Quan Josep Calbetó Giménez, aleshores president d'UDA, va decidir concòrrer a les eleccions araneses de 1999 al costat del Partido Popular sota la marca de Unió Popular Aranesa (UPA), UDC donà per trencat el pacte amb UDA i alguns militants d'UDA (principalment el sector aranesista i catalanista) van deixar el partit per discrepància amb la decisió de Calbetó.[1] Dos dels militants més importants que van mostrar el seu rebuig a l'UPA van ser l'exsíndica d'AranAmparo Serrano Iglesias i Emili Sanllehí, els quals van alegar com a motiu del trencament que "cap vot nacionalista aranès podia anar al PP de José María Aznar".[2] En mig de la crisi, el llavors secretari d'organització d'UDC, Josep Sánchez Llibre, viatjà fins a la Vall d'Aran per conèixer de primera mà els succeït i donar suport als escindits d'UDA. En aquella trobada es va decidir l'establiment d'una secció local d'UDC a l'Aran encapçalada per Amparo Serrano, tot i que també es va parlar d'unir-se a Convergència Democràtica Aranesa.[3] Aquella secció local d'UDC no va poder presentar-se a les eleccions com a UDC, ja que el reglament de CiU impedia que CDC o UDC es presentaren fóra de la coalició. Així, es presentà l'Agrupació d'Electors Amassadi per Aran, amb Amparo Serrano com a cap de llista a les eleccions araneses de 1999 i a les eleccions araneses de 2003, sense aconseguir cap escó. La coalició UPA es trencà un any després només de la seua creació per discrepàncies polítiques entre el PP i UDA, però AxA i UDA mai tornaren a unir-se.[4] L'any 2007, Amassadi per Aran es va dissoldre abans de les eleccions d'aquell mateix any.
.svg)
