PROFILBARU.COM

Infotaula edificiCementiri de Sant Gervasi
	Panteó de Joan Maragall i Gorina al cementiri de Sant Gervasi
Dades
Tipus	Cementiri
Construcció	XIX Mitjan
Característiques
Estil arquitectònic	Eclecticisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Barcelona i Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès)
Localització	Camí del Cementiri de St. Gervasi, 4-8. 08035 Barcelona (Barcelonès)
	41° 25′ N, 2° 08′ E / 41.41°N,2.13°E
Catàleg del patrimoni arquitectònic de la Ciutat de Barcelona
Identificador	2231
Tipus
Bé amb protecció urbanística
Tipus	bé amb elements d'interès
Id. Barcelona	2231

El Cementiri de Sant Gervasi és un cementiri protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Barcelona (Barcelonès), al districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Descripció

El cementiri s'inaugurà en 1853, com a nou cementiri del municipi de Sant Gervasi de Cassoles, situat a la rodalia de l'antic nucli del poble, en el pendent de Collserola.^[1]

El recinte té 12.229 m², en dues parts, separades per una escalinata central que va de l'entrada a la capella. A banda i banda hi ha els panteons, tombes i alguns blocs de nínxols, en total 4773 sepultures. Els murs perimetrals també contenen nínxols. La varietat estilística de les escultures i els panteons és gran, predominant-hi l'eclecticisme. En destaquen alguns panteons com el panteó Cros, projectat per Joan Baptista Pons i Trabal (1894).

Personalitats enterrades

Entre les persones que s'hi han enterrades hi ha (per ordre cronològic de mort):

Vicenç de Paül Roca i Pi (Barcelona, 1780 - Badalona, 1852), baró de Marmellar, empresari i filantrop (Illa S. Magdalena, nínxol 52).
Joan Cortada i Sala (Barcelona, 1805 - Sant Gervasi de Cassoles, 1868), novel·lista, periodista i historiador (illa 2, carrer de Sant Pere, nínxol 11).
Pasqual Vilaró i Piera (Barcelona, 1803 – ca. 1870), pintor d'indianes, fabricant i comerciant de cotó (S. Magdalena, panteó 5)
Pere Abella i Freixes (Riudecanyes, Baix Camp, 1824 – Barcelona, 1877), professor de cant, compositor, pianista i director d'orquestra (Messeta superior, panteó 1)
Elena D'Angri Vitturi (Corfú, Grècia, 1824 – Barcelona, 1886), contralt operística (Messeta superior, panteó 1)
Josep Bosch i Grau (Badalona, 1836 — 1897), industrial, cofundador de l'Anís del Mono (S. Sever, panteó 3)
Juan Barbier-Bergeron i Retouret (Llemotges, França, 1823 - Barcelona, 1898), dentista, pioner de l'anestèsia a Espanya (Messeta superior, panteó 9)
Baldomer Galofre i Giménez (Reus, 1846 - Barcelona, 1902), pintor.
Feliu Martí i Urpí (m. Barcelona, 1906), alcalde de la Vila de Gràcia.
Eduard Grenzner i Fellner (Barcelona, 1833 - 1908), pintor, seguidor del romanticisme, el realisme i el natzarenisme (S. Gervasi, panteó 16)
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860-1911), poeta i escriptor, en un panteó on també hi ha les restes dels seus parents (Illa S. Esteve, panteó 8).
Victorià Seix Saura (m. 1911), litògraf i impressor; Victorià Seix Miralta, impressor i editor, cofundador de la l'editorial Seix & Barral; Víctor Seix i Perearnau (Barcelona, 1923 - Frankfurt del Main, 1967), editor (Illa S. Magdalena, tomba 26).
Darío de Regoyos (Ribadesella, Astúries, 1857 - Barcelona, 1913), pintor (S. Francesc Xavier, nínxol 133).
Lluís Comenge i Ferrer (Madrid, 1854 – Barcelona, 1916), metge (Illa S. Joan, panteó 1).
Rafael Rodríguez Méndez (Granada, 1845 - Barcelona, 1919), metge i polític, rector de la Universitat de Barcelona entre 1902 i 1905 (S. Sever, panteó 5)
Felip Pedrell (Tortosa, 1841 - Barcelona, 1922), músic (al fossar comú; en 1990, les restes hi foren portades per manca de pagament del nínxol; es van intentar localitzar per a portar-les a Tortosa, però ja no van poder destriar-se)
Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 1850 - 1923), arquitecte, historiador i polític, en un nínxol al mur perimetral (Illa S. Pere, nínxol 240), a la dreta de l'entrada.
Miguel Pantaleoni Giusti (Lucca, - Barcelona, 1923), sastre i empresari de la moda, fundador de Pantaleoni Hermanos (després sastreria Modelo) (S. Francesc Xavier, tomba 13)
Carme Parreño (Saragossa,1856 - Barcelona,1924), actriu.^[2]
August Font i Carreras (Barcelona, 1846 - 1924), arquitecte (S. Pere, nínxol 5)
Manuel Henrich i Girona (Barcelona, 1851 – Caldes de Montbui, 1925), impressor i editor, alcalde de Barcelona i diputat a les Corts Espanyoles (S. Magdalena, panteó 6, Geli Crehuet)
Jacint Torres i Reyató (Barcelona, 1850 - 1926), poeta, forjador i mestre d'obres (S. Magdalena, panteó 5, "Pascual Vilaró y familia")
Francesc Gimeno i Arasa (Tortosa, 1858 - Barcelona, 1927), pintor (Illa S. Joan, nínxol 242)
Dolors Lleonart i Casanovas (Gualba, 1866 - Barcelona, 1936), metgessa, una de les primeres de Catalunya (S. Magdalena, tomba 34).
Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 1873 – 1940), pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire
Enric Clarasó i Daudí (Sant Feliu del Racó, 1857 - Barcelona 1941), escultor modernista (illa S. Joan, pis 6, nínxol 279)
Tomàs Rosés i Ibbotson (Liverpool, 1883 - Barcelona, 1948), banquer i empresari tèxtil, president del Futbol Club Barcelona entre 1929 i 1930 (S. Josep, panteó 1)
Joan Lamote de Grignon i Bocquet (Barcelona, 1872 – 1949), compositor i director d'orquestra (messeta superior, nìnxol 227)
Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 1875 - Barcelona, 1957), advocat i polític, fundador de la Lliga Regionalista (Illa S. Esteve, panteó 7) .
Àngel Rodríguez Ruiz (Barcelona, 1879 - 1959), fundador del Reial Club Deportiu Espanyol (S. Sever, panteó 5).
Ricard Lamote de Grignon i Ribas (Barcelona, 1899 - 1962), compositor i director d'orquestra (messeta superior, nínxol 227).
Antoni Pérez i Moya (València, 1884 - Barcelona, 1964), músic, compositor i director coral (Illa S. Francesc Xavier, nínxol 711).
Josep Costa i Faura (Barcelona, 1894 - Madrid, 1968), futbolista del FC Barcelona (S. Gervasi, panteó 4)
Pere Vergés i Farrés (Barcelona, 1896 - 1970), pedagog (Illa S. Agnès, nínxol 318??).
Cèsar Martinell i Brunet (Valls, 1888 - Barcelona, 1973), arquitecte (Illa S. Tecla, nínxol 93).
Francesca Bes i Calvet (m. Barcelona, 1985) i Josep Fradera, fundadors de l'Instituto de Belleza Francis i creadors del programa radiofònic Consultorio para la mujer Elena Francis (Messeta superior, panteó 4, de Lorenzo Oliver)
Jordi Rubió i Lois (Barcelona, 1926 - 1988), historiador i editor, estudiós de la classificació bibliotecària i professor en l'Escola Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació (Illa S. Agnès, nínxol 80).
Francisco Buscarons Úbeda (Saragossa, 1906 – Barcelona, 1989), químic, rector de la Universitat de Barcelona del 1951 al 1957 (S. Cecília, panteó 5)
Pedro Rodríguez Cervera (València, 1895 – Barcelona, 1990), dissenyador de moda, un dels mestres de l'alta costura espanyola (S. Aleix, panteó 10)
Ricard Giralt Miracle (Barcelona, 1911 – 1994), il·lustrador, dissenyador gràfic i tipògraf (Illa S. Aleix, nínxol 384).
Xavier Turull i Creixell (Barcelona, 1922-2000), violinista i compositor (Illa S. pere, nínxol 56, pis 2).
Montserrat Coll i Oriol (Barcelona, 1906 - Terrassa, 2000), esposa de Ricard Lamote de Grignon (Messeta superior, nínxol 227).
Joan Gomis i Sanahuja (Barcelona, 1927 - 2001), periodista, activista pels drets humans (Illa S. Agnès, nínxol 16).
Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona, 1912 - Barcelona, 2002), músic (Illa S. Eulàlia, illa 10, nínxol 51 (primer pis).
Marta Mata i Garriga (Saifores, 1926 - Barcelona, 2006), pedagoga, diputada i senadora.
Ramon Noè i Hierro (Barcelona, 1923 - Sabadell, 2007) dibuixant i pintor (replà superior, nínxol 435).
Josep Guinovart i Bertran (Barcelona 1927 - 2007), pintor, dibuixant i gravador.
Conxita Bardem i Faust (Barcelona, 1918 - 2008), actriu de teatre i de cinema (Illa S. Agnès, nínxol 7).
Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923 - 2009), poeta i pintor (S. Pere, nínxol 165, pis 5è)
Miquel Siguan i Soler (Barcelona, 1918 – 2010), psicòleg i escriptor, introductor del model educatiu d'immersió lingüística.
Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío (Barcelona, 1926 - 2014), editor i escriptor.
Margarita Rivière (Barcelona, 1944 - 2015), periodista i assagista, feminista (Illa S. Aleix, panteó 11 bis).

Referències

↑ «Ressenya del cementiri». cbsa.es. Arxivat de l'original el 2014-09-24. [Consulta: 28 setembre 2014].
↑ «Música y Teatros». La Vanguardia, 31-05-1924. [Consulta: 22 desembre 2020].