Francesc de Paula Roqué i Feliu

Francesc de Paula Roqué i Feliu

Biografia
Naixement	1841 Barcelona
Mort	15 setembre 1909 (67/68 anys) Barcelona
Diputat al Congrés dels Diputats
5 juny 1873 – 8 gener 1874 Circumscripció electoral: Puigcerdà
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat
Partit	Partit Republicà Democràtic Federal

Francesc de Paula Roqué i Feliu (Barcelona, 1841 - 1909)^[1] fou un advocat i polític català del segle xix.

Trajectòria

Membre del Partit Republicà Democràtic Federal, fou elegit diputat pel districte de Puigcerdà a les eleccions generals espanyoles de 1873. Quan es produí la restauració borbònica, juntament amb Eusebi Corominas i Cornell van ingressar al Partit Republicà Possibilista d'Emilio Castelar el 1876, amb el que fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona en 1877 i diputat de la Diputació de Barcelona en 1890 i 1903.

El 1879 es dedicà als negocis naviliers i el 1882 fou soci de la "Compañía de Carbones Nacionales"; el 1886 fou secretari del consell d'administració de "Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas".^[2] El 1901 va signar el manifest d'adhesió a la nova Unió Republicana i el 1906 fou un dels dirigents republicans catalans que es va adherir a la Solidaritat Catalana.

Referències

1. «esquela de D.Francisco de P. Roqué». La Vanguardia, 16-09-1909, pàg. 1.
2. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.246-247. ISBN 978-84-9850-461-3. 

• Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.253. ISBN 978-84-9850-461-3. 
• «Francesc de Paula Roqué i Feliu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)