz parties agree to form government - People's Daily Online».
13. «eng.24.kg». Arxivat de l'original el 22 July 2011. [Consulta: 3 desembre 2010].
14. «Breaking News, World News and Video from al Jazeera».
15. «Kyrgyzstan Elects Parliament Speaker».
16. «Kyrgyz Parties in Coalition Agreement».