Els armadillos o tatús són uns petits mamífers de l'ordre dels cingulats, coneguts per presentar una cuirassa òssia. Anteriorment es classificaven tots a la família dels dasipòdids, però un estudi de l'ADN mitocondrial publicat el 2016 demostrà que la família Dasypodidae, amb el contingut que tenia aleshores, era parafilètica.[1][2] Per aquest motiu, tots els armadillos tret dels dasipodins foren transferits a una nova família (Chlamyphoridae).
A més de les plaques òssies, les principals característiques de l'armadillo són les seves dents cilíndriques i sense esmalt, la seva mida petita, la seva capacitat per a crear túnels i remoure la terra, i la seva dieta fonamentada en insectes.
Aquesta és una filogènesi simplificada actual del superordre dels xenartres, que inclou els armadillos. Es basa en el treball de Slater et al. (2016)[7] i Delsuc et al. (2016).[1]
La recerca genètica recent suggereix que un grup extint de mamífers amb closca gegants, els gliptodontins, haurien de ser incorporats en el llinatge dels armadillos. La seva divergència s'hauria produït fa uns 35 milions d'anys, més recent del que se suposava.[8]
Totes les espècies actuals dels armadillos estan presents a Amèrica del Sud. Són particularment diversos al Paraguai (on n'hi ha 11 espècies) i regions circumdants. Moltes espècie es troben en risc d'extinció, mentre que altres, com ara quatre espècies de Dasypus, es distribuieixen per tota Amèrica. El seu habitat s'ha anat expandint cap al nord, sobre tot en l'últim segle, afavorits per la manca de depredadors naturals.[10]
Característiques
Mida
L'armadillo és un mamífer de mida petita o mitjana. L'espècie més petita pesa uns 85 grams i fa de 13 a 15 cm de longitud total. L'espècie més gran pot assolir els 54 kg i un metre i mig de llarg.[11]
Dieta i predació
Són excel·lents excavadors. Moltes espècies utilitzen les seves afilades garres per cavar i alimentar-se amb larves i construir caus estrets. La dieta dels diferents armadillos varia, però consisteix principalment en insectes, larves i altres invertebrats. Alguna espècie, tanmateix, s'alimenta gairebé exclusivament de formigues i tèrmits.[12]
Són animals amb poca visió i empren el seu olfacte per trobar menjar. Els peus tenen cinc dits, però les mans en tenen entre tres i cinc En la dentició del tatú no es troben dents incisives ni canines, mentre que les dents laterals no distingeixen entre molars i premolars.[11][13]
La cuirassa està formada per plaques osteodèrmiques recobertes per unes petites escates de queratina.[15] La majoria d'espècies té una closca rígida sobre les espatlles i els malucs, amb bandes - en diferent quantitat - separades per una pell flexible que cobreix l'esquena i els costats. Unes closques extra tapen la part superior del cap, les parts superiors de les extremitats i la cua. El ventre de l'animal mai és blindat i senzillament resta cobert amb pell tova i cuir.[16] Aquesta mena d'armadura apareix per ser la defensa principal dels armadillos, en cas que l'animal no pugui fugir o cavar per escapolir-se de l'atac. Només els armadillos de tres bandes poden sobreviure a un atac frontal, gràcies a la seva capacitat d'enroscar-se i convertir-se en una bola cuirassada.[17]
Moviment
Els armadillos tenen les cames curtes, però es poden moure bastant de pressa i, a més, poden saltar més d'un metre d'altura. També poden nedar amb facilitat: per exemple, l'armadillo de nou bandes és conegut per la seva habilitat de nedador. Pot mantenir la respiració sota l'aigua fins a sis minuts o, per trajectes més llargs, té la capacitat d'inflar el seu estómac i intestins aspirant aire, per augmentar la flotabilitat.[18][19]
Reproducció
La gestació dura de 60 a 120 dies, depenent l'espècie. L'armadillo de nou bandes mostra implantació retardada, de manera que el part pot esdevenir fins a vuit mesos després de la copulació. La majoria de membres del gènereDasypus dona a llum quadrigèminsmonozigòtics, però altres espècies pot tenir ventrades que varien d'un a vuit cries.[20] El jove neix amb una pell tova i peluda, que s'endureix al cap d'unes setmanes. Assoleixen la maduresa sexual entre els tres i els dotze mesos, depenent en l'espècie. Els armadillos no són animals sociables i no comparteixen cau amb altres adults.[16]
Els armadillos s'empren sovint en l'estudi de la lepra, ja que amb els micosmangabeis, conills i ratolins, són de les poques espècies que contrauen la malaltia sistèmicament. És degut a la seva baixa temperatura corporal, que afavoreix el creixement del bacteri de la lepra, Mycobacterium leprae. Quant a les zoonosis, els éssers humans poden contraure lepra dels armadillos a través del contacte o de la ingestió. Abans de l'arribada dels europeus a finals del segle xv, la lepra era desconeguda en el Nou Món i, donat que els armadillos són nadius americans, en algun moment els humans van transmetre la malaltia a aquests animals.[21][22]
Els armadillos que han anat emigrant cap al nord, endinsant-se en territori estatunidenc, són sovint la causa d'accidents de circulació. El seu costum de saltar quan se senten amenaçats fa que, quan es troben davant d'un vehicle, acabin sent colpejats per la part davantera.[18]
En determinades regions de l'Amèrica Central i del Sud es consumeix carn d'armadillo. És un ingredient popular en Oaxaca, Mèxic i, durant la Gran depressió, als Estats Units també es va començar a consumir. Rebien el malnom de "porquets de Hoover", ja que culpaven al PresidentHerbert Hoover per la desesperació econòmica en que el país es trobava en aquell temps.[29][30]
En el capítol 7x10 de la sitcomFriends, The One with the Holiday Armadillo, Ross es disfressa d'armadillo i intenta explicar al seu fill Ben el significat de la festa jueva de Hanukkà.[33][34]
↑Yates, Paige. «Armadillo». BiologyDictionary.net. Biology Dictionary, 30-10-2020. Arxivat de l'original el 8 de setembre 2021. [Consulta: 8 setembre 2021].