Un compost organosulforat o compost d'organosofre és un compost orgànic, que com a mínim té un àtom de sofre, enllaçats a àtoms de carboni.[1]
Els compostos organo-sulforats sovint s'associen a les pudors però molts dels compostos més dolços es deriven de compostos organo-sulforats. Dos dels vint aminoàcids són compostos organo-sulforats. Els combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas natural contenen compostos organo-sulforats que es tracta d'eliminar en le procés de la refinació.
El sofre pertany al grup 16 de la taula periòdica (amfígens o calcògens) junt amb l'oxigen, i fins a cert punt els compostos organosulfurats tenen similitud amb els compostos que tenen enllaços carboni-oxigen.
Els compostos amb doble enllaç entre el carboni i el sofre (C=S) són relativament poc comuns, però són compostos importants el disulfur de carboni, el sulfur de carbonil i el tiofosgen. Les tioacetones (RC(=S)R') són poc comunes amb substituents alquil, però un exemple és la tiobenzofenona. Els tioaldehids són encara més rars (el tioformaldehíid existeix com un trímer cíclic). Les tioamides, de fórmula R1C(=S)N(R₂)R₃ són més comunes.
Triples enllaços entre carboni i sofre
Els triples enllaços entre sofre i carboni són rars en els sulfaalquins i es poden trobar en el monosulfur de carboni (CS)[7] >
Àcids tiocarboxílics i tioamides
Els àcids tiocarboxílics (RC(O)SH) i elsàcids ditiiocarboxílics (RC(S)SH) són ben coneguts. Estructuralment són similars als àcids carboxílics, però presenten més acidesa. Les tioamides són anàlegues a les amides.
Els sulfurans són un grup funcional relativament especialitzat pel fet de ser tetravalents, per tant, són compostos hipervalents de sofre, el sofre habitualment és divalent.
Compostos organosulfurats en els combustibles fòssils
Compostos organosulfurats comuns presents a les fraccions del petroli a un nivell de 200-500 ppm. Els compostos comuns són els tiofens, especialment els dibenzotiofens. Mitjançant el procés d'hidrodesulfuració (HDS) a les refineries, aquests compostos s'eliminen tal com il·lustra la hidrogenòlisi del tiofè:C4H4S + 8 H2 → C4H10 + H2S
Compostos organosulfurats en la contaminació
Alguns compostos organosulfurats, presents en el medi ambient, es generen com subproductes de menor importància de processos industrials com la fabricació de plàstics i pneumàtics.
Sabor i olor
Compostos com l'alicina i l' ajoè són els responsables de l'olor de l'all. La lentionina contribueix al sabor dels bolets shiitake. Els compostos organosulfurats volàtils també aporten característiques de sabor subtils al vi, fruits secs, formatge cheddar, xocolata, cafè i sabors de fruites tropicals.[10] Molts d'aquests productes naturals també tenen propietats medicinals importants com la prevenció de l'agregació plaquetària o la lluita contra el càncer.
Els éssers humans i altres animals tenen un olfacte exquisidament sensible a l'olor dels compostos organosulfurats de baix valor com ara tiols, sulfurs i disulfurs. Els tiols volàtils que fan mala olor són producte de degradació de proteïnes que es troben en els aliments pútrids, de manera que la identificació sensible d'aquests compostos és crucial per evitar la intoxicació. També es troben compostos de sofre volàtils de baix valor en zones on els nivells d'oxigen a l'aire són baixos, cosa que suposa un risc d'asfíxia.
El coure és necessari per a la detecció altament sensible de certs tiols volàtils i compostos organosulfurats relacionats per receptors olfactius en ratolins. Encara no se sap si els humans també necessiten coure per a la detecció sensible de tiols.[11]
Referències
↑Block, E.. Reactions of Organosulfur Compounds. Academic Press, 1978. ISBN 0121070506.