Eduard Vidal i de Valenciano

Eduard Vidal i de Valenciano
	Eduard Vidal i de Valenciano (1899)
Biografia
Naixement	1838 ; Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
Mort	1899 (60/61 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	Polític i escriptor
Membre de	Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1898–)
Nom de ploma	Isidro Llauradó
Família
Germans	Gaietà Vidal i de Valenciano

Eduard Vidal i de Valenciano (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1838 - Barcelona, 25 de febrer de 1899) fou un dramaturg i llibretista de sarsueles, polític i escriptor. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, el 1898. Milità al Partit Republicà de Castelar. El seu germà Gaietà Vidal i de Valenciano també feu carrera literària.^[1]

Es casà a Vilafranca del Penedès amb Raimunda Rossell i Bages (1852-1898), el 9 de gener de 1881.^[2]

Al barri del Poblenou de Barcelona hi ha un carrer que duu el seu nom en homenatge. És enterrat al Cementiri de Vilafranca del Penedès.

Va morir a Barcelona el 25 de febrer de 1899,^[3] sent traslladat el seu cos al cementiri de Vilafranca del Penedès l'endemà.^[4]

Obra dramàtica

1864

Qui tot ho vol tot ho perd o la festa de l'ermita, sarsuela en 1 acte. Música d'Antoni Lamarca, estrenada al Teatre de l'Odèon de Barcelona el dia 3 d'octubre de 1864.
Un beneit de Jesucrist, joguina lírico-dramàtica, música de Francesc d'Assís Altimira, estrenada al Teatre de l'Odèon de Barcelona el 16 de desembre de 1864.
A boca tancada…, estrenada al teatre Romea, la nit del 28 de setembre de 1864.

1865

Antany i enguany, en col·laboració de Conrad Roure. 1865.
Tal faràs, tal trobaràs. Drama en tres actes i en vers, estrenat al teatre Principal la nit del 4 d'abril de 1865 i reposat al Teatre Romea, la nit del 7 de març de 1866.
Tal hi va que no s'ho creu, estrenada al teatre Romea, la nit del 16 de novembre de 1865.
Tants caps, tants barrets. Comèdia en dos actes i en vers, estrenada al teatre Romea, la nit del 13 de desembre de 1865.

1866

L'ase d'en Mora. Comèdia en un acte, estrenada al teatre Romea, la nit del 31 de gener de 1866.
Cada u per on l'enfila. Disbarat còmico-dramàtic en dos actes, estrenat al teatre Romea, la nit del 16 d'abril de 1866.
Maria!. Quadre lírico-dramàtic de costums catalans. Música de Nicolau Manent. Estrenat al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona el 5 d'agost de 1866.

1867

1868

Qui juga, no dorm, estrenada al teatre Romea, la nit del 13 d'abril de 1868.
Paraula és paraula. Drama en tres actes, estrenat al teatre del Liceu de Barcelona, la nit del 29 de desembre de 1869.

1869

El virolet de Sant Guim, estrenada al teatre Romea, la nit del 15 de març de 1869.

1870

La gran sastressa de Midalvent. Sarsuela en 2 actes, adaptació catalana de l'opereta de Jacques Offenbach La Grande-Duchesse de Gérolstein, estrenada al Teatre Novedades de Barcelona el 21 de maig de 1870.
Pot més qui piula, música de Josep Teodor Vilar, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 13 de juny de 1870.

1871

La masovera. Quadre de costums de camp en 2 actes, música de Frederic Serra, estrenat al Teatre del Circ Barcelonès de Barcelona el 22 de febrer de 1871.
La formosa Magdalena, adaptació catalana de l'opereta de Jacques Offenbach La belle Helène. Estrenada al Teatre del Circ Barcelonès de Barcelona el 14 de març de 1871.
A sort i a ventura, humorada en 1 acte, música de Nicolau Manent, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 25 d'agost de 1871.

1872

De Barcelona al Parnàs. Sarsuela revista (còmica-lírica-dramàtica-satírica-fantàstica) en dos quadres i en vers, música de Josep Ribera, estrenada al teatre Tívoli de Barcelona el 21 de juliol de 1872.
Dos milions, sarsuela en 1 acte, música de Josep Ribera, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 3 d'agost de 1872.

1873

Les campanetes. Sarsuela en 1 acte, en col·laboració amb Conrad Colomer, música de Josep Ribera, estrenada al Teatre del Circ Barcelonès de Barcelona el 17 de febrer de 1873.
Un pobre diable. Sarsuela bufa en 1 acte, llibret en col·laboració de Rafael Burgell, música de Josep Ribera i Miró, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 10 de juliol de 1873.
Por ir de pesca. Sarsuela en 1 acte, música d'Antoni Lamarca, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona l'1 d'agost de 1873.

1874

El somni daurat, llibret en col·laboració de Joaquim Arimon. Música de Nicolau Manent. Estrenat al Teatre del Circ Barcelonès de Barcelona el 21 de gener de 1874.
La manescala, llibret en col·laboració de Rafael Burgell. Música de Cosme Ribera. Estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 22 de juliol de 1874.
La criada, sarsuela en 2 actes i en vers. Llibret en col·laboració amb Josep Roca i Roca. Música de Josep Navarro, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 10 de setembre de 1874.

1875

Micos. Extravagància lírico-dramàtica en 1 acte i en vers, llibret en col·laboració de Josep Roca i Roca, música de Joan Rius, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 10 de juliol de 1875.
Joc de nois, llibret en col·laboració de Josep Roca i Roca, música de: ?, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 2 d'agost de 1875.

1878

La guardiola, llibret en col·laboració de Bartomeu Carcassona, música d'Enric Martí, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 9 de setembre de 1878.

1879

El cuchillo de plata. Drama en cinc actes i un pròleg (escrit en castellà). En col·laboració amb Josep Roca i Roca. Estrenat al teatre Espanyol de Barcelona

1880

El registro de la policía. Drama en 8 actes i en prosa (escrit en castellà). Estrenat al Teatre Espanyol de Barcelona el dia 1 de febrer.^[5]

1883

Sor Teresa o el claustro y el mundo. Drama en cinc actes (escrit en castellà).

1884

La taverna, drama popular en 9 quadros, inspirat i basat en la novel·la d'Émile Zola, L'assommoir, i arranjat per al teatre català amb la col·laboració de Rossend Arús i Arderiu. Estrenat al Teatre del Tívoli, el 15 de març de 1884.

1885

María Antonieta, reina de Francia, original de Paolo Giacometti, arranjada per Eduard Vidal i de Valenciano. Estrenada al teatre del Tívoli, de Barcelona, el 14 de març de 1885.