El Pòble d'Òc va ser un moviment polític occità que es va crear l'any 1971 i les activitats del qual es van aturar el 1983. Es definia com a hereu de les experiències federalistes i autogestionàries de la comuna de París de 1871 i de la Generalitat republicana de 1936.[1]
Va donar suport als Republicans Irlandesos i la resistència del poble palestí, però la seva ideologia heterogènia li va restar suport. A diferència d'altres organitzacions occitanes, va refusar donar suport a François Mitterrand a les eleccions presidencials franceses de 1974 i va participar en manifestacions en suport de Larzac de 1974 i 1977.
Pòble d'Òc es va crear el 1971 a Montpeller per Jean-Louis Lin i Richard Roudier com a evolució del grup Jeune Languedoc, format amb antics membres del grup d'extrema dretaEurope-Action.[2] Tanmateix, les crítiques que rebia de les organitzacions occitanes d'esquerra com Lucha Occitana va girar el seu discurs vers l'extrema esquerra. Va fer el seu primer congrés el maig de 1976, a partir del qual va progressar durant dos anys. Jean-Louis Lin, qui també va formar el grup Poble d'Auvernha a Clarmont d'Alvèrnia, va mantenir contactes amb nacionalistes corsos i amb resistents palestins.[3]
El 1977 fou assassinat Mahmoud Saleh, palestí fundador de la Llibreria Àrab de París que donava suport la causa occitana, i el 1978 Jean-Louis Lin fou trobat ofegat a Courbevoie.[4] El grup fou dirigit des d'aleshores per Jean-Pierre Richaudeau, que s'hi havia incorporat el 1973, i va començar una lenta decadència fins que el 1983 les seves activitats es van aturar completament.[5]
↑« Le RSE se mit à travailler avec certains anciens membres d'Europe-Action qui tentaient de noyauter les gauchistes, surtout les anarchistes, sous la couverture générale de socialisme européen. », François Duprat, Les Mouvements d'extrême droite en France depuis 1944, Albatros, 1974, p. 176
