AAP va ser el grup més dinàmic i fort dins el CRÒC. La seva revista, Har, fundada el 1995, va esdevenir la revista del CRÒC amb lo nom panoccità Har/Far, però la redacció i la gestió varen romandre a la seu d'AAP a Pau.
El CRÒC va conèixer un cert dinamisme entre 1995 i 2000. Durant un temps va atreure la quasi totalitat dels joves occitanistes que volien entrar en política i que difícilment s'identificaven amb les organitzacions més tradicionals com el Partit Occitan i el PNO.[3] L'únic partit que podia atreure els joves a més del CRÒC era la Linha Imaginòt, que tanmateix era antiindependentista. Cal dir, però, que el CRÒC no es limitava pas a la joventut i tenia militants de totes les edats.).
Però la manca de coordinació del CRÒC, a escala panoccitana, va provocar la seva crisi a finals del 2000 i l'AAP va decidir sortir del CRÒC el 2001. Això va accentuar la baixa activitat i la ràpida desaparició del CRÒC.[4]
Després del 2001, hi ha hagut qualcuns intents de reviscolar el CRÒC a Tolosa i Carcassona.[5] La major part dels exmilitants del CRÒC varen anar cap a altres organitzacions polítiques occitanista com Anaram Au Patac, Iniciativa per Occitània, el Partit de la Nacion Occitana (PNO) i el Partit Occitan (PÒC), o bé a l'occitanisme cultural o fins i tot a organitzacions polítiques alienes a l'occitanisme d'esquerra. N'ha sortit especialment beneficiat el Partit Occitan, que ha sabut reorganitzar-se i modernitzar-se parcialment. L'existència del CRÒC, tot i que ha sigut efímera, ha marcat la generacio de militants dels anys 90, que han contribuït a rejovenir l'occitanisme en general.
.svg)
