Athabascaïta
L'athabascaïta és un mineral de la classe dels selenurs. Rep el seu nom del llac Athabasca, al Canadà, on va ser descoberta l'any 1970.
 Athabascaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₅Se₄ |
| Epònim | Llac Athabasca |
| Localitat tipus | mina Martin Lake, Uranium City, Llac Athabasca, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | selenurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.15d |
| Dana | 2.16.17.1 |
| Heys | 3.1.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 8.227Å, b = 11.982Å, c = 6.441Å |
| Color | gris clar, gris blavós a blanc |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,59 g/cm³ (calculada) |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | S |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1969-022 |
| Any d'aprovació | 1970 |
| Símbol | Atb |
| Referències | [1][2] |
L'athabascaïta és un mineral de la classe dels selenurs. Rep el seu nom del llac Athabasca, al Canadà, on va ser descoberta l'any 1970.
Característiques
L'athabascaïta és un sulfur, un selenur de coure amb fórmula química Cu₅Se₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant llistons de fins a 100μm, tot i que també se'n troba de manera massiva. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'athabascaïta pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryïta, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments
Es troba formant inclusions o reemplaçant umangita, i com petites venes en filons de carbonat que tallen el basalt. Sol trobar-se associada a altres minerals com: eucairita, clausthalita, umangita, berzelianita, klockmannita, eskebornita, tyrrel·lita, coure, plata, uraninita, hematites, pirita, calcita, barita, quars i minerals del grup del feldespat.
Referències
- ↑ «Athabascaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 setembre 2015].
- ↑ «Athabascaite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 setembre 2015].
Enllaços externs
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.