PROFILBARU.COM

Arquebisbat de Guatemala
	Archidioecesis Sancti Iacobi in Guatemala
	La catedral de Guatemala
Tipus	arxidiòcesi metropolitana catòlica romana
Localització
	14° 36′ N, 90° 30′ O / 14.6°N,90.5°O
	Guatemala
Parròquies	142
Conté la subdivisió	Escuintla, Jalapa, San Francisco de Asís de Jutiapa, Santa Rosa de Lima, Santo Cristo de Esquipulas, Verapaz, Zacapa
Població humana
Població	5.669.000 (2017) (2.187,96 hab./km²)
Llengua utilitzada	castellà
Religió	romà
Geografia
Part de	província eclesiàstica de Santiago de Guatemala
Superfície	2.591 km²
Limita amb	bisbat d'Escuintla, sud-oest ; bisbat de Jalapa, est ; bisbat de Verapaz, nord ; bisbat de Sololá-Chimaltenango, oest ; arquebisbat de Lima, sud-est
Dades històriques
Anterior	Diocese of Santiago de Guatemala (en)
Creació	18 de desembre de 1534
Catedral	Sant Jaume de Guatemala
Organització política
• Arquebisme metropolità	Óscar Julio Vian Morales, S.D.B.
Lloc web	arzobispadodeguatemala.com

L'ex catedral de Sant Josep, Antigua Guatemala

L'església de Sant Francesc, Antigua Guatemala

L'arquebisbat de Guatemala (alemany: Arquidiócesis de Guatemala, llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Guatemala) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Guatemala,. Al 2010 tenia 3.846.000 batejats sobre una població de 4.807.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe cardenal Óscar Julio Vian Morales, S.D.B.

Territori

La diòcesi comprèn dos departaments guatemaltencs: Guatemala i Sacatepéquez.

La seu episcopal és la ciutat de Guatemala, on es troba la catedral de Sant Jaume de Guatemala

El territori s'estén sobre 2.591 km², i està dividit en 142 parròquies.

Catedral i basíliques

Catedral metropolitana de Sant Jaume de Guatemala
Catedral de Sant Josep (Antigua Guatemala)
Basílica Pontifícia de la Mare de Déu del Roser (antiga església de Sant Domènec), Ciutat de Guatemala

Història

La diòcesi de Sant Jaume de Guatemala va ser erigida el 18 de desembre de 1534, prenent el territori de la diòcesi de Santo Domingo (avui arxidiòcesi). Originàriament era sufragània de l'arquebisbat de Sevilla.

El 12 de febrer de 1546 entrà a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Ciutat de Mèxic.

El 23 de juny de 1603 s'amplià en incloure el territori de la diòcesi de Verapaz, que va ser suprimida.

El 16 de desembre de 1743 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana mitjançant la butlla Ad supremum catholicae del Papa Benet XIV.

Posteriorment cedí noves porcions del seu territori a benefici de l'erecció de noves diòcesis:

el 28 de setembre de 1842 a benefici de la diòcesi de San Salvador (avui arxidiòcesi);
el 27 de juliol de 1921 a benefici de la diòcesi de Quetzaltenango Los Altos (avui arquebisbat de Los Altos Quetzaltenango-Totonicapán) i del vicariat apostòlic de Verapaz-Petén (avui bisbat de Verapaz);
el 10 de març de 1951 a benefici de la diòcesi de bisbat de Jalapa, de Sololá (avui bisbat de Sololá-Chimaltenango) i de Zacapa;
el 9 de maig de 1969 a benefici de la prelatura territorial de Escuintla (avui diòcesi):
el 27 d'abril de 1996 a benefici del bisbat de Santa Rosa de Lima.

Del 16 de setembre de 1956 al 24 de juny de 1986 quedà unida aeque principaliter a la prelatura territorial de Santo Cristo de Esquipulas.

Després del 1743^[1] l'arxidiòcesi abreujà el seu nom pel d'arquebisbat de Guatemala, fins al 25 d'abril de 2013, quan va obtenir de la Congregació per als Bisbes, mitjançant el decret d'utilitzar el nom antic de "Sant Jaume a Guatemala", que es troba tant a la butlla d'erecció de la diòcesi com a la butlla d'elevació a seu metropolitana.^[2]

Cronologia episcopal

Francisco Marroquín Hurtado † (1523 - 19 d'abril de 1563 mort)
Bernardino de Villalpando, C.R.S.A. † (28 d'abril de 1564 - agost de 1569 mort)
Pedro Gómez (Fernández) de Córdoba, O.S.H. † (18 de juny de 1574 - de juliol de 1598 mort)
Juan Ramírez de Arellano, O.P. † (12 de maig de 1600 - 24 de març de 1609 mort)
Juan de las Cabezas Altamirano † (19 de juliol de 1610 - 16 de setembre de 1615 nomenat bisbe d'Arequipa)
Juan de Zapata y Sandoval, O.S.A. † (13 de setembre de 1621 - 9 de gener de 1630 mort)
Agustín de Ugarte y Sarabia † (2 de desembre de 1630 - 19 de novembre de 1640 nomenat bisbe d'Arequipa)
Bartolomé González Soltero † (1 de juliol de 1641 - 25 de febrer de 1650 mort)
Juan Garcilaso de la Vega † (28 d'octubre de 1651 - 5 de maig de 1654 mort)
Payo Enríquez de Rivera Manrique, O.S.A. † (9 de juliol de 1657 - 16 de gener de 1668 nomenat bisbe de Michoacán)
Juan de Sancto Mathía Sáenz de Mañozca y Murillo † (27 de febrer de 1668 - 13 de febrer de 1675 mort)
Juan de Ortega Cano Montañez y Patiño † (9 de setembre de 1675 - 8 de juny de 1682 nomenat bisbe de Michoacán)
Andrés de las Navas y Quevedo, O. de M. † (15 de juny de 1682 - 2 de novembre de 1702 mort)
Mauro de Larreátegui y Colón, O.S.B. † (17 de setembre de 1703 - 30 de novembre de 1711 mort)
Juan Bautista Álvarez de Toledo, O.F.M. † (9 de desembre de 1713 - 2 de juliol de 1723 nomenat bisbe de Guadalajara)
Nicolás Carlos Gómez de Cervantes y Velázquez de la Cadena † (1723 - 20 de febrer de 1726 nomenat bisbe de Guadalajara)
Juan Leandro Gómez de Parada Valdez y Mendoza † (14 de desembre de 1728 - 2 de desembre de 1735 nomenat bisbe de Guadalajara)
Pedro Pardo de Figueroa † (2 de desembre de 1735 - 2 de febrer de 1751 mort)
Francisco José de Figueredo y Victoria † (24 de gener de 1752 - 24 de juny de 1765 mort)
Pedro Cortez y Larraz † (2 de juny de 1766 - 13 de desembre de 1779 nomenat arquebisbe, a títol personal, de Tortosa)
Cayetano Francos y Monroy † (1 de juny de 1778 - 17 de juliol de 1792 mort)
Juan Félix de Villegas † (23 de setembre de 1793 - 3 de febrer de 1800 mort)
Luis Ignatius Peñalver y Cárdenas † (20 de juliol de 1801 - 9 de maig de 1805 renuncià)
Rafael de La Vara † (21 de març de 1806 - 31 de desembre de 1809 mort)
Francisco Ramón Valentín de Casaus y Torres, O.P. † (15 de març de 1815 - 10 de novembre de 1845 mort)
Francisco de Paul García Peláez † (10 de novembre de 1845 - de gener de 1867 mort)
José Bernardo Piñol y Aycinena † (20 de setembre de 1867 - 24 d'abril de 1881 mort)
Ricardo Casanova y Estrada † (25 de gener de 1886 - 14 d'abril de 1913 mort)
Julio Ramón Riveiro y Jacinto, O.P. † (8 d'abril de 1914 - 1921 renuncià)
Luis J. Muñoz y Capurón, S.J. † (30 de juliol de 1921 - 24 de gener de 1927 mort)
Luis Durou y Sure, C.M. † (30 de juny de 1928 - 17 de desembre de 1938 mort)
Mariano Rossell y Arellano † (8 de gener de 1939 - 10 de desembre de 1964 mort)
Mario Casariego y Acevedo, C.R.S. † (12 de desembre de 1964 - 15 de juny de 1983 mort)
Próspero Penados del Barrio † (1 de desembre de 1983 - 19 de juny de 2001 jubliat)
Rodolfo Quezada Toruño † (19 de juny de 2001 - 2 d'octubre de 2010 jubliat)
Óscar Julio Vian Morales, S.D.B., dal 2 d'octubre de 2010

Estadístiques

A finals del 2010, la diòcesi tenia 3.846.000 batejats sobre una població de 4.807.000 persones, equivalent al 80,0% del total.

any	població			sacerdots				diaques	religiosos		parròquies
any	batejats	total	%	total	clergat secular	clergat regular	batejats por sacerdot	diaques	homes	dones
1948	1.922.000	1.980.000	97,1	87	47	40	22.091		39	73	65
1966	1.239.300	1.483.229	83,6	206	76	130	6.016		200	390	64
1970	1.326.892	1.429.761	92,8	220	10	210	6.031		235	406	98
1976	1.395.330	1.403.753	99,4	351	87	264	3.975		494	548	100
1980	1.516.000	1.525.000	99,4	360	88	272	4.211		505	548	103
1990	1.837.000	2.500.000	73,5	361	77	284	5.088	2	586	622	115
1999	3.000.000	3.500.000	85,7	528	118	410	5.681		610	720	150
2000	3.000.000	3.600.000	83,3	546	104	442	5.494	1	658	860	160
2001	2.045.456	2.922.080	70,0	421	96	325	4.858	3	579	1.128	125
2002	2.045.456	2.922.080	70,0	476	102	374	4.297	2	766	1.700	134
2003	2.249.056	3.214.280	70,0	515	116	399	4.367	3	729	1.687	135
2004	2.772.317	3.696.422	75,0	642	147	495	4.318	3	815	1.687	136
2006	3.486.000	4.357.000	80,0	469	186	283	7.432	3	510	719	138
2010	3.846.000	4.807.000	80,0	531	211	320	7.242	3	646	869	142

Notes

↑ Com a exemple, a la butlla Suprema, publicada el 1928 es menciona l'arxidiòcesi Guatimalensis. Vegeu Butlla Suprema, AAS 20 (1928), p. 297
↑ Decret Quia in principio, AAS 105 (2013), pp. 643-644.