La culpabilitat o el remordiment és el sentiment negatiu que té una persona que pensa que ha actuat malament. És una sensació subjectiva, ja que pot correspondre o no[1] a una infracció de la llei o les normes ètiques acceptades, depèn dels propis valors, del que es considera bo o no. Els sociòlegs afirmen que es basa en la por al càstig i el desig de tenir bona fama pública, per la qual cosa un individu que ha transgredit una norma preveu una possible sanció social, en forma de menyspreu o retret. Seria, per tant, un mecanisme d'alerta[2] de l'autoestima, que veu el perill de perdre l'afecte dels altres. Segons Sigmund Freud, és el superjo o consciència la part de la ment que activa aquest mecanisme. Moltes cultures tenen mecanismes d'expiació per alleujar el sentiment, com la reparació a la víctima, el càstig o penitència i la confessió. Físicament s'explica per l'existència de neurones mirall, que permet empatitzar amb els resultats negatius de la pròpia acció i en viure les seves conseqüències desagradables experimentar dolor. Es considera que una persona que no té sentiment de culpabilitat quan obra malament és un psicòpata o pateix un trastorn sever de la personalitat.
.jpg)
