L'arquebisbat de Santo Domingo (llatí: Archidioecesis Sancti Dominici; Castellà: Arquidiócesis de Santo Domingo) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Santo Domingo. És considerada com la primera seu episcopal d'Amèrica. El Papa Pius VII li concedí el títol de Primat d'Amèrica o Primat d'Índies mitjançant la butlla Divinis praeceptis del 28 de novembre de 1816 i ratificat en el concordat entre la Santa Seu i la República Dominicana del 16 de juny de 1954. El 2014 tenia 3.457.347 batejats sobre 3.639.313 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe cardenal Nicolás de Jesús López Rodríguez.
L'arxidiòcesi comprèn el Distrito Nacional, que correspon al centre de la ciutat de Santo Domingo, la província de Santo Domingo i la província de Monte Plata.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Santo Domingo, on es troba la Basílica Catedral Metropolitana Santa Maria de l'Encarnació Primada de Amèrica, que posseeix el títol, drets i privilegis de basílica menor, que li atorgà Benet XV al seu breu Inter Americae del 14 de juny de 1920.
El territori de la diòcesi s'estén sobre 4.033 km², està dividit en 214 parròquies, articulades en 12 zones pastorals.
El 15 de novembre de 1504 el Papa Juli II, mitjançant la butlla Illius fulciti praesidio erigí l'arxidiòcesi de Yaguate, amb dues sufragànies Bainoa i Amanguá, però la butlla no esdevingué executiva per l'oposició rei Ferran el Catòlic, a qui el Papa no li havia confirmat encara el patronat regi de Castella sobre les Índies.
El 8 d'agost de 1511 el mateix Papa, mitjançant la butlla, erigí les diòcesis de Santo Domingo, de la Concepción i de San Juan de Puerto Rico, totes elles sufragànies de l'arquebisbat de Sevilla. Aquestes tres diòcesis van ser les primeres erigides al continent americà. La seva jurisdicció ocupava gran part de la porció occidental de les Antilles i del Carib.[1] El primer bisbe va ser fra García de Padilla.
El 1527 va suprimir-se la diòcesi de Concepción, quedant tota l'illa de La Hispaniola sota la jurisdicció del bisbe de Santo Domingo.
El 21 de juny de 1531 cedí part del seu territori per tal que s'erigís la diòcesi de Venezuela, amb seu a Coro, avui arquebisbat de Caracas.
El 12 de febrer de 1546 el Papa Pau III, mitjançant la butlla Super universas orbis ecclesiae l'elevà al rang d'arxidiòcesi metropolitana, assignant-li com a sufragànies els bisbats de Puerto Rico, de Venezuela, de Cuba (amb seu a Santiago de Cuba, fundada inicialment a Baracoa per a 1518; avui arquebisbat de Santiago de Cuba), d'Honduras (amb seu a Comayagua, fundada inicialment a Trujillo el 1531; avui arquebisbat de Tegucigalpa) i labadía territorial de Jamaica (suprimida en 1655).
El 24 de novembre de 1803 l'arxidiòcesi de Santo Domingo va ser suprimida com a resultat de l'aplicació del Tractat de Basilea de 1795 en el que Espanya lliurà la Capitania General de Santo Domingo a la Primera República Francesa.[2]
El 16 de novembre de 1816 el Papa Pius VII, mitjançant la butlla, restaurà l'arxidiòcesi de Santo Domino i assignà oficialment a l'arquebisbe el títol de Primat de les Índies. L'arxidiòcesi comprenia en aquells moments tota l'illa de La Hispaniola, i de nou tenia com a sufragània la diòcesi de Puerto Rico.
El 3 d'octubre de 1861 l'arxidiòcesi cedí porcions del seu territori perquè s'erigissin les diòcesis haitianes, que formaren una nova província eclesiàstica amb la seu metropolitana de Port-au-Prince i les diòcesis sufragànies de Les Cayes, Les Gonaïves. Cap-Haïtien (avui arxidiòcesi) i de Port-de-Paix, mitjançant el concordat signat entre el Papa Pius IX i la República d'Haití.[3]
El 25 de setembre de 1953 cedí parts del seu territori per tal que s'erigissin les diòcesis de bisbat de La Vega i de Santiago de los Caballeros i la prelatura territorial de San Juan de la Maguana (avui diòcesi). Totes les circumscripcions són sufragànies de Santo Domingo. L'1 d'abril de 1959 cedí una nova porció de territori perquè s'erigís la bisbat de Nuestra Señora de la Altagracia en Higüey;i el 8 de novembre de 1986 cedí part del territori perquè s'erigís el bisbat de Baní.
El 14 de febrer de 1994 la seu de Santiago de los Caballeros va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana, atribuint-li com a sufragànies les diòcesis de La Vega, de San Francisco de Macorís i de Mao-Monte Christi, erecta el 1978.
El cardenal Octavio Antonio Beras Rojas va ser el primer dominicà a rebre el capel cardenalici i el primer cardenal arquebisbe de la diòcesi, el 24 de maig de 1976.
El 15 de març de 1997 cedí una nova porció de territori per tal que s'erigís la bisbat de San Pedro de Macorís.
A finals del 2014, l'arxidiòcesi tenia 3.457.347 batejats sobre una població de 3.639.313 persones, equivalent al 95,0% del total.