R136

R136
Tipus	supercúmul estel·lar, cúmul obert, font d'infrarojos, font astrofísica de rajos X i asterisme
Tipus espectral (estel)	O+WN[1]
Cos pare	Gran Núvol de Magalhães
Constel·lació	Orada
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	170.000 a. ll. [2]
Magnitud aparent (V)	9,5 (banda V)[3] 5,4 (banda V)[3]
Moviment propi (declinació)	8 mas/a [4]
Moviment propi (ascensió recta)	−2,7 mas/a [4]
Velocitat radial	274 km/s[1]
Ascensió recta (α)	5^h 38^m 42.396^s[5]
Declinació (δ)	-70° 53' 56.6401''[5]
Part de	NGC 2070
Format per	R136a1 R136a2 ^(en) R136a3 ^(en) R136b R136c ^(en)
Catàlegs astronòmics
1ES 0538-69.1B (Einstein Slew survey, Version No. 1) GSC 09163-01014 (GSC) TYC 9163-1014-1 (Catàleg Tycho) CCDM J05387-6906ABCD (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) CD-69 324 (Córdoba Durchmusterung) CPD-69 456 (Cape Photographic Durchmusterung) CSI-69 456 41 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars) GC 7114 (Catàleg General de Boss) GCRV 56615 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HD 38268 (Henry Draper Catalogue) IDS 05394-6909 ABCD (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) JP11 1249 (JP11) PPM 354885 (Catàleg d'estrelles PPM) SAO 249329 (Catàleg SAO) UCAC2 1803442 (Second USNO CCD Astrograph Catalog)

R136, també conegut com a RMC 136, és un supercúmul estel·lar, prop del centre del complex 30 Doradus (també conegut com la nebulosa de la Taràntula), al Gran Núvol de Magalhães. Es tracta d'un cúmul d'estels joves gegants i supergegants d'edats entorn d'1 o 2 milions d'anys. La majoria dels seus estels són de tipus espectral O3, amb 39 estels d'aquest tipus confirmats. A més, n'hi ha diversos estels del tipus Wolf-Rayet.

El cúmul R136 conté diversos components. La naturalesa del component central, R136a, no va estar clara inicialment, fins que, per mitjà de la interferometria, es va descobrir que consisteix en un dens cúmul d'estels, que conté, entre altres objectes celestes, dotze estels de gran massa i diversos estels lluminosos al seu nucli. Inicialment s'havia calculat la massa dels estels en el rang de 37 a 76 masses solars. R136 produeix la major part de l'energia que fa que la nebulosa de la Taràntula siga visible. Un dels estels més massius d'aquest cúmul és la R136a1, la massa del qual es calcula en 265 vegades la del nostre sol, encara que models teòrics permeten calcular que al moment del seu naixement va poder haver tingut una massa superior a la de 300 sols.^[6][7] Això el converteix en l'estel més massiu descobert fins al juliol de 2010, al mateix temps que la més lluminosa, en ser 8.7 milions de vegades més brillant que el Sol.^[8] La massa total de l'agrupació és de 450.000 masses solars, cosa que suggereix que probablement es convertisca en un cúmul globular en el futur.

Referències

1. «The Brightest Stars in the Magellanic Clouds» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 1r octubre 1960, pàg. 337-385. DOI: 10.1093/MNRAS/121.4.337.
2. URL de la referència: https://esahubble.org/images/heic1605a/.
3. Afirmat a: SIMBAD.
4. Ulrich Bastian «PPM (Positions and Proper Motions) North Star Catalogue». Astronomy and Astrophysics, 1988, pàg. 449.
5. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
6. ^{[enllaç sense format]} http://www.bbc.co.uk/news/science-environment-10707416
7. ^{[enllaç sense format]} https://archive.today/20120630091149/www.skyandtelescope.com/news/98927839.html
8. ^{[enllaç sense format]} http://www.space.com/scienceastronomy/eso-massive-stars-discovered-100721.html