Anilita
L'anilita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la localitat on va ser descoberta, a Ani-machi (Tohoku, Japó).
 Anilita | |
|---|---|
 Cristalls d'anilita del dipòsit de Tilva Mika, Bor, Bor-Majdanpek, Sèrbia | |
| Fórmula química | Cu₇S₄ |
| Localitat tipus | mina Ani, Ani-machi, Kitaakita, Akita, Tohoku, Illa de Honshu, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.05f  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.02 |
| Dana | 2.4.7.5 |
| Heys | 3.1.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,89Å; b = 7,84Å; c = 11,01Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | gris blavós |
| Macles | presents; "neighboring twins" |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,68 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1968-030 |
| Any d'aprovació | 1969 |
| Símbol | Ani |
| Referències | [1][2] |
L'anilita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la localitat on va ser descoberta, a Ani-machi (Tohoku, Japó).
Característiques
L'anilita és un sulfur de coure, de fórmula química Cu₇S₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls aplanats o tabulars de fins a 5 mm. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És de color gris blavós i de ratlla negra. Si s'escalfa per sobre dels 70°, l'anilita es descompon en digenita i covel·lita. Moltes de les associacions reportades de digenita i djurleïta, identificades per difracció de pols, podrien ser anilita i djurleïta, ja que l'anilita es transforma a digenita en ser molta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'anilita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or», juntament amb els minerals següents: calcocita, djurleïta, geerita, roxbyita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryïta, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments
Es troba en filons de quars en drusa. Sol trobar-se associada a altres minerals com: djurleïta, covel·lita, yarrowita, spionkopita, wittichenita, tennantita, calcopirita o bornita. Va ser descoberta l'any 1969 a la mina Ani, a Ani-machi, a la Prefectura d'Akita (Tohoku, Illa de Honshu, Japó).
Referències
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.