La cronologia egípcia convencional representa el consens dels experts sobre la cronologia dels governants de l'antic Egipte, tenint en compte els estudis acceptats durant el segle xx, però sense incloure cap de les principals propostes de revisió que també s'han fet durant aquest temps.
Aquest article conté la llista dels faraons de l'antic Egipte des del període predinàstic d'Egipte fins al final de la dinastia ptolemaica, quan es va convertir en una província de l'antiga Roma per Cèsar August l'any 30 aC.
Totes les dates de la cronologia són abans de Crist (aC).
Les dates de les dinasties XXI a la XXVI són de Kenneth Kitchen (1973), complementat per Ian Shaw (2000). Hi ha una discrepància de 60 anys entre les dates proposades per aquests dos autors. No hi ha cap intent d'eliminar aquesta discrepància en la cronologia i és presentada combinada.
Existència de llistes dels primers faraons
Els textos de les antigues llistes existents dels primers faraons són incomplets:
Archibald Sayce va donar diverses dades comparatives d'aquestes llistes en el seu llibre Els antics imperis d'Orient (1884),[1] a més de les llistes que van fer Heròdot, Diodor de Sicília i Eratòstenes.
Període predinàstic
El Període predinàstic de l'antic Egipte és el període anterior a la Dinastia I, és a dir, abans de la unificació del país i comprèn més o menys del 6000 aC al 3000 aC i correspon aproximadament al període neolític d'Egipte.
En els textos de la pedra de Palerm, el papir de Torí i la llista de reis de Manetho hi ha diferents versions dels noms dels reis-déus que van governar al principi segons la mitologia egípcia.
A aquests reis-déus els succeeixen diferents semidéus.
| Papir de Torí
|
Durada
|
Manetho
|
Durada
|
| Segona dinastia de Déus
|
desconegut
|
Dinastia de Semidéus
|
desconegut
|
| Dinastia dels Akhu (esperits)
|
desconegut
|
30 reis de Memfis
|
1790 anys
|
| Dinastia dels deixebles d'Horus
|
desconegut
|
10 reis de Tinis
|
350 anys
|
Període protodinàstic
El període protodinàstic, conegut també com a Dinastia 0, és considerada la fase final del període predinàstic a Egipte. Es tracta d'una denominació genèrica per referir-se als sobirans egipcis dels quals es coneix el nom i són anteriors a la Dinastia I, situat generalment entre els anys 3200 i 3000 aC. S'incloen els faraons del Baix Egipte i de l'Alt Egipte perquè van ser governats com a regnes separats.
Baix Egipte
El Baix Egipte consistia en el nord del riu Nil i el Delta del Nil. La següent llista pot ser incompleta.
Alt Egipte
L'Alt Egipte consistia en la vall del riu Nil i el sud del seu delta. La següent llista potser no és completa (n'hi ha molts més d'existència incerta).
| Nom
|
Imatge
|
Comentari
|
Data
|
| Escorpí I
|
|
Una tomba antiga a Umm el-Qa'ab té un escorpí com a insígnia.
|
c. 3200 aC?
|
| Iri-Hor
|
|
Possiblement fou el predecessor de Ka.
|
c. 3150 aC?
|
| Horus-Ka [3][4]
|
|
També llegit com a Sekhen en lloc de Ka. Possiblement fou el predecessor de Narmer.
|
c. 3100 aC
|
| Rei Escorpí
|
|
Es pot llegir també com a Serket i possiblement fos el mateix Narmer.
|
c. 3150 aC
|
| Narmer
|
|
Rei que va governar l'Alt i el Baix Egipte.[5]
|
c. 3150 aC
|
Període arcaic
El Període arcaic o Període tinita (de Tinis o Abidos, lloc d'origen dels faraons) és un període de la història de l'antic Egipte que correspon a la Dinastia I i II des d'aproximadament el 3150 fins al 2686 aC.
Dinastia I
La Dinastia I va durar aproximadament entre el 3150 i el 2890 aC.
Durant l'interregne entre la primera i la segona dinastia van governar dos faraons durant breu temps.
| Nom
|
Imatge
|
Comentari
|
Data
|
| Sneferka
|
|
Regnat molt curt.
|
c. 2900 aC
|
| «Ocell»
|
|
Regnat molt curt.
|
c. 2900 aC
|
Dinastia II
La Dinastia II va durar aproximadante el 2890 i el 2686 aC.
| Nom
|
Imatge
|
Comentari
|
Data
|
| Hotepsekhemwy[7]
|
|
|
25 – 29 anys de regnat
|
| Raneb[8]
|
|
El nom pot ser llegit tan Nebra com Raneb. Podria ser la mateixa persona que Weneg. [9]
|
10 – 14 anys de regnat
|
| Ninetjer[10]
|
|
Possiblement va dividir Egipte entre els seus successors.
|
43 – 45 anys de regnat
|
| Weneg[11]
|
|
Podria ser un governant independent o la meteixa persona que Sekhemib-Perenmaat o Raneb.
|
|
| Senedj[12]
|
|
Possiblement fos la mateixa persona que Seth Peribsen. [13]
|
|
| Peribsen[14]
|
|
Pot haver governat només l'Alt Egipte i pot ser la mateixa persona que Senedj o Sekhemib-Perenmaat. [15]
|
|
| Sekhemib
|
|
Pot haver governat només el Baix Egipte, i pot ser la mateixa persona que Seth-Peribsen. [15]
|
|
| Khasekhem(wy)[16][17]
|
|
Reunifica Egipte després d'un període de dificultats voltant al 2690 aC.
|
17 – 18 anys de regnat
|
Regne Antic
El Regne Antic o l'Imperi Antic fou un període de la història de l'antic Egipte, entre les Dinasties III i VI, on l'estructura de l'estat s'esdevé centralitzada per la pèrdua del poder dels nomós en favor d'un poder central únic que abasta tot el país.
Dinastia III
La Dinastia III va durar entre el 2686 i el 2613 aC.
Dinastia IV
La Dinastia IV va durar entre el 2613 i el 2498 aC.
Dinastia V
La Dinastia V va durar entre el 2498 i el 2345 aC.
Dinastia VI
La Dinastia VI va durar entre el 2345 i el 2181 aC.
| Nom
|
Imatge
|
Comentari
|
Data
|
| Teti
|
|
Possiblement va ser assassinat pel seu successor.
|
2345–2333 aC
|
| Userkare
|
|
Va regnar entre 1 i 5 anys a costa d'haver usurpat el tron a Teti.
|
2333–2332 aC
|
| Pepi I
|
|
|
2332–2283 aC
|
| Merenre I
|
|
|
2283–2278 aC
|
| Pepi II
|
|
Possiblement fins a 2224 aC, el que podria explicar els següents quatre reis.
|
2278–2184 aC
|
| Merenre II
|
|
Només s'esmenta en l'Enciclopèdia Oxford de l'Antic Egipte. Va regnar durant Pepi II, i possiblement era el seu fill.
|
2200–2199 aC
|
| Neferka
|
|
Va regnar durant 2 anys, 1 mes i 1 dia, segons fica el papir de Torí.
|
2197–2193 aC
|
| Aba
|
|
Va regnar durant 4 anys i 2 mesos.
|
2193–2176 aC
|
| Faraó desconegut
|
|
Aquí hi figura un faraó desconegut.
|
|
| Merenre Nemtyemsaf II [24]
|
|
Faraó incert.
|
|
| Neitiqerty Siptah
|
|
Aquest rei va poder haver estat confós en els últims anys amb Nitocris, una suposada dona governant.[25]
|
|
Primer Període Intermedi
El Primer Període Intermedi, sovint descrit com un període fosc a la història de l'antic Egipte, va durar aproximadament cent anys, des de c. 2181 fins al 2055 aC, després del final del Regne Antic.[26] S'hi inclouen les Dinasties VII, VIII, IX i X, i part de la Dinastia XI.
Dinastia VII i VIII (combinats)
La Dinastia VII i la dinastia VIII va durar entre c. 2181 fins al 2160 aC.
Aquesta taula es basa en la llista d'Abidos del temple de Seti I. Només al voltant de dos o tres faraons són arqueològicament testificats per aquesta època breu, i es va acordar per tant que hagin existit en realitat. Tots els altres noms són sospitosos d'haver ser invents molt posteriorment per cobrir buits en el registre de l'edat fosca.
Dinastia IX
La Dinastia IX[27] va durar entre el 2160 i el 2130 aC. El papir de Torí descriu uns 18 reis de la IX i X dinastia. D'aquests, 12 s'han perdut i 4 són parcials.[27]
| Nom
|
Imatge
|
Comentari
|
Data
|
| Khety I (Akthoy I)
|
|
Manetho afirma que Akthoy va fundar aquesta dinastia.
|
2160–? aC
|
| Faraó desconegut
|
|
Aquí figura un faraó desconegut.
|
|
| Neferkare III (VII)
|
|
|
?
|
| Khety II (Aktoy II)
|
|
|
?
|
| Senenh-; o Setut
|
|
|
?
|
| Faraó desconegut
|
|
Aquí figura un faraó desconegut.
|
?
|
| Faraó desconegut
|
|
Aquí figura un faraó desconegut.
|
?
|
| Faraó desconegut
|
|
Aquí figura un faraó desconegut.
|
?
|
| Faraó desconegut
|
|
Aquí figura un faraó desconegut.
|
?
|
Dinastia X
La Dinastia X era un grup local que dominava el Baix Egipte i que va governar entre el 2130 i el 2040 aC.
Dinastia XI (només a Tebes)
La Dinastia XI era un grupo local de l'Alt Egipte que va governar entre el 2134 i el 1991 aC. La Dinastia XI es va originar a partir de nomarques de Tebes que van servir als faraons de les dinasties VIII, IX i X.
| Nom
|
Imatge
|
Comentari
|
Data
|
| Intef el Vell o Iry-pat
|
|
Fou un nomarca tebà que servia a un rei desconegut i que després fou considerat com a fundador de la Dinastia XI.
|
|
A partir de Mentuhotep I, els successors d'Intef el Vell es van independitzar dels seus amos del nord i eventualment van conquerir Egipte sota el regnat de Mentuhotep II.
| Nom
|
Imatge
|
Comentari
|
Data
|
| Mentuhotep I
|
|
Era un nomarca tebà, pero que podia haver governat amb independència.
|
?–2134 aC
|
| Antef I
|
|
Primer membre de la dinastia que reclama el nom d'Horus.
|
2134–2117 aC
|
| Antef II
|
|
Conqueridor d'Abidos.
|
2117–2069 aC
|
| Antef III
|
|
|
2069–2060 aC
|
Imperi Mitjà
L'Imperi Mitjà, també anomentat Regne Mitjà (c. 2050-1750 aC) s'inicia amb la unificació d'Egipte sota Mentuhotep II, a mitjans de la Dinastia XI. Aquesta època comprèn la segona part de la Dinastia XI i la Dinastia XII.[28]
La segona part de la dinastia XI està inclosa en l'Imperi Mitjà.
| Nom
|
Imatge
|
Comentari
|
Data
|
| Mentuhotep II [29]
|
|
Va conquerir tot Egipte al voltant del 2015 aC i comença l'Imperi Mitjà.
|
2060–2010 aC
|
| Mentuhotep III [30]
|
|
Envia la primera expedició al País de Punt.
|
2010–1998 aC
|
| Mentuhotep IV [31]
|
|
Obscur faraó que no apareix a les llistes i no se sap on és la seva tomba. Pot haver estat enderrocat pel seu visir i successor Amenemhat I.
|
1997–1991 aC
|
Dinastia XII
La Dinastia XII va durar entre el 1991 i el 1802 aC, i posteriorment els egipcis la van considerar com la més gran de les seves dinasties.
Dinastia XIII
La Dinastia XIII (segons el papir de Torí) va durar entre el 1802 fins al voltant del 1649 aC, i va durar uns 153 o 154 anys segons l'historiador Manethó.
| Nom
|
Imatge
|
Comentari
|
Data
|
| Sobekhotep I o Wegaf
|
|
Va fundar la Dinastia XIII. El seu regnat està ben testificat i va ser conegut com Sobekhotep I en la hipòtesi dominant, i com Sobekhotep II en els estudis més antics.
|
1802–1800 aC
|
| Sebenef
|
|
Potser un germà de Sobekhotep I i fill d'Amenemhat IV .
|
1800-1796 aC
|
| Nerikare
|
|
|
1796 aC
|
| Amenemhet V
|
|
|
1796–1793 aC
|
| Ameni Qemau
|
|
Enterrat a la piràmide d'Ameni al sud de Dashur.
|
1795–1792 aC
|
| Hotepibre
|
|
També anomentat Sehotepibre.
|
1792–1790 aC
|
| Iufeni
|
|
Conegut només pel papir de Torí.
|
Regnat molt curt, possiblement entre c. 1790 i el 1788 aC
|
| Amenemhet VI
|
|
|
1788–1785 aC
|
| Nebnun Semenkare
|
|
|
1785–1783 aC o 1739 aC [41]
|
| Sehotepibre
|
|
|
1783–1781 aC
|
| Sewadjkare
|
|
Conegut només pel papir de Torí.
|
|
| Nedjemibre
|
|
Conegut només pel papir de Torí.
|
7 mesos, al 1780 aC o 1736 aC [41]
|
| Sobekhotep I
|
|
Conegut com a Sobekhotep II en la hipòtesi dominant, i conegut com a Sobekhotep I en estudis anteriors.
|
1780–1777 aC
|
| Reniseneb
|
|
Va regnar 4 mesos.
|
1777 aC
|
| Hor I
|
|
Famós per haver-se trobat intacte el tresor de la seva tomba i per l'estàtua de Ka.
|
Va regnar 1 any i 6 mesos, 1777–1775 aC
|
| Sekhemre Kutawire
|
|
Possiblement fill d'Hor I.
|
1775–1772 aC
|
| Djedkheperew
|
|
Possiblement fill d'Hor I i germà de Khabaw, identificat prèviament com a Khendjer.
|
1772–1770 aC
|
| SebKay
|
|
Possiblement van ser dos reis, Seb i el seu fill Kay.
|
|
| Amenemhet VII
|
|
Un rei molt conegut testificat en nombroses esteles i molts documents.
|
1769–1766 aC
|
| Wegaf
|
|
Fundador de la dinastia, segons els antics estudis.
|
c. 1767 aC
|
| Khendjer
|
|
Constructor de la piràmide de Khendjer a Saqqara.
|
Va governar un mínim de 4 anys i 3 mesos c. 1765 aC
|
| Imira-mesha
|
|
|
Va regnar almenys 10 anys a partir de 1759 aC o 1711 aC.[42]
|
| Antef V
|
|
|
?
|
| Seth I Meribra
|
|
|
?
|
| Sobekhotep III
|
|
|
c. 1755–1751 aC
|
| Neferhotep I
|
|
|
1751–1740 aC
|
| Sihathor
|
|
Regent efímer, va ser germà de Neferhotep I, però no va governar de forma independent.
|
1739 aC
|
| Sobekhotep IV
|
|
|
1740–1730 aC
|
| Sobekhotep V
|
|
|
c. 1730 aC
|
| Sobekhotep VI
|
|
|
c. 1725 aC
|
| Ibiaw
|
|
|
1725–1714 aC o 1712–1701 aC
|
| Merneferre Ay I
|
|
Regnat més llarg de la dinastia (23 anys, 8 mesos i 18 dies).
|
1701–1677 aC o 1714–1691 aC
|
| Merhotepre Ini
|
|
Possiblement un fill del seu predecessor.
|
1677–1675 aC o 1691–1689 aC
|
| Sankhenre Sewadjtu
|
|
Apareix només al papir de Torí.
|
1675–1672 aC
|
| Ined
|
|
Pot ser la mateixa persona que Neferhotep II.
|
1672–1669 aC
|
| Sewadjkare Hori
|
|
|
Va regnar 5 anys
|
| Sobekhotep VII
|
|
|
1664–1663 aC
|
| Sis Reis
|
|
Noms perduts en que no s'han pogut llegir al papir de Torí.
|
1663–? aC
|
| Mer[...]re
|
|
|
?
|
| Merkheperre
|
|
|
En algun moment entre 1663 i 1649 aC
|
| Merkare
|
|
|
En algun moment entre 1663 i 1649 aC
|
| Nom perdut
|
|
|
?
|
| Sewadjare Mentuhotep V
|
|
|
c. 1655 aC
|
| (...)mosre
|
|
|
?
|
| Ibi (...)maatre
|
|
|
?
|
| Hor(...) (...)webenre
|
|
|
?
|
| Se...kare
|
|
|
?
|
| Seheqenre Sankhptahi
|
|
Pot ser el fill del seu predecessor.
|
?
|
| ...re
|
|
|
?
|
| Se...enre
|
|
|
?–1649 aC
|
L'ordre dels següents reis pot ser incorrecta.
Dinastia XIV
La Dinastia XIV de l'antic Egipte va durar entre el 1805 aC o c. 1710 aC fins al voltant del 1650 aC. La dinastia té un origen estranger (hicsos) segon es dedueix dels noms dels seus reis. La seva seu inicial fou Xois i després Àvaris.
L'ordre dels següents faraons és incerta.
El papir de Torí proporciona un addicional de 25 noms, alguns fragmentaris i sense dates. Cap d'ells està testificat en altres llocs, i tots són de molt dubtosa procedència.
Segon Període Intermedi
Dinastia XV
La Dinastia XV va governar entre el 1674 i el 1535 aC. Fou establerta segurament per una nova onada d'asiàtics semites (cananeus del sud i beduïns) que es van establir a l'est del delta on ja governava la Dinastia XIV, formada per hicsos que portaven uns dos segles vivint a Egipte.
| Nom
|
Imatge
|
Comentari
|
Data
|
| Salitis
|
|
|
?–1674 aC
|
| Sakir Har
|
|
|
?
|
| Khyan
|
|
La posició cronològica Khyan és incerta. Va governar molt probablement a principis d'aquesta dinastia.
|
30 – 40 anys de regnat
|
| Apepi
|
|
|
40 anys o més de regnat
|
| Khamudi
|
|
|
1555–1544 aC
|
Dinastia d'Abidos
El Segon Període Intermedi pot incloure la dinastia d'Abidos que va governar entre el c. 1650 i el 1600 aC.[45][46][47] Quatre reis testificats poden ser atribuïts provisionalment a la dinastia Abydos, que es donen aquí sense tenir en compte l'ordre cronològic (desconegut).:
Dinastia XVI
La Dinastia XVI datada entre 1650 i 1580 aC, és una de les dinasties més enigmàtiques de l'Antic Egipte. Es considera en general que foren una dinastia vassalla dels hicsos que va governar a Tebes, o bé una dinastia egípcia independent que va governar a Tebes que fou dominada finalment pels hicsos en temps del faraó Khyan.
La Dinastia XVI també pot haver comprès els regnats dels faraons Sneferankhre Pepi III[52] i Nebmaatre. La seva posició cronològica és incerta.[49][50]
Dinastia XVII
La Dinastia XVII va durar entre el 1650 i el 1550 aC.
Nebmaatre també es pot incloure a la Dinastia 17, però la seva posició cronològica és incerta.
Regne Nou
El Regne Nou, de vegades referit com a Imperi Egipci, és el període de la Història de l'antic Egipte entre el segle XVI aC i el segle XI aC, que comprèn les dinasties XVIII, XIX, i XX. L'Imperi Nou (1570-1070 aC) va succeir al Segon Període Intermedi i va ser succeït posteriorment pel Tercer Període Intermedi. Va ser l'època més pròspera d'Egipte i va marcar el seu zenit com a potència.
Dinastia XVIII
La Dinastia XVIII va durar entre c. 1550 fins al 1292 aC, la qual marca l'inici del Regne Nou.
| Nom
|
Imatge
|
Comentari
|
Data
|
| Amosis I
|
|
El germà i successor de Kamosis, van conquistar el nord d'Egipte als hicsos.
|
c. 1550–1525 aC; La datació basada en el carboni 14 indica el començament del seu regnat entre els anys 1570–1544 aC, el punt mitjà dels quals és 1557 aC [53]
|
| Amenhotep I
|
|
|
1541–1520 aC
|
| Tuthmosis I
|
|
|
1520–1492 aC
|
| Tuthmosis II
|
|
|
1492–1479 aC
|
| Hatshepsut
|
|
La segona dona governant coneguda, encara que fos possiblement la setena (es probable els regnats de cinc dones més, però encara està en disputa). L'evidència recent suggereix que ella va morir de càncer d'ossos.[54]
|
1479–1458 aC
|
| Tuthmosis III
|
|
Sovint conegut com al Napoleó d'Egipte. Dominat al principi del seu regnat per la seva madrastra Hatshepsut; després de la seva mort, ell va començar a expandir el domini egipci cap a l'Est.
|
1479–1425 aC
|
| Amenhotep II
|
|
|
1425–1400 aC
|
| Tuthmosis IV
|
|
|
1400–1390 aC
|
| Amenhotep III
|
|
Va governar Egipte en l'apogeu de la seva glòria, superat tots els faraons en el nombre de monuments construïts i estàtues erigides. El seu temple funerari era el més gran mai construït. Les proves d'ADN recents van demostrar que era l'avi de Tutankamon.
|
1390–1352 aC
|
| Amenhotep IV Akhenaton
|
|
Fundador d'una religió solar (Atonisme) que va durar poc temps. El seu nom original significa Amon es complau.
|
1352–1334 aC
|
| Smenkhkare
|
|
La identitat d'aquest individu és dubtós i qüestionable. En general, es creu que pot ser un fill o un gendre d'Akhenaton, però de vegades és identificada com l'esposa d'Akhenaton.
|
1334–1333 aC
|
| Tutankamon
|
|
També és conegut com el rei nen.
|
1333–1324 aC
|
| Kheperkheperure Ay
|
|
Assessor proper als dos i potser als tres dels faraons que van governar abans que ell, i es deia que era el poder darrere del tron durant el regnat de Tutankamon.
|
1324–1320 aC
|
| Horemheb
|
|
General de Tutankamon. Va esborrar les imatges de les reines i reis d'Amarna (tots excepte els d'Amenhotep III i de Tiye).
|
1320–1292 aC
|
Dinastia XIX
La Dinastia XIX va durar entre el 1292 i els 1186 aC.
Dinastia XX
La Dinastia XX va durar entre el 1190 i el 1077 aC.
Tercer Període Intermedi
El Tercer període intermedi d'Egipte transcorregué aproximadament entre el 1077 i el 732 aC).
Dinastia XXI
Els faraons de la Dinastia XXI van governar des de Tanis, però foren principalment actius només al Baix Egipte que van controlar plena i directament. Se l'anomena Dinastia tanita (o tinita) per la capital Tanis (Tinis). Van governar entre el 1069 i el 943 aC.
Dinastia XXII
Els faraons de la Dinastia XXII eren libis i van governar entre el 943 i el 728 aC.
Dinastia XXIII
La Dinastia XXIII era un grup local d'origen libi, que va governar entre el 837 i c. 735 aC.
| Nom
|
Imatge
|
Comentari
|
Data
|
| Takelot II
|
|
Anteriorment es pensava que era un faraó de la Dinastia XXII, però actualment es reconeix com el fundador de la Dinastia XXIII.
|
837–813 aC
|
| Petubastis I
|
|
Un rebel de Tebes durant el regnat de Takelot II.
|
826–801 aC
|
| Iuput I
|
|
Va compartir el poder amb Pedubastis.
|
812–811 aC
|
| Sheshonq VI
|
|
Successor de Pedubastis.
|
801–795 aC
|
| Osorkon III
|
|
Fill de Takelot II; va recuperar Tebes i es va proclamar rei.
|
795–767 aC
|
| Takelot III
|
|
Va governar junt al seu pare Osorkon III durant els primers cinc anys del seu regnat.
|
773–765 aC
|
| Rudamon
|
|
Fill petit d'Osorkon III i germà de Takelot III.
|
765–762 aC
|
| Ini
|
|
Només va regnar a Tebes.
|
762-? aC
|
Els Libu
No reconeguda com una dinastia com a tal, els Libu eren un grup de nòmades occidentals libis que van ocupar el delta occidental entre el 805 i el 732 aC.
Dinastia XXIV
La Dinastia XXIV era una dinastia rival de curta durada que es trobava a l'oest del Delta occidental (Sais), amb només dos faraons, i que va durar entre el 732 i el 720 aC
Dinastia XXV
La Dinastia XXV fou un període històric de l'Antic Egipte, en el qual el país fou governat per reis d'origen nubià, que van sortir de Napata.
Dinastia XXVI
La Dinastia XXVI va durar entre el 672 i el 525 aC.[65]
| Nom
|
Imatge
|
Comentari
|
Data
|
| Necó I
|
|
Va ser assassinat per una força invasora cuixita al 664 aC. Pare de Psamètic I.
|
672–664 aC
|
| Psamètic I
|
|
Va reunificar Egipte. Fill de Necó I i pare de Necó II.
|
664–610 aC
|
| Necó II
|
|
El molt probable que fos el faraó esmentat en diversos llibres de la Bíblia. Fill de Psamètic I i pare de Psamètic II.
|
610–595 aC
|
| Psamètic II
|
|
Fill de Necó II i pare d'Apries.
|
595–589 aC
|
| Apries
|
|
Va fugir Egipte després que Amasis II (que era un general en el moment) es va proclamar faraó després d'una guerra civil. Fill de Psamètic II.
|
589–570 aC
|
| Amosis II
|
|
Va ser l'últim gran governant d'Egipte abans de la conquesta persa. Segons l'historiador grec Heròdot era d'origen comú. Pare de Psamètic III.
|
570–526 aC
|
| Psamètic III
|
|
Fill d'Amosis II. Va governar prop de sis mesos abans de ser derrotat pels perses a la batalla de Pelúsion i posteriorment va ser executat.
|
526–525 aC
|
Primer període persa
Dinastia XXVII
Egipte va ser conquerit per l'Imperi Persa al 525 aC i annexat al seu imperi fins al 404 aC. Els xas aquemènides van ser reconeguts com els faraons en aquesta època, formant la Dinastia XXVII.
Baix Imperi
Dinastia XXVIII
La Dinastia XXVIII, només va durar sis anys, entre el 404 i el 398 aC, amb un faraó.
| Nom
|
Imatge
|
Comentari
|
Data
|
| Amirteu II
|
|
Descendent dels faraons saïtes de la Dinastia XXVI, encapçalar una revolta contra els perses.
|
404–398 aC
|
Dinastia XXIX
La Dinastia XXIX va governar entre el 398 i el 380 aC.
| Nom
|
Imatge
|
Comentari
|
Data
|
| Neferites I
|
|
També conegut com a Neferites. Va derrotar a Amyrtaeus i el va fer executar.
|
398–393 aC
|
| Mutis
|
|
|
393 aC
|
| Psamutis
|
|
|
393 aC
|
| Acoris
|
|
Va enderrocar al seu predecessor Psamutis. Pare de Neferites II.
|
393–380 aC
|
| Neferites II
|
|
Va ser deposat i probablement assassinat per Nectabeu I després d'haver governat només 4 mesos. Fill d'Acoris.
|
380 aC
|
Dinastia XXX
La Dinastia XXX va governar Egipte des del 380 aC fins al 343 aC, que va caure sota el domini persa.
| Nom
|
Imatge
|
Comentari
|
Data
|
| Nectabeu I
|
|
També conegut com a Nekhtnebef. Va deposar i probablement assassinar Nefaarud II, començant així l'última dinastia dels egipcis nadius. Pare de Teos.
|
380–362 aC
|
| Teos
|
|
Va governar junt amb el seu pare Nectabeu I fins aproximadament al 365 aC. Va ser enderrocat per Nectabeu II amb l'ajuda d'Agesilau II d'Esparta.
|
362–360 aC
|
| Nectabeu II
|
|
Darrer governant nadiu de l'antic Egipte.[66]
|
360–343 aC
|
Segon període persa
Dinastia XXXI
La Dinastia XXXI, també anomenada Segona dominació persa d'Egipte, transcorre del 343 fins al 332 aC.
| Nom
|
Imatge
|
Comentari
|
Data
|
| Artaxerxes III
|
|
Egipte va caure sota el domini persa per segona vegada.
|
343–338 aC
|
| Arsès
|
|
Només va regnar en el Baix Egipte.
|
338–336 aC
|
| Khabbash
|
|
Faraó rebel que va liderar una invasió a Núbia.
|
338–335 aC
|
| Darios III
|
|
El Baix Egipte torna sota el control de Persia al 335 aC.
|
336–332 aC
|
Període hel·lenístic
Dinastia argèada
Els macedonis, sota el comandament d'Alexandre el Gran van iniciar el període hel·lenístic amb la conquesta de l'Imperi Persa i d'Egipte. La Dinastia argèada en Egipte va durar des de 332 fins al 309 aC.
Dinastia ptolemaica
El segon període hel·lenístic, anomenada Dinastia ptolemaica, va governar entre el 305 aC fins que Egipte es va convertir en província romana al 30 aC.
Província romana
Cleòpatra VII va tenir un romanç amb el dictador romà Juli Cèsar i amb el general romà Marc Antoni, però no va ser fins després del seu suïcidi (després que Marc Antoni fos derrotat per Octavi, que més tard seria l'emperador August) que Egipte va esdevenir una província de Roma l'any 30 aC.
Posteriors emperadors romans se'ls van concedir el títol de faraó, encara que només exclusivament per a Egipte. Una llista de reis egipcis s'enumeren els emperadors romans com faraons fins a l'emperador Deci.
Referències
- ↑ Dynastic Tables: Kings of Egypt
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Breasted (1909) p.36
- ↑ Rice (1999) p.86
- ↑ Wilkinson (1999) pp.57f.
- ↑ Shaw (2000) p.196
- ↑ 6,0 6,1 Wolfgang Helck: Untersuchungen zur Thinitenzeit (Agyptologische Abhandlungen), ISBN 3447026774, O. Harrassowitz (1987), p. 124
- ↑ Wilkinson (1999) pp. 83-84
- ↑ Wilkinson (1999) p. 84
- ↑ Jochem Kahl: Ra is my Lord - Searching for the rise of the Sun God at the dawn of Egyptian history. Harrassowitz, Wiesbaden 2007, ISBN 3-447-05540-5, page 12–14 & 74.
- ↑ Wilkinson (1999) p. 79
- ↑ Wilkinson (1999) pp 87-88
- ↑ Pascal Vernus, Jean Yoyotte, The Book of the Pharaohs, Cornell University Press 2003, p.27
- ↑ Jürgen von Beckerath: Handbuch der ägyptischen Königsnamen.. Deutscher Kunstverlag, München/Berlin 1984, ISBN 3-422-00832-2, page 171.
- ↑ [1] Arxivat 2009-01-07 a Wayback Machine. Seth-Peribsen
- ↑ 15,0 15,1 Darell D. Baker: The Encyclopedia of the Pharaohs: Volume I - Predynastic to the Twentieth Dynasty 3300 - 1069 BC, Stacey International, ISBN 978-1-905299-37-9, 2008
- ↑ [2] King Khasekhem
- ↑ [3] King Khasekhemwy
- ↑ Toby Wilkinson, Early Dynastic Egypt, Routledge, 1999, pp.83 & 95
- ↑ Toby Wilkinson, Royal Annals of Ancient Egypt, pp.79 & 258
- ↑ Verner (2001)
- ↑ Christopher Bronk Ramsey et al., [url="http://dx.doi.org/10.1126/science.1189395"]Radiocarbon-Based Chronology for Dynastic Egypt[/url], [i]Science[/i] 18 June 2010: Vol. 328. no. 5985, pp. 1554 - 1557
- ↑ Clayton (1994) p.32
- ↑ Clayton (1994) p.42
- ↑ Dodson & Hilton (2004) p.73
- ↑ Ryholt & Bardrum (2000) pp.87–100.
- ↑ Kathryn A. Bard, An Introduction to the Archaeology of Ancient Egypt (Malden: Blackwell Publishing, 2008), 41.
- ↑ 27,0 27,1 Turin Kinglist, Columns IV,18 to V,10, Ancient Egypt dot org. Accessed 10 February 2010.
- ↑ No hi ha unanimitat en la classificació dels períodes de la història de l'antic Egipte. Així, en el llibre The Oxford History of Ancient Egypt s'estima que l'Imperi Mitjà comprèn les dinasties XI, XII, XIII i XIV.
- ↑ Labib Habachi: King Nebhepetre Menthuhotep: his monuments, place in history, deification and unusual representations in form of gods, in: Annales du Service des Antiquités de l'Égypte 19 (1963), p. 16-52
- ↑ Wolfram Grajetzki (2006) pp. 23-25
- ↑ Wolfram Grajetzki (2006) pp. 25-26
- ↑ [4] Amenemhat I
- ↑ Wolfram Grajetzki (2006) pp.28-35
- ↑ Murnane (1977) p.2
- ↑ Murnane (1977) p.7
- ↑ Murnane (1977) p.9
- ↑ Josef Wegner, The Nature and Chronology of the Senwosret III–Amenemhat III Regnal Succession: Some Considerations based on new evidence from the Mortuary Temple of Senwosret III at Abydos, JNES 55, Vol.4, (1996), pp.251
- ↑ Wolfram Grajetzki (2006) pp.56-61
- ↑ «Amenemhat IV Maakherure (1807/06-1798/97 BCE)». Digital Egypt for Universities.
- ↑ Grajetzk (2006) pp.61-63
- ↑ 41,0 41,1 Thomas Schneider: Lexikon der Pharaonen, Albatros, Düsseldorf 2002, ISBN 3-491-96053-3
- ↑ Thomas Schneider: Lexikon der Pharaonen, Albatros, 2002
- ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 43,4 43,5 43,6 43,7 43,8 K.S.B. Ryholt: The Political Situation in Egypt during the Second Intermediate Period, c.1800-1550 aC, Carsten Niebuhr Institute Publications, vol. 20. Copenhagen: Museum Tusculanum Press, 1997
- ↑ 44,0 44,1 Kings of the 2nd Intermediate Period
- ↑ Detlef Franke: Zur Chronologie des Mittleren Reiches. Teil II: Die sogenannte Zweite Zwischenzeit Altägyptens, In Orientalia 57 (1988), p. 259
- ↑ Ryholt, K.S.B.. The Political Situation in Egypt During the Second Intermediate Period, C. 1800-1550 B.C.. Museum Tusculanum Press, 1997, p. 164. ISBN 8772894210.
- ↑ «Giant Sarcophagus Leads Penn Museum Team in Egypt To the Tomb of a Previously Unknown Pharaoh». Penn Museum, 01-01-2014. Arxivat de l'original el 24 de juliol 2018. [Consulta: 16 gener 2014].
- ↑ 48,0 48,1 Marcel Marée: A sculpture workshop at Abydos from the late Sixteenth or early Seventeenth Dynasty, in: Marcel Marée (editor): The Second Intermediate period (Thirteenth-Seventeenth Dynasties), Current Research, Future Prospects, Leuven, Paris, Walpole, MA. 2010 ISBN 978-90-429-2228-0. p. 247, 268
- ↑ 49,0 49,1 Jürgen von Beckerath: Untersuchungen zur politischen Geschichte der Zweiten Zwischenzeit in Ägypten, Glückstadt, 1964
- ↑ 50,0 50,1 50,2 50,3 Jürgen von Beckerath: Chronologie des pharaonischen Ägyptens, Münchner Ägyptologische Studien 46. Mainz am Rhein, 1997
- ↑ Jürgen von Beckerath: Handbuch der ägyptischen Königsnamen, Münchner ägyptologische Studien 49, Mainz 1999.
- ↑ Wolfgang Helck, Eberhard Otto, Wolfhart Westendorf, Stele - Zypresse: Volume 6 of Lexikon der Ägyptologie, Otto Harrassowitz Verlag, 1986, Page 1383
- ↑ Christopher Bronk Ramsey et al., Radiocarbon-Based Chronology for Dynastic Egypt, Science 18 June 2010: Vol. 328. no. 5985, pp. 1554-1557.
- ↑ Tooth clinches identification of Egyptian queen
- ↑ «Ramesses I Menpehtire». Digital Egypt. University College London, 2001. [Consulta: 29 setembre 2007].
- ↑ «King Merenptah». Digital Egypt. University College London, 2001. [Consulta: 29 setembre 2007].
- ↑ «Sety II». Digital Egypt. University College London, 2001. [Consulta: 27 octubre 2007].
- ↑ «Siptah Sekhaenre/Akhenre». Digital Egypt. University College London, 2001. [Consulta: 27 octubre 2007].
- ↑ «Tausret».
- ↑ Grimal (1992) p.291
- ↑ «Ramesses XI Menmaatre-setpenptah». [Consulta: 28 octubre 2007].
- ↑ Cerny p.645
- ↑ R. Krauss and D.A. Warburton, "Chronological Table for the Dynastic Period" in Erik Hornung, Rolf Krauss & David Warburton (editors), Ancient Egyptian Chronology (Handbook of Oriental Studies), Brill, 2006. p.494
- ↑ Dan'el Kahn, "The Inscription of Sargon II at Tang-i Var and the Chronology of Dynasty 25," Orientalia 70 (2001), pp.1-18
- ↑ «Late Period Kings». [Consulta: 27 octubre 2007].
- ↑ «Nakhthorhebyt». Digital Egypt for Universities. [Consulta: 1r març 2011].
Bibliografia
- J. H. Breasted, History of Egypt from the Earliest Time to the Persian Conquest, 1909
- J. Cerny, 'Egypt from the Death of Ramesses III to the End of the Twenty-First Dynasty' in The Middle East and the Aegean Region c.1380-1000 BC, Cambridge University Press, ISBN 0-521-08691-4
- Clayton, Peter A.. Chronicle of the Pharaohs: The Reign-by-Reign Record of the Rulers and Dynasties of Ancient Egypt. Reprinted. Londres: Thames and Hudson, 1995. ISBN 978-0-500-05074-3.
- Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
- Sir Alan Gardiner Egyptian Grammar: Being an Introduction to the Study of Hieroglyphs, Third Edition, Revised. London: Oxford University Press, 1964. Excursus A, pp. 71–76.
- Nicolas Grimal, A History of Ancient Egypt, (Blackwell Books: 1992)
- Murnane, William J. Ancient Egyptian Coregencies, Studies in Ancient Oriental Civilization. No. 40. The Oriental Institute of the University of Chicago, 1977
- Michael Rice, Who's Who in Ancient Egypt, Routledge 1999
- Ryholt, Kim & Steven Bardrum. 2000. "The Late Old Kingdom in the Turin King-list and the Identity of Nitocris." Zeitschrift für ägyptische Sprache und Altertumskunde 127
- Shaw, Ian. The Oxford History of Ancient Egypt., Oxford University Press, 2000.
- Shaw, Garry. The Pharaoh, Life at Court and on Campaign, Thames and Hudson, 2012.
- Toby A. H. Wilkinson, Early Dynastic Egypt, Routledge 1999, ISBN 0-415-18633-1
- Verner, Miroslav, The Pyramids - Their Archaeology and History, Atlantic Books, 2001, ISBN 1-84354-171-8
- Egypt, History & Civilisation By Dr. R Ventura. Published by Osiris, PO Box 107 Cairo.
Enllaços externs
-BritishMuseum-August19-08.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
-BritishMuseum-August19-08.jpg)
_det.jpg)
.jpg)
_01.jpg)
_-_2009.jpg)
