La batalla d'al-Harra formà part de la segona fitna, i es va lliurar en un desert prop de Medina el 683. En endavant aquest lloc fou conegut com la Harra per excel·lència.
Antecedents
Durant el govern de Muàwiya I, alguns alides van refusar de prestar jurament al presumpte hereu Yazid I, i a la mort del califa, el 680, van ratificar la no acceptació de Yazid, encapçalats per al-Hussayn ibn Alí. Per escapar de les persecucions omeies els alides van fugir a la Meca. Després de la mort d'Al-Hussayn a la batalla de Karbala, Abd-Al·lah ibn az-Zubayr va començar a reclutar partidaris, i una tropa encapçalada per Múslim ibn Uqba al-Murrí fou enviada a Medina per posar fi a l'activitat rebel. Abd-Al·lah llavors va proclamar la deposició de Yazid, i el van secundar els Ansar de Medina que van agafar com a cap a Abd-Al·lah ibn Hàndhala[3] deposant al governador omeia, i els quraixites de la ciutat que van agafar com a cap a Abd-Al·lah ibn Mutí.
Batalla
Yazid I va enviar contra els rebels Múslim ibn Uqba al-Murrí amb un exèrcit sirià de dotze mil homes[3] que va derrotar els medinesos a la Harra el 27 d'agost del 683, i va saquejar la ciutat durant tres dies.
Conseqüències
Múslim ibn Uqba al-Murrí va morir poc després, quan es dirigia a assetjar Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, que era a la Meca. El 24 de setembre del 683, el nou comandant, al-Hussayn ibn Numayr as-Sakuní va iniciar el setge que va aixecar al cap de 64 dies, en assabentar-se de la mort de Yazid I.
Referències
