Va participar en la fundació de diversos cercles artístics com L'Essor o Els XX. Va impulsar exposicions, concerts i tot tipus d'activitats culturals amb l'objectiu de desenvolupar l'art modern a Bèlgica. El 1883, va acompanyar diversos col·legues, com Théodore van Rysselberghe, en un recorregut per Espanya. El 1888 va tornar a Espanya, on es casaria el 1895, encara que va seguir efectuant múltiples viatges. Va residir temporalment a Londres, París i Sant Sebastià. Va participar en la II Exposició de Belles Arts de Barcelona el 1894, que va rebre bones crítiques de Raimon Casellas.
Durant aquest període, la pintura de Regoyos va evolucionar del naturalisme al presimbolisme de la seva sèrie L'Espanya negra, com ara l'obra «Victimas de la fiesta», i finalment, ja en la seva maduresa, es va moure en un estil pròxim a l'impressionisme i al puntillisme, anant més enllà que Zuloaga i Joaquín Sorolla. També va publicar il·lustracions a revistes com Luz, on va publicar la seva col·lecció L'Espanya Negra, posteriorment convertida en llibre per l'editor Pedro Ortega.
En la seva etapa madura, va realitzar abundants paisatges del natural, de localitats de Biscaia i Guipúscoa. El seu dibuix pot resultat primari, gairebé Naïf, en contrast amb un colorit viu de gust internacional, que llavors era majoritàriament injuriat a Espanya. Va arribar a exposar individualment a la Sala Parés el 1905 i el 1912 al Faianç Català. La seva darrera exposició a Barcelona fou el 1913, a les Galeries Dalmau.
↑Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 175. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
Bibliografia
DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9.
DDAA. Darío de Regoyos, 1857-1913. Publicacions de La Caixa/ Centre Cultural de La Caixa de Pensions, 1986. ISBN 10: 8450541492.