Antonio Drove Fernández-Shaw (Madrid, 1 de novembre de 1942 - París, 24 de setembre de 2005) va ser un director de cinema i guionista espanyol.[1][2]
Fill del català Antonio Drove Costa, i d'Elena Shaw Schneider, va començar estudis d'Enginyeria Industrial, però els va abandonar per a dedicar-se al cinema, matriculant-se a l'Escola Oficial de Cinema. Va formar part de l'Escola de Argüelles, al costat de Luis Revenga, Antonio Franco, José María Carreño, Miguel Marías i Manolo Marinero, que es reunien a la fi dels anys 1960 en la cafeteria La Verdad, i als cinemes d'aquest barri. L'escriptor Antonio Martínez Sarrión el va definir així: "El funàmbul, l'il·lusionista, el Fregoli del grup era Drove, personificació i senyal del noble i antic art d'inventar entreteniment". Sentia veneració per John Ford i Nicholas Ray.[3]
Va escriure també en la revista Nuestro Cine i a El Mundo. Va realitzar, així mateix, un documental sobre Luis Buñuel. El seu primer treball, La caza de brujas (1967), va estar prohibida per la censura durant 11 anys.[4] També ha treballat per a televisió, on ha fet episodis de sèries emblemàtiques com Curro Jiménez o La huella del crimen.