Fan aparició diverses bandes de música tradicional espanyoles interpretant una peça de Luigi Boccherini "Los españoles se divierten en la calle" mentre a l'escenari apareixen figures d'inspiració picassiana com una al·legoria a la pintura i les arts. Plácido Domingo interpreta "Te quiero morena". Cristina Hoyos apareix a cavall i balla una dansa flamenca i diferents ballarins interepreten una sevillana. Alfredo Kraus interpreta "Del cabello más sutil".[4][5]
Part 5: El mar mediterrani
Espectacle ideat per La Fura dels Baus, diferents ballarins surten a escena formant un sol, símbol d'Hèrcules que apareix en forma de gegant competint en els primers Jocs Olímpics. Finalment, arriba a les Columnes d'Hèrcules que separa, delimitant l'espai entre el cel i la terra i formant el Mar Mediterrani, interpretat per un miler de figurants. Apareix un vaixell entre les onades, que desplega les veles i es disposa a lluitar contra una sèrie de monstres marins a qui venç gràcies a la intervenció divina fundant al·legòricament la ciutat de Barcelona, com un símbol de la civilització. Per acabar s'interpreta el Virolai i es desplega un mosaic de la ciutat de Barcelona dissenyat per Antoni Miralda. El compositor Ryūichi Sakamoto dirigeix una peça musical composta per ell mateix mentre es mostren imatges de la ciutat i de l'estadi.[6][7][8]
Les 172 delegacions d'atletes desfilen per la pista encapçalades per la grega, país d'on són originaris els jocs. La delegació Sud-africana desfilà per primer cop en 35 anys, sota la mirada de Nelson Mandela. També desfilà per primer cop l'Alemanya reunificada. Espanya desfilà en darrer lloc com a país organitzador amb el Príncep Felip com abanderat.[9][10]
Sis atletes espanyols i dos voluntaris (en representació de tot el voluntariat dels jocs) portaren la bandera olímpica mentre la mezzosoprano Agnès Baltsa interpreta "Romiossini" dirigida per Mikis Theodorakis. La bandera s'issà al so de l'Himne Olímpic, interpretat en català i castellà per Alfredo Kraus. Seguidament, s'homenatjà a totes les ciutats que havien organitzat els jocs fins aleshores, amb una desfilada de moda.[12]
L'atleta Herminio Menéndez apareix a l'estadi amb la torxa i la traspassa a Juan Antonio San Epifanio que fa l'últim relleu abans d'encendre la fletxa de l'arquer paralímpic Antonio Rebollo que la dispara per encendre el peveter olímpic entre aplaudiments.[13]
Part 10: Juraments i castells
El regatista Luis Doreste Blanco i l'àrbitre de waterpolo Eugeni Asencio Aguirre en representació dels atletes i dels jutges, respectivament, feren el Jurament Olímpic. Posteriorment, es desplegà una gran bandera olímpica que cobrí tot l'ample de l'estadi on eren els atletes. La música era Amics per sempre amb un arranjament d'Andrew Lloyd Webber. Un cop finalitzada es construïren 12 castells al so de les gralles per part de 16 colles catalanes en representació dels 12 països que aleshores formaven la Unió Europea.[14]
