El Consell d'Afers exteriors és una de les formacions internes en què es constitueix el Consell de la Unió Europea. La seva existència és obligada, per raó de la seva expressa previsió constitucional (art. 16.6 del Tractat de la Unió Europea).[1] Les seves reunions se celebren una vegada al mes a la seu del Consell a Brussel·les o a Luxemburg.
El Consell d'Afers exteriors és a qui correspon elaborar l'acció exterior de la Unió atenent les línies estratègiques definides pel Consell Europeu, i vetllar per la seva coherència; és també a vegades responsable d'executar aquestes polítiques, especialment quan es donen en l'àmbit de la PESC (incloent la Política comuna de seguretat i defensa de la Unió Europea), si bé a través de la Comissió i de l'Alt Representant.
El Consell d'Afers exteriors és l'única formació del Consell que se sostreu del sistema de presidències rotatòries i disposa d'una presidència estable, que correspon amb caràcter nat a l'Alt Representant i Vicepresident per a Afers exteriors de la Comissió Europea, posat actualment exercit per la socialista britànica Catherine Ashton.
Fins a l'entrada en vigor l'1 de desembre de 2009 del Tractat de reforma institucional de la Unió Europea, aquesta formació va estar integrada en l'anterior Consell d'Assumptes Generals i Relacions Exteriors, que des de llavors ha quedat separat en dues formacions diferents: el Consell d'Afers exteriors i el Consell d'Afers Generals. Per la complexitat dels temes abordats, no és infreqüent que la seva habitual composició dels ministres d'afers exteriors de la Unió es vegi ocasionalment alterada; així, per tractar temes de comerç internacional o de desenvolupament, acudiran els ministres del ram concernits. Això és particularment accentuat en temes de política comuna de seguretat i defensa, on solen ser convocats els ministres de defensa dels Estats membres.