PROFILBARU.COM

Montferrer i Castellbò
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 20′ 35″ N, 1° 25′ 45″ E / 42.343055555556°N,1.4291666666667°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Alt Urgell
Capital	Montferrer
Conté la subdivisió	Vila i Vall de Castellbò
Població humana
Població	1.093 (2023) (6,19 hab./km²)
Llars	188 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat de Municipis per la promoció de les pistes d'esquí nòrdic ; Mancomunitat de recollida d'escombraries de L'Urgellet
Superfície	176,7 km²
Banyat per	Segre
Altitud	732 m
Limita amb	les Valls de Valira ; les Valls d'Aguilar ; Soriguera ; Ribera d'Urgellet ; Farrera ; la Seu d'Urgell ; Llavorsí
Identificador descriptiu
Codi postal	25711
Codi INE	25140
Codi IDESCAT	251403
Lloc web	montferrercastellbo.cat

Montferrer i Castellbò és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Urgell. El cap municipal és el poble de Montferrer. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Vila i Vall de Castellbò, que incloïa l'antiga vila de Castellbò, amb el seu terme.

L'actual municipi és el resultat de l'annexió del terme de Castellbò al d'Aravell i Ballestá,^[1] canviant la denominació a l'actual i sent Montferrer el cap municipal. El municipi d'Aravell i Bellestar va sorgir arran de la fusió dels municipis d'Aravell, Bellestar i Montferrer. El 1989 va canviar l'accent del nom de Montferrer i Castellbó.

Entitat de població	Habitants (2023)
el Balcó del Pirineu	307
Montferrer	228
Aravell	194
Bellestar	126
Castellbò	82
Vilamitjana del Cantó	54
Guils del Cantó	19
Albet	17
Santa Creu de Castellbò	16
Pallerols del Cantó	15
Sant Andreu de Castellbò	11
Cassovall	8
Sarcedol	6
Turbiàs	5
Seix	5
Solanell	2
Solans	2
Carmeniu	1
Sallent de Castellbò	1
Avellanet	1
Saulet	1
Vila-rubla	1
Sendes	0
Aeroport de la Seu d'Urgell	0
les Eres	0
Canturri	0
Sant Joan de l'Erm	0
Font: Idescat

Geografia

Llista de topònims de Montferrer i Castellbò (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Situació

El terme municipal de Montferrer i Castellbò afronta per tot el sector nord-oriental amb el municipi d'Anserall. A llevant ho fa amb el municipi de la Seu d'Urgell, al sud i sud-est amb el Pla de Sant Tirs (Ribera d'Urgellet) i al sud-oest amb el de Noves de Segre (Les Valls d'Aguilar). A ponent termeneja amb Soriguera i Llavorsí, i al nord amb Farrera, tots ells del Pallars Sobirà.

El municipi, a banda del seu cap, Montferrer de Segre, comprèn els pobles d'Aravell, Bellestar, Sallent, Seix, Albet, Turbiàs, Santa Creu, Sant Andreu, Carmeniu, Cercèdol, Avellanet, Vilamitjana, Pallerols del Cantó, Cassovall, Canturri, Guils del Cantó i Vila-rubla, i els despoblats de les Eres, Sendes, Solanell, Campmajor i Castellnovet. També integren la vila de Castellbò els llogarets de Saulet i Solans, la urbanització del Balcó del Pirineu, Sant Joan de l'Erm —on hi ha una estació d'esquí— i l'enclavament dels Castellins, situat entre el Pla de Sant Tirs i Noves de Segre, al sud-oest del terme de Montferrer i Castellbò.

El terme de Montferrer i Castellbò és integrat a la depressió del Segre. En realitat, els nuclis de poblament es reparteixen en tres valls que aboquen les aigües bé al Segre, bé a alguna vall subsidiària. La vall principal, centre històric del vescomtat de Castellbò, és la vall del riu de Castellbò, la més àmplia, que aboca les aigües directament al Segre. Més petites són les valls del riu de Pallerols (que desguassa al riu de la Guàrdia, dins el terme de Noves de Segre) i la vall del riu de Guils, subsidiària del riu de Castellàs, que a la vegada ho és del riu de la Guàrdia i la vall del riu de Mare de Déu de la Trobada (Bellestar).

El terme de Montferrer i Castellbó és integrat al Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Història

La història de la vall de Castellbò va íntimament lligada a la del vescomtat a què va donar nom. En la documentació més antiga és anomenada vall de Castell-lleó (Castro Leonis), nom que va conservar fins a mitjan segle xi, en què apareix documentada la forma actual, Castellbò (Castriboni o Castrobono). A part la vila de Castellbò, cap i centre de la vall, el poblament era distribuït en els nuclis següents, habitats almenys des de l'edat mitjana: Sallent, Seix, Albet, Turbiàs, Solanell, Santa Creu, les Eres, Sant Andreu, Carmeniu, Cercèdol, Avellaner, Castellnou, Vilamitjana i Sendes. Alguns d'ells són ja esmentats en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, entre les parròquies pertanyents al bisbat: Vilamitjana (Vilamediana), Carmeniu (Kasamuniz), Santa Creu (Sancta Cruce cum Stacione) i Solanell (Solanello).

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
38	247	188	1.181	1.290	2.710	2.007	1.670	1.305	1.457

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.626	1.534	1.388	1.327	1.181	825	613	650	673	673

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
730	728	738	753	817	944	1.070	1.086	1.036	1.027

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
1.050	1.074	1.034	1.083	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El primer cens és del 1970 després de la fusió de Vila i Vall de Castellbò (creat el 1920 per fusió de Castellbò i Vall de Castellbò), Guils del Cantó, Pallarols del Cantó i Aravell. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.

Llocs d'interès

Vegeu també

Referències

↑ «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842: Arabell». Instituto Nacional de Estadística. [Consulta: 25 maig 2012].
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 86. ISBN 84-393-5437-1.
↑ AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.28. ISBN 978-84-96779-45-7.