En total foren escollits 402 diputats, i vencé per majoria absoluta el Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta.[2] Els republicans s'apleguen en la Coalició Republicana, que només aconsegueix 14 diputats. La Lliga Regionalista aconsegueix per primer cop representació parlamentària.[3] El 17 de maig de 1902 Alfons XIII fou proclamat major d'edat.
Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica espanyola, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[4][5]
