La casa-fàbrica Busqueta-Riera era un conjunt d'edificis situat al carrer d'en Robador, 24-26 del Raval de Barcelona, avui desaparegut.
Història
Projecte dels carrers de Sant Rafael, Sadurní i Beat Oriol (1798). Hom hi pot llegir «Jacinto Galí candeler»Parcel·lari de l'illa amb situació de la finca de Jaume BusquetaQuarteró núm. 95 de Garriga i Roca (c. 1860)
Fàbrica de cera Galí
Francesc Galí i Tenas era un comerciant de productes colonials de Camprodon que s'establí al carrer de l'Argenteria de Barcelona al segle xviii.[1][2] El 1765 adquirí una propietat al carrer d'en Robador,[3] i tot seguit va demanar permís per a posar-hi dos balcons.[4] El seu fill Jacint Galí i Carner, candeler de cera (vegeu cereria Subirà), hi va establir la seva fàbrica.[5] Es va casar amb Maria Teresa Vilar i Ballester, filla de l'argenter Onofre Vilar i Llor i d’Emmanuela Ballester i Cruïlles,[1] germana del també cerer Rafael Ballester i Cruïlles (vegeu fàbrica de cera Ballester).
A la seva mort el 1805,[1] fou succeït pel seu fill Jacint Galí i Vilar, també cerer i que va morir el 1825 sense descendència masculina.[2][6] El 1831, la seva vídua Josepa Boscà i Dorda, pubilla del mas Boscà de Badalona,[1] va adquirir la casa del costat (núm. 8 antic, 24 modern) per venda judicial,[7] i el 1833 vengué el conjunt per 11.625 lliures al fabricant de filats i teixits Jaume Busqueta i Guitart,[5] que tot seguit va fer reformar la casa principal (núm. 7 antic, 26 modern) segons el projecte de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.[8]
Filatura de cotó de Jaume Busqueta
Jaume Busqueta era un teixidor de lli de Sant Llorenç Savall que el 1828 es va presentar a l'Exposició Industrial de Madrid amb estopillas, unes teles de lli molt primes i delicades.[9] Segons el Padró General del 1829, tenia una fàbrica al carrer dels Tallers, 40 (als terrenys on posteriorment s'obrí el carrer de Jovellanos) equipada amb 16 màquines franceses de filar.[10]
El 31 de gener del 1842 es va constituir la societat Josep Vallès i Cia, amb la participació de l'indià Pere Carbó i Rovira i Pere Casanovas amb un capital de 39.000 lliures (13.000 lliures més 4.000 cadascun prestades a Vallès), l'objecte de la qual era establir-hi una filatura de cotó moguda amb vapor.[11][12][13] La sol·licitud es devia presentar el mateix febrer,[14] i va motivar les queixes dels veïns: «Los infr[ascrit]os propietarios y vecinos de las calles de Robador, S. Rafael, Beato Oriol y de Espalter [...] tienen presentido se va á establecer una fabricacion con maquina de vapor detrás de una casa de la de Robador en un espacio de pertenencias de la misma que antes era conocido por el huerto de la cera de Galí, y á fin de librarse de los imponderables daños y perjuicios que causaría [...] suplican que [...] se sirva tomar aquellas disposiciones que considere del caso para no permitir ó impedir que [...] se ponga la maquina de vapor para fabricacion»[15][16] El novembre del mateix any, la societat va adquirir una máquina de vapor de 16 CV a la casa Hick de Bolton (Anglaterra), però «con motivo de los sucesos políticos ocurridos en esta capital» (el bombardeig de desembre), la fàbrica no es va posar en marxa fins al 1844,[17][18] quan ja s'hi havia incorporat Miquel Carbó (germà de Pere) com a soci amb 13.000 lliures més.[19]
Imprenta Riera
El 1856, Busqueta va vendre la propietat a l'impressor manresàPau Riera i Soler,[10] que també tenia una llibreria religiosa.[20] El 1859, aquest hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 3 CV, segons els plànols del mestre d'obres Felip Ubach.[21][10] A la seva mort el 1863,[22] fou succeït pel seu fill Eusebi Riera i Reguant,[23] que el 1869 hi va legalitzar dos generadors de vapor de 6 CV, amb la construcció de la xemeneia corresponent, segons els plànols de l'enginyer Lluís Serra i Varoy,[24][10] i també hi va fer construir uns magatzems sota la direcció del mestre d'obresAntoni Valls i Galí.[25][10] Va morir el 1889,[26] i el va succeir el seu fill Pau Riera i Sans[27] (†1914),[28] que fou membre de l'Institut Català de les Arts del Llibre.
El 1991, el conjunt fabril va ser enderrocat[10] per l'empresa mixta Promoció Ciutat Vella SA (PROCIVESA), dintre de l'operació de renovació urbana «Illa Robador».[36]
Descripció
Abans de l'enderrocament, l'arquitecte Jaume Artigues va descriure la «quadra» com un edifici de 28 m de llarg per 11 d'amplada i vuit rengleres de finestres d'arc rebaixat, que li donaven una doble il·luminació. Ocupava un solar d'uns 300 m², amb una superfície construïda total de 1.232 m². L'estructura estava formada per murs de fàbrica de maó i una línia central de pilastres d'obra, que sostenien les jàsseres de fusta principals, en sentit longitudinal, amb dues tramades de bigues de 5 m d'amplada a banda i banda. Els forjats dels pisos eren de fusta i s'hi accedia a través d'una escala situada en un dels extrems de l'edifici.[10]
