Jaume Roure i Prats (Palafrugell, 3 de març de 1858 - Girona, 1938)[1] fou un polític i propietari rural català, president de la diputació de Girona i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Biografia
Fou fill de Francesc Roure, llavors regidor de Palafrugell, i de la seva esposa, Narcisa Prats.[2] La seva família era una de les més importants de la població, amb l'avi Vicenç Roure com a alcalde al ciutat (1850-1852) i el pare d'en Jaume que fou regidor de l'ajuntament (1857-1862).[1]
Fou el cacic més important de la comarca, i el seu poder arribava als municipis de Vidreres, Maçanet de la Selva, Hostalric, Santa Coloma de Farners, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell, La Bisbal, Santa Cristina i Castell d'Aro. Posseïa una fàbrica de farines i era l'amo del diari Heraldo de Gerona, fundat per ell el 1898. Fou alcalde de Llagostera de 1897 a 1909, president de la Diputació de Girona, governador civil de les províncies de Ciudad Real, Palència i Tarragona. Inicialment fou conservador, però després, com a cap del Partit Liberal a Girona, fou elegit diputat pel districte de La Bisbal d'Empordà a les eleccions generals espanyoles de 1901 i senador per Girona de 1903 a 1907.
Es va casar amb Maria Dolors Brauget-Massanet i Riera el 7 de març de 1880[2] i aquell mateix any foren pares del polític Francesc Roure i Brauget-Massanet.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Grau i Ferrando, Dolors «Jaume Roure i Prats (1858-1938), radiografia d'un cacic» (PDF). Crònica. Publicació de l'Arxiu Municipal de Llagostera, 1992 [Consulta: 3 març 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Registre de matrimonis de l'església de Santa Maria de La Bisbal d'Empordà, any 1880.
- ↑ «Crónica - Judiciales» (en castellà). El Autonomista, 08-10-1931, pàg. 2.
Enllaços externs
.svg){kind=small}
