Catàlegs regionaris

Catàlegs regionaris

Pla de la ciutat amb les catorze regions
Tipus	obra escrita
Format per	Curiosum Urbis Romae ^(en) Notitia Urbis Romae regionum XIV ^(en)

Els catàlegs regionaris de Roma són dos catàlegs de monuments de Roma classificats segons les catorze regions de la ciutat, establertes l'any 7 aC per August,^[1] que daten tots dos del segle iv. S'intitulen Curiosum urbis Romae regionum XIIII ('curiositat sobre les catorze regions de la ciutat de Roma') i Notitia urbis Romae regionum XIV ('notícia sobre les catorze regions de la ciutat de Roma'). Tots dos són composicions relativament breus i que no contenen text cohesionat, ans són simples llistes d'edificis, carrers i altres espais urbans.

Composició

Com que es tracta de dues versions molt paregudes, hom conclou que es tracta d'un mateix text que fou ampliat i modificat fins a donar lloc a dos texts diferents. El Curiosum degué ser modificat per un autor poc versat en la llengua clàssica, perquè conté nombroses faltes a la norma; en canvi, és més fidel a l'original pel que fa al contingut, atès que la Notitia conté addicions explicatives i canvis d'orde respecte de l'original.^[2]

Atès que no es llista ni un sol monument cristià, es dedueix que el text és anterior a l'oficialització del cristianisme o dels primers anys; ço és, la primera meitat del segle iv. En concret, sembla que, tenint en compte els edificis que coneix i els que ignora, es pot situar la composició del text original no gaire més tard del 312.^[a] Pel que fa al moment d'aparició de cadascuna de les dues versions, la Notitia es degué compilar entre el 334 i el 357, perquè esmenta l'Equus Constantini i desconeix l'obelisc erigit al Circ Màxim per Constantí; per la seva banda, el Curiosum deu datar entre el 357 i el 400, atès que sí que coneix el dit obelisc però no les noves portes de la murada de l'emperador Honori.^[2][3]

Durant el Renaixement, aquests catàlegs cobraren un gran interès entre els humanistes, i foren copiats i editats diverses vegades. Això donà lloc a males interpretacions del text, i com que es tracta d'obres anònimes, a la fabricació de falsos autors. Així, cap a 1450 Blondus trià el nom de Sext Rufus com a autor del catàleg perquè el trobà en un manuscrit a continuació del Breviarum de l'historiador Sext Rufus; posteriorment, Panvinius forjà un nou text a partir d'un manuscrit de Ligorius amb un suplement amb la Base Capitolina i el distribuí sota el mateix nom de Sext Rufus, cosa que portà a creure, erròniament, que es tractava d'un text i d'un autor antics. D'altra banda, Parrhasius inventà el nom de Publi Víctor el 1503 per un text que contenia el Curiosum interpolat per Pomponius Laetus.^[2][4][5]

Manuscrits

Els manuscrits principals per establir el text del Curiosum són els següents:

• Vaticanus latinus 3321 (segle viii)
• Vaticanus latinus 1984 (segle xi-xii)
• Vaticanus latinus 3227 (segle xi-xii)
• Laurentianus pluteus 89 sup. 67 (segle x)

Els manuscrits principals per establir el text la Notitia són els següents:

• Vindobonensis latinus 162 (segle ix)
• Spirensis (segle viii-x), perdut del segle xvi ençà, es pot reconstruir a partir d'un bon nombre de còpies directes del segle xv

Referències

1. «The Chronography of 354. Introduction to the online edition. Additional notes on part 14». Tertullian.org. [Consulta: 16 novembre 2022].
2. «Regionarii». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. 
3. «Anonymous, Notitia of the regions of Rome». ToposText. [Consulta: 16 novembre 2022].
4. Smith, William. «Victor, Publius». A: A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1257. 
5. Smith, William. «Sextus Rufus». A: A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 814. 

Notes

1. Com que es fa referència a les Termes de Constantí i a la Basílica de Constantí sota aquest nom a despit que foren començades per Maxenci, hom dedueix que el text és posterior a la victòria de Constantí sobre Maxenci l'any 312. Al seu torn, tots dos texts ignoren l'Arc de Constantí, que fou construït el 315 o poc més tard. En qualsevol cas, no pot ésser de cap manera posterior al 334, atès que la Crònica del 334 conté una versió d'aquest text.

Enllaços externs

• Text llatí de la Notitia i del Curiosum comparats seguint l'edició d'Henri Jordan de 1871 al web LacusCurtius i al Tertullian Project
• El text de Publi Víctor a Wikisource