Els canals de l'Urgellet són una sèrie de canals i/o canals de rec independents de les planes de la Seu i de l'Urgellet, els quals alguns destaquen per la seva antiguitat com el de l'Olla i Segalers, el del Pla, el del Salit,[1] i el dels Quatre Pobles. També destaca el canal del Parc Olímpic del Segre per ser l'únic construït per motius esportius.
Altres recs d'importància són el de Sant Pere, el del Molí i el de Leucata.[1] Els canals de regadiu tenen en comú una antiguitat superior als 50 anys, en alguns casos centenaria, per aquesta raó el seu funcionament és pel mecanisme de pendent, tot i que algunes finques han incorporat mecanismes d'impulsió i elevació. La majoria de canals prenen l'aigua del riu Segre, tant a l'esquerra com a la dreta, i alguns del riu Valira.[2]
AC: Alàs i Cerc; SU: la Seu d'Urgell; VV: les Valls de Valira
Història
Als mitjans del segle xix destacava la quantitat de terres de regadiu dels municipis de la ribera que va assolir entre el 60 i 70% del terreny de cultiu, gràcies a la construcció d'importants d'obres per l'època com el rec de l'Olla i Segalers i el dels Quatre Pobles. A la resta de municipis estava per sota el 50% i en municipis de l'Alt Urgell que no eren de l'Urgellet se situava per sota del 20%.[3]
En els municipis on es van construir aquests recs es va intensificar la producció i es van augmentar els rendiments. Una de les conseqüències va ser la desaparició del guaret i l'establiment de rotacions entre els cereals i els fesols.[3] A Aravell i Bellestar, on de sempre hi ha hi havia hagut menys regadiu, abundaven les oliveres i els castanyers, i actualment els farratges per a la ramaderia.[4]
Recs del Segre
Les problemàtiques actuals d'alguns canals del riu Segre és l'existència de períodes de disminució del cabal del riu.[2]
La captació del rec és a la dreta del riu al llindar entre la Seu d'Urgell i Alàs i Cerc, a uns 600 metres del pont d'Alàs, on hi ha una petita presa amb una captació mitjançant arquetes amb reixa.[5] El seu recorregut és paral·lel al riu i desemboca al torrent de la Morera com el rec de Sant Pere i el de Santa Llúcia. Proporciona aigua a unes 15 hectàrees de pastures de Leucata, concretament a les ubicades a l'esquerra del rec.[6]
La captació del rec està sota el túnel de Torres d'Alàs a l'esquera del riu al municipi d'Alàs i Cerc, on hi ha una petita presa amb una captació mitjançant arquetes amb reixa.[5] El seu recorregut és paral·lel al riu, desemboca al riu a prop del torrent de Formiguera a la partida de Talares. Proporciona aigua a unes 4 ha d'hortes d'Alàs i la Seu, concretament a les ubicades a la dreta del rec.[7]
Es va iniciar la construcció d'aquest canal del Segre l'any 1818.[8] La presa del rec és a la captació de la Quera a la Mola d'en Benet, a l'esquera del riu al municipi d'Alàs i Cerc, on hi ha una petita presa amb una captació mitjançant arquetes amb reixa.[5] El seu recorregut és variable al llarg dels municipis d'Alàs, la Seu d'Urgell i Ribera d'Urgellet, en aquest últim desemboca al riu. Proporciona aigua a unes 900 ha de conreus de la Seu, 400 d'Alàs[8] i altres d'Arfa, concretament a les ubicades a la dreta del rec.[6]
El rec del Pla és un rec[9] que s'inicia al pla del Salit i desemboca al Segre després de regar terrenys del Pla de Sant Tirs. La captació del rec és a l'esquerra del riu al municipi de la Seu, a uns 130 metres del torrent de Leucata, on hi ha una petita presa amb una captació mitjançant arquetes amb reixa.[10] El seu recorregut és paral·lel al riu i desemboca al torrent de la Coma. Proporciona aigua a unes 220 ha de conreus de Leucata, concretament a les ubicades a la dreta del rec.[7]
La captació del rec és sota el túnel de Torres d'Alàs a la dreta del riu al municipi d'Alàs i Cerc, on hi ha una petita presa amb una captació mitjançant arquetes amb reixa.[5] El seu recorregut és paral·lel al riu i a la carretera N-260, desemboca al torrent de la Morera a la partida de Talares. Proporciona aigua a unes 24 ha de pastures de Sant Pere, concretament a les ubicades a l'esquerra del rec.[6]
La captació del rec és a l'esquerra del riu al llindar entre la Seu d'Urgell i Alàs i Cerc, a uns 600 metres del pont d'Alàs, on hi ha una petita presa amb una captació mitjançant arquetes amb reixa.[5] El seu recorregut és paral·lel al riu i desemboca al Segre. Proporciona aigua a unes 30 ha d'hortes de la partida del Salit, concretament a les ubicades a la dreta del rec.[7]
La captació del rec és a la dreta del riu al municipi de la Seu, a uns 130 metres del torrent de Leucata, on hi ha una petita presa amb una captació mitjançant arquetes amb reixa.[10] El seu recorregut és paral·lel al Canal del Parc Olímpic del Segre per ambdues ribes, ja que es bifurca i desemboca al Segre. Proporciona aigua a unes 8 ha d'hortes de la partida de Sant Ermengol i de l'Illa.[11]
Recs de la Valira
Als canals de la Valira no es té constància d'una disminució significativa del cabal però hi ha problemàtiques per la qualitat de l'aigua.[2] Segons un informe de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre els mostrejos realitzats detecten la presència constant de "residus d'oli que no reben el tractament adient i també sòlids en suspensió", origen que podria venir d'alguna benzinera. Amb la depuradora d'Andorra propera a la frontera es va millorar però hi continuava havent contaminació.[12]
Rec d'Aravell i Bellestar
A vegades escrit Canal d'Arabell i Ballestar,[13] i altres variants, és un rec que dona servei a les poblacions de Bellestar i Aravell (municipi de Montferrer i Castellbò), concretament a 450 ha de terreny. Com en el cas del rec de Quatre Pobles, la comunitat de regants del rec és al molí de la Farinera de la Trobada.[14]
També conegut com a Rec del Molí o Rec del Molí de la Boixadera. La captació del rec és a l'esquerra del riu al municipi de la Seu, a prop del Càmping Valira. El seu recorregut és paral·lel inicialment, es bifurca diverses vegades i el ramal principal desemboca a la Valira a la zona d'Ampol. Proporciona aigua a unes 63 ha d'hortes de la partida de l'Horta del Valira de la banda dreta del rec.[2]
El rec del Molí va permetre instal·lar a principis del segle xx la primera dinamo a la Seu per a produir electricitat a través del salt d'aigua al Molí.[15]
La captació del rec és a la dreta del riu al municipi de les Valls de Valira. És el canal més llarg i es distancia del riu gradualment fins que desemboca al torrent del moliner a la Ribera d'Urgellet. Proporciona aigua a unes 90 ha (a la Seu) de conreus i prats. És l'únic soterrat en tot el recorregut i que té un sistema de bombeig a la captació i un d'auxiliar a l'altura del camí de la llau de Benavarre.[11]
La comunitat de regants va preparar un recurs al Pla Especial de l'Aeroport de la Seu d'Urgell, ja que la seva ampliació afectaria a 1.700 metres del canal principal.[12]
La captació del rec és a l'esquerra del riu al municipi de les Valls de Valira, a prop del pont d'Anserall. El seu recorregut és paral·lel al riu i se n'allunya desembocant al torrent de la Morera, tributari del Segre, com els recs de Sant Pere i Leucata. Proporciona aigua a unes 48 ha d'horta, a la banda dreta del rec.[11]
La captació del rec és a la dreta del riu al municipi de la Seu, a prop del pont de Castellciutat. El seu recorregut és paral·lel al riu i desemboca al rec dels Arenals a Ribera d'Urgellet. Proporciona aigua a unes 25 ha de conreus i prats de Castellciutat, a la banda esquerra del rec.[11]
El canal del Segre és un canal destinat a l'ús esportiu i lúdic i a la generació d'electricitat a les instal·lacions del Parc Olímpic del Segre. La captació del canal és al municipi de la Seu mitjançant unes comportes a la dreta de la riba del riu Segre. Té un cabal màxim de 20 m³/s.[10]
↑ 3,03,1Jordi, Nistal i Refart. Papers de Recerca Històrica: L'estructura agrària i la propietat de la terra a la segona meitat del segle xix a l'Alt Urgell. Andorra: Societat Andorrana de Ciències, 2008. ISBN 847733997X.
↑«Economia». Ajuntament de Montferrer i Castellbò. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 25 maig 2012].
↑Vicente, Pinilla Navarro. Gestión y usos del agua en la cuenca del Ebro en el siglo XX. Volum 68 de Ciencias Sociales. Universidad de Zaragoza, 2008. ISBN 847733997X.
↑«Canal d'Arabell i Ballestar». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2010-10-01. [Consulta: 25 maig 2012].
↑«Patrimoni». Ajuntament de Montferrer i Castellbò. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 25 maig 2012].
↑Torres, Núria «El bressol dels oficis perduts». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, 1-2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.
↑«Quatre Pobles». Regadius de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2010-10-01. [Consulta: 25 maig 2012].
