Direcció General de la Guàrdia Civil

Direcció General de la Guàrdia Civil

Dades
Tipus	article de llista de Wikimedia

La Direcció General de la Guàrdia Civil és l'òrgan de govern jeràrquicament superior dins de l'estructura orgànica del cos militar de la Guàrdia Civil espanyola i depenent del Ministeri de l'Interior d'Espanya. Des del 18 de novembre de 2016, el càrrec de director general recau sobre el jurista castellà José Manuel Holgado Merino.^[1]

Titulars

Nom	Inici	Final	Observacions
Francisco Javier Girón y Ezpeleta	2 de setembre de 1844	10 de juliol de 1854	Primer director de la Guàrdia Civil.
Antonio María Alós	18 de juliol de 1854	1 d'agost de 1854
Facundo Infante Chávez	1 d'agost de 1854	19 de juliol de 1856
José MacCrohon y Blake	1 de setembre de 1856	12 d'octubre de 1856
Francisco Javier Girón y Ezpeleta	12 d'octubre de 1856	1 de juliol de 1858	2a vegada
Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis	2 de juliol de 1858	21 de novembre de 1863
Ángel García-Loygorri y García de Tejada	29 de setembre de 1864	25 de juny de 1865
Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis	25 de juny de 1865	28 de desembre de 1865	2a vegada
Francisco Serrano Bedoya	28 de desembre de 1865	11 de juliol de 1866
Rafael Acedo Rico y Amat	11 de juliol de 1866	11 de març de 1867
José Turón y Prats	11 de març de 1867	16 de setembre de 1868
Anselmo Blaser San Martín	16 de setembre de 1868	26 de setembre de 1868	Revolució de 1868 «La Gloriosa»
Juan Antonio de Zaratiegui y Celigüeta	26 de setembre de 1868	25 d'octubre de 1868
Francisco Serrano Bedoya	25 d'octubre de 1868	18 de juny de 1872	2a vegada
Cándido Pieltain y Jove-Huergo	19 de juny de 1872	26 de març de 1873
Mariano Socías del Fangar y Lledó	5 de juliol de 1873	19 de setembre de 1873
Juan Acosta Muñoz	19 de setembre de 1873	10 d'octubre de 1873
Segundo de la Portilla Gutiérrez	10 d'octubre de 1873	18 de gener de 1874
José Turón y Prats	18 de gener de 1874	28 de setembre de 1874	2a vegada
Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig	28 de setembre de 1874	21 de gener de 1882
Tomás García-Cervino y López de Sigüenza	23 de gener de 1882	5 de novembre de 1883
Agustín de Burgos y Llamas	5 de novembre de 1883	26 d'abril de 1884
Ramón Fajardo Izquierdo	26 d'abril de 1884	4 d'agost de 1884
Remigio Moltó y Díaz-Berrio	6 d'agost de 1884	9 de desembre de 1885
Tomás García-Cervino y López de Sigüenza	9 de desembre de 1885	3 de desembre de 1887	2a vegada
José Chinchilla y Díez de Oñate	13 de gener de 1888	11 de desembre de 1888
Tomás O'Ryan y Vázquez	11 de desembre de 1888	13 de novembre de 1890
Luis Dabán y Ramírez de Arellano	14 de novembre de 1890	22 de gener de 1892
Romualdo Palacios González	30 de gener de 1892	8 de febrer de 1899
José Chinchilla y Díez de Oñate	8 de febrer de 1899	2 de març de 1899	2a vegada
Antonio Dabán y Ramírez de Arellano	16 de març de 1899	27 de juliol de 1901
Federico Ochando y Chumillas	27 de juliol de 1901	30 d'agost de 1902
Luis María Pando Sánchez	30 d'agost de 1902	13 de juliol de 1903
Camilo García de Polavieja y del Castillo	13 de juliol de 1903	23 de novembre de 1903
Arsenio Linares y Pombo	23 de novembre de 1903	6 de desembre de 1903
Vicente Martítegui Pérez de Santamaría	7 de desembre de 1903	28 de gener de 1905
Joaquín Sánchez Gómez	28 de gener de 1905	25 d'agost de 1910
Vicente Martítegui Pérez de Santamaría	25 d'agost de 1910	25 de gener de 1912	2a vegada
Ángel Aznar y Butigieg	31 de gener de 1912	3 de març de 1913
Ramón Echagüe y Méndez Vigo	3 de març de 1913	30 d'octubre de 1913
Agustín de Luque y Coca	30 d'octubre de 1913	10 de desembre de 1915
Enrique de Orozco y de la Puente	10 de desembre de 1915	23 de juliol de 1916
Antonio Tovar y Marcoleta	23 de juliol de 1916	20 d'abril de 1917
Agustín de Luque y Coca	20 d'abril de 1917	26 de juny de 1917	2a vegada
Salvador Arizón y Sánchez Fano	26 de juny de 1917	6 de desembre de 1918
Juan Zubia y Bassecourt	6 de desembre de 1918	26 de març de 1925
Ricardo Burguete y Lana	27 de març de 1925	3 de novembre de 1928
José Sanjurjo Sacanell	3 de novembre de 1928	3 de febrer de 1932	Proclamació de la Segona República.
Miguel Cabanellas Ferrer	3 de febrer de 1932	15 d'agost de 1932
Cecilio Bedia de la Cavallería	15 d'agost de 1932	15 de febrer de 1935	Revolució d'Astúries de 1934.
Miguel Cabanellas Ferrer	15 de febrer de 1935	7 de gener de 1936	2a vegada
Sebastián Pozas Perea	7 de gener de 1936	24 de juliol de 1936	Cop d'estat de juliol de 1936.
Guerra Civil espanyola[n. 1]
Eliseo Álvarez-Arenas y Romero	6 de setembre de 1939	13 d'abril de 1942	Integració dels Carrabiners a la Guàrdia Civil (1940).[5]
Enrique Cánovas Lacruz	13 d'abril de 1942	1 de juliol de 1943
Camilo Alonso Vega	24 de juliol de 1943	30 de maig de 1955
Pablo Martín Alonso	30 de juny de 1955	8 de febrer de 1957
Eduardo Sáenz de Buruaga y Polanco	8 de febrer de 1957	23 d'abril de 1959
Antonio Alcubilla Pérez	23 d'abril de 1959	7 de desembre de 1962	Creació de l'Agrupació de Trànsit (1959).[6]
Luis Zanón Aldalur	10 de desembre de 1962	31 de desembre de 1965
Ángel Ramírez de Cartagena y Marcaida	14 de gener de 1966	21 de setembre de 1967
Antonio Cores Fernández de Cañete	6 d'octubre de 1967	22 de gener de 1969
Luis Díez-Alegría Gutiérrez	7 de març de 1969	13 de gener de 1972
Carlos Iniesta Cano	21 de gener de 1972	13 de maig de 1974
José Vega Rodríguez	17 de maig de 1974	10 d'octubre de 1975
Ángel Campano López	10 d'octubre de 1975	23 de desembre de 1976
Antonio Ibáñez Freire	23 de desembre de 1976	2 de maig de 1978
Carlos Oliete Sánchez	2 de maig de 1978	2 de juliol de 1979
Pedro Fontenla Fernández	2 de juliol de 1979	19 d'abril de 1980
José Luis Aramburu Topete	24 d'abril de 1980	26 d'octubre de 1983	Cop d'estat del 23 de febrer de 1981.
José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé	2 de novembre de 1983	3 d'octubre de 1986
Luis Roldán Ibáñez	31 d'octubre de 1986	3 de desembre de 1993
Ferran Cardenal i de Alemany	3 de desembre de 1993	7 de maig de 1996
Santiago López Valdivielso	7 de maig de 1996	30 d'abril de 2004
Carlos Gómez Arruche	30 d'abril de 2004	28 d'abril de 2006
Joan Mesquida Ferrando	28 d'abril de 2006	21 d'abril de 2008	Comandament unificat de la Policia i la Guàrdia Civil.
Francisco Javier Velázquez López	21 d'abril de 2008	31 de desembre de 2011	Comandament unificat de la Policia i la Guàrdia Civil.
Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río	3 de gener de 2012	18 de novembre de 2016
José Manuel Holgado Merino	18 de novembre de 2016	29 de juny de 2018
Félix Vicente Azón Vilas	29 de juny de 2018	18 de gener de 2020
María Gámez Gámez	18 de gener de 2020	actualitat	Primera dona en ocupar el càrrec.

Notes

1. A la zona republicana, el general José Sanjurjo y Rodríguez de Arias assumí la direcció, fins a la reconversió del cos en la Guàrdia Nacional Republicana. A la zona sublevada, el general Federico de la Cruz Boullosa assumí temporalment el càrrec d'Inspector general,^[2] sent succeït durant el conflicte pels generals Marcial Barro García (1936-1937),^[3] Ricardo Serrador Santés (1937) i Emilio Fernández Pérez (1937-1939).^[4] Després de la guerra, el càrrec fou assumit per Eliseo Álvarez-Arenas Romero.

Referències

1. «El magistrado en Sevilla José Manuel Holgado será el nuevo director de la Guardia Civil» (en castellà). Europa Press, 17-11-2016. [Consulta: 4 gener 2017].
2. Cabanellas, 1977, p. 207.
3. Clemente, 1995, p. 47.
4. Orella, 2001, p. 142.
5. Clark, 1950, p. 257.
6. Silva Amador, 2010, p. 104.

Bibliografia

• Cabanellas, Guillermo. Cuatro generales: La Lucha por el poder (en castellà). III. Barcelona: Editorial Planeta, 1977. 
• Clark, Clyde L. The evolution of the Franco regime. Appendix: significant legislation in the evolution of the Franco regime (en anglès). US State Departament, 1950. 
• Clemente, Mariano. Ejército y conflictos civiles en la España contemporánea (en castellà). Ediciones Fundamentos, 1995. 
• Silva Amador, Lorenzo. Sereno en el peligro: La aventura histórica de la Guardia Civil (en castellà). Madrid: Edaf, 2010. ISBN 978-84-414-2643-6. 
• Orella, José Luis. La formación del Estado nacional durante la Guerra civil española (en castellà). Actas, 2001.