|
Beta de l'Orada
 Beta de l'Orada |
|---|
![]() | | Tipus | estel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV  |
|---|
| Tipus espectral (estel) | F6Ia[1] |
|---|
| Constel·lació | Orada |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
|
| Distància de la Terra | 341,204 pc [2] |
|---|
| Radi | 67,8 R☉[3] |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 3,76 (banda V)[4] |
|---|
| Massa | 6,5 M☉ |
|---|
| Temperatura efectiva | 5.335 K[5] |
|---|
| Paral·laxi | 2,9308 mas[2] |
|---|
| Moviment propi (declinació) | 12,95 mas/a [2] |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | −0,611 mas/a [2] |
|---|
| Velocitat de rotació estel·lar | 12,6 km/s[6] |
|---|
| Velocitat radial | 7,2 km/s[7] |
|---|
| Gravetat superficial equatorial | 56 cm/s²[5] |
|---|
| Ascensió recta (α) | 5h 33m 37.516s[2] |
|---|
| Declinació (δ) | -63° 30' 36.6235''[2] |
|---|
| Metal·licitat | 0,07[5] |
|---|
| Lluminositat | 3.200 lluminositats solars[8] |
|---|
|
|
Beta de l'Orada (β Doradus) és el segon estel més brillant de la constel·lació de l'Orada després d'α Doradus.[9] És una variable cefeida la lluentor de la qual varia entre magnitud +3,46 i +4,08 en un període de 9,8426 dies.[10] Aquesta variació és perceptible a ull nu, igual que ocorre en altres cefeides com Eta de l'Àguila, Mekbuda (ζ Geminorum), W de Sagitari o X de Sagitari.
Com totes les altres cefeides, Beta de l'Orada és un supergegant groc el tipus espectral del qual canvia de F6 a G5 amb el subsegüent canvi en temperatura, i la seva temperatura efectiva mitjana és d'uns 6000 K. De gran grandària, el seu radi és entre 50 i 65 vegades més gran que el radi solar i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada —límit inferior de la mateixa— de 6 km/s.[11][12] Brilla amb una lluminositat aproximada 3000 vegades major que la lluminositat solar i posseeix una massa 6,5 vegades major que la del Sol. Els estels tan massius tenen una vida curta; l'edat de Beta Doradus s'estima en només 60 milions d'anys i ja es troba en una fase avançada de la seva evolució estel·lar.[11]
Beta de l'Orada presenta un contingut metàl·lic comparable al solar, i el seu índex de metal·licitat és [Fe/H] = -0,01.[13] Quant a altres elements avaluats, carboni i magnesi són la meitat d'abundants que en el Sol, mentre que el gadolini (Z = 64) és un 60 % més abundant.[14]
La mesura de la seva paral·laxi amb el Telescopi Espacial Hubble (3,14 ± 0,16 mil·lisegons d'arc) adjudica a Beta de l'Orada una distància de 1040 anys llum respecte al sistema solar.[13]
Vegeu també
Referències
- ↑ «Study of the F-type stars. I. MK spectral types» (en anglès). Astronomical Journal, 8-1975, pàg. 637–641. DOI: 10.1086/111786.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ URL de la referència: https://dx.doi.org/10.1046%2Fj.1365-8711.1998.01670.x.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.
- ↑ «New measurements of rotation and differential rotation in A-F stars: are there two populations of differentially rotating stars?» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 6-2012, pàg. A116. DOI: 10.1051/0004-6361/201118724.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ URL de la referència: https://dx.doi.org/10.1007%2Fs10509-009-0258-5.
- ↑ Beta Doradus (SIMBAD)
- ↑ Beta Doradus (General Catalogue of Variable Stars)
- ↑ 11,0 11,1 Beta Doradus (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Nardetto, N.; Mourard, D.; Kervella, P.; Mathias, Ph.; Mérand, A.; Bersier, D. «High resolution spectroscopy for Cepheids distance determination. I. Line asymmetry». Astronomy and Astrophysics. pp. 309-319.
- ↑ 13,0 13,1 Groenewegen, M. A. T. «Baade-Wesselink distances and the effect of metallicity in classical cepheids». Astronomy and Astrophysics. pp. 25-35.
- ↑ Luck, R. E.; Andrievsky, S. M.; Kovtyukh, V. V.; Gieren, W.; Graczyk, D. «The Distribution of the Elements in the Galactic Disk. II. Azimuthal and Radial Variation in Abundances from Cepheids». The Astronomical Journal. 51.
|
|
.svg){kind=small}
