Les eleccions generals espanyoles de 1873 foren convocades el 10 de maig de 1873 sota sufragi universal masculí. Les va convocar el president de la Primera República Espanyola, Estanislau Figueras, per tal d'elaborar una nova constitució. En total foren escollits 383 diputats, endemés dels 15 de Puerto Rico i 18 de Cuba.
Per raó de l'esclat de la Tercera Guerra Carlina no hi va haver eleccions a 8 districtes (Aoiz, Baztan, Estella-Lizarra, Berga, Olot, Puigcerdà, Sort i Tremp). El vot es va concentrar en mans dels republicans federals, ja que els carlins no es van presentar i els altres partits van demanar el retraimiento. Els radicals van intentar dos cops d'estat i foren expulsats del govern. Els federalistes eren dividits alhora en unitaris i intransigents. També es produïren insurreccions cantonalistes i anarquistes el juliol de 1873.
Durant el mandat de la Primera República Espanyola hi va haver quatre presidents, que també exercien de presidents del govern. El president del Congrés fou José María Orense fins al 13 de juny de 1873, quan fou substituït per Nicolás Salmerón fins al 26 d'agost; després per Emilio Castelar fins al 10 de setembre.