Delta de l'Orada
Delta de l'Orada |
---|
Tipus | estel, font astrofísica de rajos X, font d'infrarojos i font propera a infrarrojos |
---|
Tipus espectral (estel) | A7V[1] |
---|
Constel·lació | Orada |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 45,7206 pc [2] |
---|
Radi | 2,1 R☉ |
---|
Magnitud absoluta | 1,03 |
---|
Magnitud aparent (V) | 4,36 (banda V)[3] |
---|
Massa | 1,85 M☉ |
---|
Temperatura efectiva | 7.551 K[4] |
---|
Paral·laxi | 21,872 mas[2] |
---|
Moviment propi (declinació) | 4,966 mas/a [2] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | −29,111 mas/a [2] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 172 km/s[5] |
---|
Velocitat radial | −8,3 km/s[6] |
---|
Ascensió recta (α) | 5h 44m 46.37s[2] |
---|
Declinació (δ) | -66° 15' 52.2068''[2] |
---|
Lluminositat | 29 lluminositats solars |
---|
Edat estimada | 940 milions d'anys |
---|
|
|
Delta de l'Orada (δ Doradus) és un estel de la constel·lació de l'Orada de magnitud aparent +4,34.[7] És la quarta més brillant de la mateixa després d'α Doradus, β Doradus i γ Doradus. Es troba a 145 anys llum de distància del sistema solar.
Delta de l'Orada és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A7V amb una temperatura superficial de 8360 K. Del mateix tipus espectral que Altair (α Aquilae), γ Crateris o θ Cassiopeiae, és més lluminosa que qualsevol d'elles, sent la seva magnitud absoluta +1,10.[7][8] Té un radi 2,1 vegades major que el radi solar[9] i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació igual o major a 172 km/s.[10] La seva edat s'estima en 590 milions d'anys.[8] Així mateix, mostra un excés de radiació infraroja a 60 μm.[11]
Delta de l'Orada és l'estel polar del sud en la Lluna. Encara que millor alineada amb el pol celeste que Polaris (α Ursae Minoris) a la Terra, és no obstant això molt més tènue que aquesta.
Referències
- ↑ Afirmat a: Catalogue of two dimentional spectral types for the HD stars, Vol. 1. Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Nancy Houk. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1975.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2-2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 7,0 7,1 Delta Doradus (SIMBAD)
- ↑ 8,0 8,1 Chen, C. H.; Sargent, B. A.; Bohac, C.; Kim, K. H.; Leibensperger, E.; Jura, M.; Najita, J.; Forrest, W. J.; Watson, D. M.; Sloan, G. C.; Keller, L. D. «Spitzer IRS Spectroscopy of IRAS-discovered Debris Disks». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 351-377.
- ↑ Catalogui of Stellar Diameters (CADARS) (VizieR, SIMBAD)
- ↑ Royer, F.; Zorec, J.; Gómez, A. E. «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 671-682.
- ↑ Su, K. Y. L.; Rieke, G. H.; Stansberry, J. A.; Bryden, G.; Stapelfeldt, K. R.; Trilling, D. E.; Muzerolle, J.; Beichman, C. A.; Moro-Martin, A.; Hines, D. C.; Werner, M. W. «Debris Disk Evolution around A Stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 675-689.
|
|