Corgi Motorcycle Co Ltd. fou un fabricant de motocicletes britànic amb seu a Southport (Merseyside) que produïa uns escúters de 98 cc desenvolupats per John Dolphin, fundador i director general de l'empresa, a partir de la motocicleta militar Welbike.[1]
John Robert Vernon ("JRV") Dolphin, tinent coronel de l'exèrcit britànic,[2][3] fundà l'empresa poc després del final de la Segona Guerra Mundial, el 1946. El nom triat, "Corgi", és el d'una raça de gossos de Gal·les caracteritzada pel seu cos llarg i potes curtes.[2]
Història
L'empresa es va crear per tal de desenvolupar una versió civil de la Welbike de 98 cc que havia estat dissenyada durant la guerra a la country houseThe Frythe, a Hertfordshire, com a motocicleta de suport de les tropes aerotransportades, ja que es llançava en paracaigudes quan hi havia algun desembarcament o expedició de paracaigudistes.[4]
La principal diferència entre l'escúter Corgi i la Welbike era que el bastidor era més sòlid (ja que el pes ja no era un problema) i que la Corgi tenia un dipòsit de combustible en la posició normal de la motocicleta, entre el manillar i el selló. Tots dos eren molt similars, amb rodes petites i manillar i seient plegables, i compartien també un motor de dos temps de 98 cc amb una sola marxa. L'escúter original de Corgi s'engegava empenyent-lo, però la versió Mark 2 estava equipada amb palanca d'engegada i dos embragatges: un de convencional accionat des del manillar i un "embragatge d'empenta" que funcionava doblegant el reposapeus de la dreta per a accionar la roda posterior, cosa que permetia engegar la Corgi mentre estava aturada.[5]
L'empresa Brockhouse Engineering, de Southport, va construir escúters Corgi propulsats per un motor Excelsior Spryt de bicicleta motoritzada[4] sota llicència. Molts d'aquests productes van ser exportats als Estats Units entre 1947 i 1954. Allà, la Corgi, venuda a través d'uns grans magatzems, es va comercialitzar sota la marca Indian Papoose.[6]
La producció de l'escúter Corgi per al mercat britànic es va iniciar al 1948 i va durar fins a l'octubre de 1954. En total se'n van fabricar 27.050 unitats.[4]
Club de propietaris
El juny de 1948, després de la publicació d'una carta a la revista Motor Cycling que suggeria que els propietaris d'aquest model es reunissin aquell cap de setmana a Kew Green, al sud-oest de Londres, es va crear un club per als fans del Corgi Brockhouse. El 1952, el club s'havia internacionalitzat i els propietaris feien excursions d'acampada pertot Europa amb les seves motos.[7]
El 2011 es va tornar a crear un Brockhouse Corgi owners' club per a tots els interessats en aquesta moto. El seu objectiu era ajudar els propietaris a restaurar les seves Corgi i informar els altres interessats de la història d'aquest model.
Usos
Com a estratègia de màrqueting, un escúter Corgi va recórrer el continent americà. Les Corgi també van ser emprades per la US Air Force durant la guerra de Corea com a transport per al personal de manteniment, i se'n duien sovint a bord dels avions per a l'ús de la tripulació.
Els escúters Corgi estaven disponibles amb sidecar opcional (produïts també per Brockhouse) i un distribuïdor anomenat Jack Olding va produir diversos accessoris per a la moto, entre ells un kit de carrosseria que convertia la Corgi en una mena d'escúter de pas a través.[6]