Llista de topònims de Sant Llorenç Savall (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
En el Serrat dels Tres Senyors, al nord-oest del terme.[2] Des d'aquest lloc el termenal amb Granera arrenca cap al nord-est, passa pel Coll del Serrat dels Tres Senyors, a l'extrem sud de Serrat del Vent, sempre seguint el traçat de la carretera local que mena a Granera, fins que arriba al Coll de la Descàrrega. En aquest lloc el termenal deixa la carretera esmentada per pujar al veí cim del Cogull, des d'on, ara cap al sud-est, ressegueix tot el Serrat de Trens. Al final del serrat esmentat, el termenal torç cap a llevant i s'adreça al Coll de Trens, a migdia de la masia de Trens. Encara cap a llevant, va a cercar l'extrem meridional del Serrat del Clapers, a migdia de la masia del Clapers, i damunt del Solell de Cal Mesquita. Des del Coll de Trens, i ja fins al final del límit amb Sant llorenç Savall, el termenal discorre pel capdamunt de la cinglera que separa l'altiplà del Moianès amb la vall de Vallcàrquera. Quan la carena arriba a l'extrem meridional del Camp dels Espernallacs, a l'extrem de ponent de la Cinglera del Salamó, es troba el triterme entre Granera, Sant Llorenç Savall i Gallifa.
Centre d'Esports Llorençà, va ser fundat l'any 1932. Es dedica sobretot al futbol, on té secció sènior, femenina i categories inferiors. Vesteix samarreta vermella, amb un escapulari blanc, pantalons negres i mitges vermelles. Juga al grup 2 de quarta catalana.[4] El seu camp d'esports és el municipal de Ponsferrer.
Centre excursionista llorençà. Cofundador de la 1a Marató de Muntanya de Catalunya de Sant Llorenç Savall.
Gegants de Sant Llorenç Savall. Els gegants són el Capablanca, la Genoveva, el Joan Muntada, la Guida de Savall i la Nena del SET. L'entitat també té diversos cap-grossos i un drac. L'entitat va ser fundada primerament l'any 1989, i refundada l'any 2008.
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
38
-
52
223
553
1.499
1.418
1.496
1.406
1.330
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
1.327
1.667
1.531
1.352
1.705
1.759
1.968
1.901
1.973
1.973
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
2.037
2.027
1.983
2.123
2.210
2.271
2.357
2.402
2.417
2.361
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
2.375
2.371
2.417
2.524
-
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
El castell de Pera,[5] fortalesa medieval en ruïnes, és situat a 743m d'altitud dalt d'un turó entre la Roca Sereny i el puig de Baiarols. Té origen al segle x, com a mínim, per una citació de l'any 978. Passà a mans de diferents propietaris (entre els segles XI i XIV) fins que la família de Sentmenat el posseí fins al segle xix. Les ruïnes del Castell de Pera, anomenat castell roquer, permeten encara observar-ne l'estructura. La seva forma allargassada de nord a sud, ocupa al màxim la plataforma rocosa on està emplaçat. Part del mur de ponent encara es manté força sencer amb dues filades d'espitlleres davant d'on se suposa que hi va haver el pati d'armes. La part central del mur de llevant és ocupada per l'absis d'un reduït temple romànic, en el qual es venerava la imatge de la verge del Castell de Pera. Finalment, a la part occidental hi ha unes restes d'una nau amb volta, adossades a una mena de torre, que conté una cavitat de dalt a baix i de base quadrada, que pot donar lloc a diverses interpretacions del que havia pogut ser: cisterna, masmorra, sitja...
La vituneta del Juvenil del C.E.Llorença equip de futbol sala del poble.
El marquet de les Roques,[6] esmentat de vegades El Marquet de la Roca, és un casal d'estil historicista neoromànic, situat al fons de la vall d'Horta, envoltat dels cims de Montcau, Rocamur, els Emprius i les Fogueroses, dissenyat per l'arquitecte Batllevell al final del segle xix i aixecat sobre un antic mas del començament del segle xiii. El conjunt d'edificis incorpora també una capella accessible des de dos nivells: el pati i el (diguem-ne) carrer. La masoveria, a la banda dreta, està lligada i connectada a l'edifici principal. L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes, amb una torre, tot ell de totxo vermell. Al primer pis s'hi troben els dormitoris i lavabos, amb la peculiaritat que estan interconnectats els uns amb els altres sense necessitat de passar pel distribuïdor central. El Marquet de les Roques està lligat a la família dels Oliver. La casa va ser encarregada a l'arquitecte Juli Batllevell per Antoni Oliver i Buxó, avi de l'escriptor sabadellenc Joan Oliver. Aquest hi passà llargues temporades i sovint hi organitzava vetllades literàries amb un grup d'escriptors, conegut com La Colla de Sabadell. Actualment és propietat de la Diputació de Barcelona.
Sant Jaume de Vallverd. Segons un document de l'any 1190, la capella va ser alçada per Bernat de Vallverd al costat de la seva masia, actualment desapareguda. Va ser molt modificada durant el segle xvii i a mitjan segle següent consta com arruïnada. Va ser refeta amb les pedres originals l'any 1975, quan només restava dempeus part del mur meridional i de l'absis. S'hi celebra l'aplec de Sant Jaume cada 25 de juliol.
El Pi de les quatre Besses,[7] situat a la finca del Dalmau, a la vall de Mur, és un dels pins pinyer supervivents al llarg de la història en el nostre clima mediterrani. La seva característica principal és la divisió a poca alçada de quatre branques simètriques. El perímetre de la soca a un metre de terra és de 4,41 m, equivalent a un diàmetre d'1,40 m, amb una alçada pròxima als 25 metres. Està declarat com a arbre monumental des de l'agost de 1988. L'any 1917 va patir un incendi forestal i arran de la desastrosa nevada del 1986, una de les branques caigudes va ésser motiu d'estudi; el recompte dels seus anells indica com a data de naixement de la branca caiguda, el 1796 aproximadament.
Llorençans destacats
Oriol Noguera Roa, pilot de trial que competeix al campionat d'Espanya de Trial i a la FIM Trial World Cup.
Gegants de Sant Llorenç Savall
Gegants de Sant Llorenç Savall durant diferents sortides
Els Gegants de Sant Llorenç Savall son Joan Muntada i la seva parella, Guida de sa Vall.[8] Anteriorment hi havia hagut els gegants Capablanca i na Genoveva, construïts el 1991 i el 1993 respectivament.l.[9]
Referències
↑Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 33. B-38.667-2009.
