Castelló (la Ribera Alta)

Castelló

Bandera de Castelló Escut de Castelló
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 04′ 41″ N, 0° 30′ 45″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Ribera Alta
Capital	Castellón ^(en)
Població humana
Població	6.891 (2023) (339,46 hab./km²)
Gentilici	castellonenca, castellonenc
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	20,3 km²
Altitud	30 m
Limita amb	Alberic Sant Joanet la Pobla Llarga Senyera Xàtiva Manuel Carcaixent Gavarda Beneixida la Llosa de Ranes
Partit judicial	Alzira
Dades històriques
Dia de mercat	dijous
Festa patronal	Última setmana d'agost
Organització política
• Alcalde	Salvador Álvarez Carbonell
Identificador descriptiu
Codi postal	46270
Codi INE	46257
Codi ARGOS de municipis	46257
Lloc web	castellosom.es…

Castelló^[1] és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

En el passat més recent ha estat conegut com a Vilanova de Castelló o Castelló de la Ribera i més antigament com Castelló de Xàtiva, la Vila Nova de Castelló o també molt breument al segle xviii com Castelló de Carcaixent.^[2][3] El 8 de setembre del 2020 el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica l'aprovació de la denominació oficial exclusiva en valencià «Castelló».^[4][5][6]

El gentilici d'aquest municipi, en les seves diferents formes, és castellonenc, castellonenca, castellonencs, castellonenques, gentilici que comparteix amb Castelló de Rugat (la Vall d'Albaida) i Castelló de la Plana.^[7] També existeix la forma castelloner, castellonera, castelloners, castelloneres.^[8]

Geografia

Se situa a la confluència dels rius Xúquer i Albaida, en la subcomarca del Baix Albaida. El relleu és totalment pla i tot just sobresurten alguns turons a la part meridional: destaquen les altures de l'Alteró de la Bateria, ja al terme veí de Gavarda, com també les altures del port de Càrcer, la serreta d'Uixera, i la Muntanyeta del Castellet, la qual és coronada per les restes de l'antic castell que va donar el nom al poble, una fortalesa sentinella avançada del castell de Xàtiva. La resta del terme es manté a una altitud mitjana de 30–40 m sobre el nivell del mar, i està cobert per sediments plistocens holocens procedents dels rius Xúquer i Albaida.

El clima és de tipus mediterrani.

Des de València, per carretera s'accedix a la localitat a través de l'A-7 per a enllaçar amb la CV-560, o antiga VP1038. També s'hi pot accedir amb la línia 1 del Metro de València, o bé per carreteres comarcals des de les poblacions frontereres.

Localitats limítrofes

El terme municipal de Castelló limita amb les localitats següents: Alberic, Beneixida, Carcaixent, Gavarda, Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan de l'Ènova i Senyera a la comarca de la Ribera; i Xàtiva i La Llosa de Ranes, a la comarca de la Costera.

Història

El topònim del poble prové d'una vella torre musulmana que ja devia estar en ruïnes en el moment de la conquesta cristiana. Amb prou feines reconquerit per Jaume I, el lloc passà a dependre de la ciutat de Xàtiva, com ja esdevenia en temps islàmics, per la qual cosa la seua denominació històrica ha estat la de Castelló de Xàtiva.

Participà activament en la guerra de la Unió contra Pere el Cerimoniós; el 1358, Pere IV ordenà esfondrar la torre del Castellet per tal d'evitar que caigués en mans castellanes; en 1486 la seua població morisca no passava de 10 persones; durant la revolta de les Germanies, en la qual també va intervenir, hi havia 90 cases; el 3 d'octubre de 1587, per privilegi de Felip II, es convertí en vila independent, i així culminà un llarg procés de peticions fetes al rei per les autoritats de la vila amb tal fi; el 26 d'agost de 1591, el mateix monarca signa el privilegi per a la construcció de la séquia d'Escalona, que rega les terres del terme i que es va construir en temps del seu fill Felip III; en eixa època ja hi havia vora mil habitants i l'expulsió morisca de 1609 no va afectar la població, ja que des del moment de la conquesta fou repoblada amb cristians vells.

Durant la guerra de Successió va sofrir un saqueig a mans dels borbònics manats pel comte de Mahoní, i en acabar la contesa, i atès que Castelló havia abraçat la causa d'Àustria, es va revocar temporalment el seu caràcter de vila independent, passant a dependre de Carcaixent des de 1708 a 1735; durant el segle xviii les febres tercianes causaren estralls en la població, que malvivia, segons Cavanilles, de l'arròs i de la seda, fins a deixar-la en 1.461 ànimes; el segle xix, la vila va viure la invasió dels dragons francesos del mariscal Suchet; el saqueig dels carlins en 1836 i en 1873; la desamortització del convent dominicà de sant Vicent Ferrer; especialment sagnant fou la guerra de 1936-1939 que hi deixà setanta morts entre ambdós bàndols.

El conflicte toponímic

El nom del poble va ser objecte de forta polèmica entre els habitants del poble en la darreria del segle xx i el principi del segle xxi. La qüestió toponímica es va polititzar i les posicions s'extremaren. El topònim oficial, després de fortes disputes polítiques i judicials, és a hores d'ara Castelló, d'acord amb el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, de 8 de setembre de 2020.^[1]

El topònim oficial ha sofrit una sèrie de canvis a causa de diferents decisions polítiques i judicials:

• 1 de gener de 1900 - 15 d'octubre de 1982: Villanueva de Castellón^[9]
• 15 d'octubre de 1982 - 28 d'agost de 1986: Vilanova de Castelló^[9]
• 28 d'agost de 1986 - 26 de juliol de 1994: Villanueva de Castellón, segons el BOE^[9]
• 26 de juliol de 1994 - 1 d'octubre de 1998: Castelló de la Ribera, segons el DOGV^[9]
• 1 d'octubre de 1998 - 4 de maig de 2004: Villanueva de Castellón^[9]
• 4 de maig de 2004 - 28 d'abril de 2005: Castelló de la Ribera (Sentència del Tribunal Suprem d'Espanya del 21 d'abril de 2004;^[9] publicat al DOGV el 20 de maig de 2004 i, de nou, el 19 de juliol de 2005)^[10]
• 28 d'abril de 2005 - 7 de setembre de 2020: Villanueva de Castellón (Sentència núm. 249 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, del 22 d'abril de 2005)^[9]
• 8 de setembre de 2020: Castelló, Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, que publica el canvi de nom aprovat per l'Ajuntament.^[1][11]

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
7.062	6.978	7.041	7.089	7.030	6.950	7.189	7.239	7.379	7.493

Economia

La seua economia és bàsicament agrícola, encara que compta amb unes petites indústries. La superfície cultivada és sencerament de regadiu, per mitjà del rec a manta a la major part del terme, i rec motoritzat i rec a goteig a la muntanya. Dins del terme hom troba tarongers, com a principal arbre fruiter, hortalissa de qualsevol tipus, i finalment i en quantitat reduïda, dacsa, arròs i oli. La ramaderia ha desaparegut amb el pas dels anys. El sector industrial compta amb fàbriques de conserves alimentàries, i magatzems de comercialització i exportació de fruites i hortalisses, i algunes altres activitats menors. La indústria castellonera també es fonamenta en el moble i les construccions metàl·liques.

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors de Gent de Castelló i d'Esquerra-Compromís (GCiE), 3 del Partit Popular (PP), 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Castelló de la Ribera
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Gent de Castelló i d'Esquerra-Compromís		Òscar Noguera Alberola	1.903	49,96%	7 (+3)
	Partit Popular		Vicenta Caerols Vidal	804	21,11%	3 (-3)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Hortensia Gómez Llàcer	689	18,09%	2 (+1)
	Esquerra Unida del País Valencià - Seguim Endavant		Otti Ferrando Barberà	357	9,37%	1 (-1)
	Vots en blanc			56	1,47%
Total vots vàlids i regidors				3.809	100 %	13
	Vots nuls			47	1,22%
Participació (vots vàlids més nuls)				3.856	70,43%**
Abstenció				1.619*	29,57%**
Total cens electoral				5.474*	100 %**
Alcalde: Òscar Noguera Alberola (GCiE-Compromís) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots: 7 de GCiE-Compromís i 1 d'EUPV[12])
Fonts: JEC,[13] JEZ Alzira.[14] M. Interior,[15] Periòdic Ara.[16] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde de Castelló és Emilio Óscar Noguera Alberola (GCiE-Compromís).^[17][18]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José Beneto Ferrús		19/04/1979	--
1983–1987	José Beneto Ferrús	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Antoni Vizcaíno Puche	IU-UPV	30/06/1987	--
1991–1995	Antoni Vizcaíno Puche	EUPV	15/06/1991	--
1995–1999	Josefa Esther Guardiola Gómez	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Alfred Gregori i Puig	Bloc-EU	03/07/1999	--
2003–2007	Alfred Gregori i Puig	Entesa	14/06/2003	--
2007–2011	Alfred Gregori i Puig	EUPV-Verds	16/06/2007	--
2011–2015	Salvador Álvarez Carbonell	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Emilio Óscar Noguera Alberola	GCiE-Compromís	13/06/2015	--
2019-2023	Emilio Óscar Noguera Alberola	GCiE-Compromís	15/06/2019	--
Des de 2023	Horte Gómez Llacer	PSPV-PSOE	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[18]

Monuments

• Església de l'Assumpció. Edificada en el segle xv, tenia una torre d'estil romànic que va resultar destruïda durant un terratrèmol durant el segle xix.
• Ermita de Santa Bàrbara.
• Ermita de la Sang de Crist.
• Ermita de Santa Anna. Situada sobre el Greu de saliva. Data del segle xv i és molt restaurada, amb la qual els elements del gòtic català es limiten a la portalada i la planta bàsica.
• Col·legi Sant Doménec. Col·legi de Dominiques, amb més de 100 anys d'història, obra de Joaquín María Arnau Miramón. Se situa en ple nucli urbà.
• Mercat.

• 
  Col·legi de Sant Doménec.
• 
  Ermita de Santa Bàrbara.
• 
  Església de l'Assumpció.
• 
  Mercat

Llocs d'interés

Forns de terrissa

Restes de la vila romana

• Les restes d'una vila romana amb tres forns de terrissa, d'època republicana, segles I i II, fins a mitjan segle xx dC. Es troba a la vora de l'estació de metro. L'any 2014 es van realitzar obres de restauració dels forns romans, en les quals s'invertiren un total de 23.500 euros per a netejar, condicionar, restaurar i senyalitzar els forns. El jaciment va ser descobert amb la construcció de la nova estació de ferrocarril de Vila-nova de Castelló i excavat l'any 1989, cosa que va permetre documentar part de tres forns de cocció de ceràmica, una bassa de decantació d'argila i dos fosses-abocador amb abundants fragments de ceràmica.^[19]
• El balneari i alberg de Santa Anna.
• El parc municipal que fou d'antuvi la platja de vies del trenet.
• Estació de Castelló de la Ribera

Festes

Les festes més significatives són, com a tantes localitats del País Valencià, les falles i els Moros i Cristians. A més, hi ha festes patronals al principi de setembre, en honor del Santíssim Crist dels Prodigis, a la Mare de Déu dels Dolors i als Sants de la Pedra.

Persones il·lustres

Entre les personalitats més notables de la vila, es compten els predicadors barrocs Gaspar Taengua, oncle i nebot; Francesc Franco, metge del rei Joan III de Portugal, l'il·lustrat divuitesc Vicent Ignasi Franco, i el violinista i compositor Francisco Benetó.

• Francisco Benetó (Castelló, 1877 - Lisboa, 1945), violinista i compositor.
• Agustí Murillo Barberà (Castelló, 1972), pilotari.

Vegeu també

• Pantanada de Tous

Vista panoràmica de Castelló

Referències

1. «DECRET 112/2020, de 4 de setembre, del Consell, d'aprovació del canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la forma exclusiva en valencià «Castelló»». DOGV, 08-09-2020 [Consulta: 8 setembre 2020].
2. «L'AVL avala el topònim 'Castelló' com a denominació única per al municipi de la Ribera», 26-06-2020. [Consulta: 1r gener 2022].
3. «El nombre de Villanueva de Castellón» (en castellà), 06-10-2009. [Consulta: 8 gener 2022].
4. «El Consell aprova la denominació exclusiva de Castelló i Herbers». [Consulta: 4 setembre 2020].
5. Sanchis Guarner, Manuel. Contribució al nomenclàtor geogràfic del País Valencià (pdf). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1966, p. 19 [Consulta: 13 novembre 2017]. 
6. AVL «Denominació dels municipis valencians» (pdf). AVL. Continguts de la Secció d'Onomàstica. Arxivat de l'original el 22 de novembre 2017 [Consulta: 13 novembre 2017].
7. «castellonenc» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
8. «castelloner» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
9. www.valencians.com/castellodelaribera
10. DOGV 4757, de 20 de maig de 2004 ^{[Enllaç no actiu]}; DOGV 5052, de 19.07.2005. ^{[Enllaç no actiu]}. Pàg 159
11. «El Consell aprova la denominació exclusiva de Castelló i Herbers». Vilaweb.cat, 04-09-2020. [Consulta: 9 setembre 2020].
12. Puertos, Joanjo «Constitució del nou Ajuntament de Castelló». www.elmiragall.org, 16-06-2019. Arxivat de l'original el 2021-04-14 [Consulta: 16 maig 2020].
13. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.438 [Consulta: 29 abril 2020].
14. Junta Electoral de Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral Zona de Alzira sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 68 [Consulta: 2 agost 2019].
15. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 27 juny 2019].
16. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Castelló (la Ribera)», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
17. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
18. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Villanueva de Castellón. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
19. «Cultura restaura els forns romans de Villanueva de Castellón». CONSELLERIA D'EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT. [Consulta: 27 gener 2015].^{[Enllaç no actiu]}

Enllaços externs

• Ajuntament de Castelló

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.