PROFILBARU.COM

El cochecito
Fitxa
Direcció	Marco Ferreri
Protagonistes	Chus Lampreave; José Luis López Vázquez; José Isbert; María Luisa Ponte; Maria Isbert; Ángel Álvarez; Carlos Saura; Antonio Escribano; Antonio García-Riquelme Salvador; Pedro Porcel; Rafael Azcona; José Álvarez "Lepe"
Producció	Pere Portabella i Ràfols
Dissenyador de producció	Enrique Alarcón
Guió	Marco Ferreri i Rafael Azcona
Música	Miquel Asins Arbó
Fotografia	Juan Julio Baena Álvarez
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	1960
Durada	85 min
Idioma original	castellà
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	drama i comèdia
Lloc de la narració	Madrid
	← La venganza Plácido →

El cochecito és una pel·lícula espanyola dirigida per Marco Ferreri i estrenada el 3 de novembre de 1960. Està basada en el relat Paralítico, de l'obra Pobre, paralítico y muerto (1960), de Rafael Azcona.^[1]

La pel·lícula va obtenir el Premi de la crítica, atorgat per FIPRESCI, en la 21a Mostra Internacional de Cinema de Venècia,^[2] així com el Premi Sant Jordi a la millor pel·lícula espanyola.^[3]

Argument

Don Anselmo Proharán (José Isbert) és un ancià totalment decidit a adquirir un cotxet d'invàlid amb motor, igual que el que té el seu amic Lucas i altres companys de la seva edat. Malgrat l'oposició de tota la seva família, Don Anselmo no desisteix del seu capritx, fins i tot si per a aconseguir-lo es veu obligat a vendre les joies de la família. Quan el seu fill Carlos (Pedro Porcel) s'assabenta, l'obliga a retornar-ho. En venjança, Don Anselmo presa la decisió d'enverinar a la seva família. Quan intenta fugir en el seu cotxet, no obstant això, és finalment detingut per la Guàrdia Civil.

Producció

La versió inicial de la pel·lícula donava clarament a entendre que Don Anselmo complia els seus fúnebres propòsits, però aquest final va ser prohibit per la censura, optant-se llavors per una versió més edulcorada en la qual implícitament es veia que el decidit ancià no executava el seu pla i la família continuava viva.^[4]

En una breu seqüència apareixen caracteritzats de frares el guionista, Rafael Azcona, i Carlos Saura.^[4]

Els interiors es van construir en els Estudis Sevilla i, amb la finalitat d'obtenir un major realisme, les parets van ser enguixades «per a transmetre la sensació d'una llar claustrofòbica».^[5]

Referències

↑ Sánchez Salas, Bernardo. Diccionario del cine español (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1998, p. 234-235. ISBN 978-84-206-5257-3.
↑ Pàgina de l'edició de 1960 del Festival de Venècia a IMDb.
↑ «Premio San Jorge de Cinematografía». El Mundo Deportivo [[[Barcelona]]], 24-04-1961, p. 11.
↑ ^4,0 ^4,1 BORAU, J.L.: Diccionario..., pág. 235.
↑ Estudio de la película en ARRANZ, D.F.:Las cien mejores..., pág. 110.

Vegeu també

Abad, automòbil de minusvàlids

Bibliografia

ARRANZ, David Felipe: Las cien mejores películas sobre obras literarias españolas, págs. 109-110. Cacitel, S.L., 2009. ISBN 978-84-96613-31-7
BORAU, José Luis (dir.): Diccionario del cine español; artículo de Bernardo Sánchez Salas, págs 234-235. Alianza Editorial, Madrid, 1998. ISBN 978-84-206-5257-3
CAPARRÓS LERA, José Mª, CRUSELLS, Magí y ESPAÑA, Ramón de: Las grandes películas del cine español, págs. 109-113. Ediciones JC Clementine, Madrid 2007. ISBN 978-84-89564-50-3
EGEA, Juan F., Paralítico o no: Comedia irónica, disidencia e identidad en El cochecito, Anales de Literatura Española Contemporánea, 28.I (2003), págs. 77-94.