Càlig

Càlig

Bandera de Càlig Escut d'armes
Vista de la vila de Càlig
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
40° 27′ 43″ N, 0° 21′ 18″ E / 40.462°N,0.3549°E / 40.462; 0.3549
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província de Castelló
Comarca	Baix Maestrat
Capital	Càlig
Població humana
Població	2.042 (2025) (74,25 hab./km²)
Gentilici	calijó, calijona
Idioma oficial	valencià (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Baix Maestrat
Superfície	27,5 km²
Altitud	122 m
Limita amb	Benicarló Sant Jordi Peníscola Cervera del Maestrat Vinaròs
Partit judicial	Vinaròs
Dades històriques
Dia festiu	festa patronal (10 d'agost)
Patró	Llorenç màrtir
Dia de mercat	Dimarts
Festa patronal	10 d'agost
Organització política
• Alcaldessa	Ernestina Borràs Bayarri
Identificadors descriptius
Codi postal	12589
Codi INE	12034
Codi ARGOS de municipis	12034
Lloc web	calig.es

Càlig (IPA: [ˈka·litʃ]) és un municipi del País Valencià a la comarca del Baix Maestrat.

És a l'extrem septentrional del País Valencià, damunt d'un pujol de 123 metres d'altitud. El terme municipal limita amb les viles de Sant Jordi, Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Cervera del Maestrat, totes de la comarca del Baix Maestrat. S'accedix a esta localitat des de Castelló prenent l'AP-7 i després la CV-135.

El terme de Càlig està format per pujols amb pendents de vegades pronunciats i d'escasses planes obertes al mestral, vent fred procedent d'Aragó. El seu clima és d'hiverns suaus i estius calorosos. Les alçàries més representatives són les formades pels pujols de la Tossa (169 m) les Forques (185 m), la Somada (194 m) i el Mas d'en Vernet (204 m).

A causa d'esta singular distribució del terreny, en temps de pluges és normal la sortida de deus i petites zones pantanoses. També hi existixen nombroses séquies per on es canalitzen les aigües. En el vessant nord, al costat mateix de la població, hi ha el riu Sec o rambla de Cervera, que, procedent de la comarca dels Ports, arreplega les aigües torrencials i la dels barrancs que afluïxen a la seua llera.

La vegetació és la pròpia del paisatge de la zona mediterrània. Ací creixen el baladre, el margalló, el fenoll, el timonet, el romer, i la carrasca, entre una gran quantitat i varietat d'arbustos i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu.

Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i després es va integrar en la denominada batllia de Cervera. Per això, va pertànyer el seu senyoriu a l'Orde de l'Hospital des de 1234 fins a 1319, i a l'Orde de Montesa des d'est any fins al segle xix. Va ser la primera repoblació cristiana del terme efectuada pel gran Mestre hospitalari el 12 de juliol del 1234 juntament amb *Alí, un llogaret que no va arribar a consolidar-se. L'11 de gener de 1540 va ser erigida en vila independent. En 1649 va ser saquejada durant la guerra dels Segadors.

En 1646 tenia aproximadament uns 1.000 habitants.

Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població[1]
	Font: Institut Nacional d'Estadística

Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants[2]
Any	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013
Població	1.744	1.772	1.733	1.808	1.721	1.647	1.963	2.023	2.170	2.198	2.217	2.236	2.231	2.130

El Ple de l'Ajuntament està format, des de 2019, per 9 regidors; abans en tenia 11. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Càlig
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Ernestina Borràs Bayarri	671	65,15%	6 ()
	Partit Popular		Oscar Robles Collell	322	31,26%	3 (+1)
	Altres candidatures[a][b]			25	2,43%	0 ( -3)
	Vots en blanc			12	1,17%
Total vots vàlids i regidors				1.030	100 %	9 (-2)
	Vots nuls			51	4,72%
Participació (vots vàlids més nuls)				1.081	72,89%**
Abstenció				402*	27,11%**
Total cens electoral				1.483*	100 %**
Alcaldessa: Ernestina Borràs Bayarri (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PSPV[3])
Fonts: JEC,[4] JEZ Vinaròs,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2011 l'alcaldessa de Càlig és Ernestina Borràs Bayarri de Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Agustí Mercé Castellano	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Agustí Mercé Castellano	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Agustí Mercé Castellano	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Manuel Anglés Anglés	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Manuel Anglés Anglés	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Manuel Anglés Anglés	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Manuel Anglés Anglés	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	José Anglés Sans	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Ernestina Borràs Bayarri	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Ernestina Borràs Bayarri	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Ernestina Borràs Bayarri	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Els cultius de secà, com el garrofer, l'olivera i l'ametler, són des de sempre la producció bàsica i més important del camp calijó. No obstant això iniciada la dècada dels vuitanta, i a conseqüència de la troballa d'aigua subterrània, el paisatge encara que de forma gradual, ha canviat d'aspecte, ja que nous cultius dedicats especialment a la producció d'hortalisses i en menor extensió tarongers i arbres fruiters.

• Església de Sant Llorenç. Alçada en el segle xiv, va ser reconstruïda i ampliada entre 1619 i 1659, any en què es va donar definitivament per acabada, tot i que posteriorment se li van anar afegint tot un seguit de detalls, com són el retaule major (avui desaparegut), la portada principal (de l'any 1758) i el mural de la Mare de Déu del Socors el 1900, entre d'altres. La magnífica construcció de l'edifici parroquial és conseqüència del corrent renaixentista escampat arreu del nostre país, el qual sap combinar amb harmonia, però alhora amb austeritat, les tendències clàssiques. Com a resultat de la guerra de 1936-39, l'interior del temple va ser desposseït dels retaules i ornaments i va restar totalment buit. Serà en acabar esta contesa bèl·lica quan es comença una campanya per a afavorir la construcció de nous retaules, bona part d'estos obra del mestre Daniel Chillida, entre els quals cal destacar, per la seua rellevància en el traçat de les línies i grandesa de detalls, el que hi ha a l'altar major, datat el 1950 i dedicat a Sant Llorenç, patró de la vila.

• Ermita de la Mare de Déu del Socors. Situada a un quilòmetre de la població i situada en un saludable i atapeït paratge arbrat. El camí que hi porta és freqüentat per nombrosos vianants a l'estiu, que aprofiten l'ombra dels arbres en la caminada. El primer document escrit que fa referència a la vocació mariana del Socors a Càlig i l'existència d'un lloc destinat a ella està datat en 1582. De l'ermita primitiva es conserva una part de la construcció en el que avui és el bar, ja que el nou santuari es va construir en l'últim terç del segle xviii. L'edifici, d'estil neoclàssic amb esveltes palestres amb ornaments decoratius, acull en el seu interior frescs d'una gran bellesa colorista pintats pel morellà Joaquim Oliet en 1826. Dins del recinte ermità trobem l'hostal, amb dependències destinades a lloguer d'estiuejants, i el pati dels pous, a més d'altres serveis i zones d'esbarjo. L'última ermitanya dels Socors va ser la Masnouenca Praxedes Ribes Ripoll (esposa de Narcís Querol Pomada nadiu de Càlig) a qui el diari de Càlig va dedicar una portada.

• Capella de la Mare de Déu dels Desemparats. És al nucli urbà i construïda a la fi del segle xviii i és l'única capella que ha romàs conservada de les quatre que havia.

• Convent de la Santíssima Trinitat. Fundat al començament del passat segle per sor Margalida, la construcció bàsica forma partix de l'arquitectura popular, d'on sobresurt la façana treballada amb pedra ornamental. El convent és de clausura i està assistit per religioses de l'orde de les Trinitàries dedicades, entre altres activitats que els són pròpies, a la realització de labors. Últimament també es dediquen a la producció de llepolies. L'església, petita, manté una estructura senzilla i acollidora, on hi ha un retaule, d'estil semblant als de la parroquial, i diverses pintures murals que fan referència a l'orde religiós.

• Capella de Sant Josep. Es troba a mig camí entre la vila i l'ermita del Socors. Va ser edificada el 1835.

• Nucli urbà. Les reformes i els enderrocaments successius d'habitatges particulars han afavorit un canvi important pel que fa a la fesomia externa de la població en les últimes dècades, marcat de vegades per les onades de prosperitat i de gustos en la construcció. A pesar d'això, s'hi conserva inalterat el traçat dels carrers i algunes portalades treballades amb carreu, sobretot al nucli vell de la vila.

• La Torre. La sòlida construcció, treballada amb pedra de carreu, ha patit al llarg del temps algunes modificacions importants i ha sigut utilitzada com a seu de l'Ajuntament, presó i magatzem, entre altres funcions.

• Centre de Cultura. Anteriorment Casal Municipal. El nou Centre de Cultura va ser inaugurat l'any 2001, però l'anterior, conegut també com a Centre Republicà, va ser construït durant la Segona República pels mateixos veïns i amb aportacions pròpies. En l'actualitat, la nova edificació ha servit per a dotar el poble d'un auditori, una sala de projecció amb una cabuda de 80 espectadors, una sala de reuuna biblioteca, una sala d'ordinadors amb accés a internet, a més de despatxos per a les associacions de la població.

• Paratge del Socors. Amb un espai adequat per a realitzar acampades i activitats a l'aire lliure.
• Coll dels Forques.
• Rambla del riu Sec.
• Barranc del Surral.

• Festes patronals. Se celebren a partir del 10 d'agost, dedicades a Sant Llorenç. Habitualment es realitzen al llarg de tota una setmana i estan plenes d'activitats lúdiques, esportives i culturals. Entre els actes més destacables cal esmentar el Pregó, la Proclamació de les Reines i Dames d'Honor, les carrosses, els balls de revetla, les cercaviles dels Nanos, el ball de la Dansa i els bous al carrer. Alguns d'estos espectacles són d'implantació recent; uns altres, en canvi, es troben fortament arrelats en la tradició popular.

• Festa i Fira del Socors. Té lloc el 6 de setembre. El dia de la Senyora dels Socors, la festa se celebra en l'ermita, encara que últimament hi ha un cert interés veïnal per allargar-la, ja que la vespra s'organitzen, en alguns carrers de la població, balls de revetla i sopar de germanor entre els veïns al bell mig del carrer. Amb tot, el dia de fira, el Socors s'ompli de calijons i de gent vinguda de fora vila que aprofiten la festa per a passar una bona dia comprant bijuteria i joguets a les diverses botiguetes que s'instal·len i participen del menjar de germanor que oferix en este dia l'Ajuntament.

• També se celebren altres dies festius, però que coincidixen amb els que es realitzen a la resta del país. Algunes d'estes festivitats són les fogueres de Sant Joan o la "lloa" a Sant Vicent.

La principal característica de la gastronomia calijona és el seu lligam amb les festes tradicionals: el rotllo de Sant Blai, primetes de Sant Antoni, farinoses mones de pasqua, prima de Santa Caterina i de Sant Nicolau i el massapà i torró de fira el Socors, als quals cal afegir els pastissets farcits de carabassa o de moniato i les famoses magdalenes de Càlig.

Entre els plats típics destaquen: l'olla barrejada, els guixassos, el caldo de rata, les sopes escaldades, l'arròs amb pilotes, les faves ofegades, el suquet de caragols, els sofregits i una extensa varietat de plats la base dels quals són els llegums.

La caça també forma part inseparable d'esta gastronomia, especialment els conills, amb els quals es preparen plats exquisits acompanyats amb allioli, amb all i julivert o amb un sofregit de tomaca i ceba.

El vi del Maestrat i les seues varietats, els xarops i licors de fruites (magranes i codony principalment) són les begudes que no podien faltar en una bona taula.

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..