Amadis (Massenet)

Amadis

Forma musical	òpera
Compositor	Jules Massenet
Llibretista	Jules Claretie (Jules Arsène Arnaud Claretie)
Llengua original	francès
Basat en	Amadís de Gaula  (Garci Rodríguez de Montalvo )
Gènere	Òpera
Parts	Quatre (el primer és un pròleg)
Personatges	Amadis ^(en) , Amadis and Galaor as children ^(en) , Arnaud of Aquitaine ^(en) , Béatrice ^(en) , Curneval of Thuringe ^(en) , Floriane ^(en) , Galaor ^(en) , Golias of Spain ^(en) , Guillemette ^(en) , Hélène ^(en) , Hunter ^(en) , La Fée ^(en) , Le Roi Raimbert ^(en) , Marguerite ^(en) , Orlinde ^(en) , Perdigon of Ireland ^(en) , Princess Elisène ^(en) , Simone ^(en) , Wenzel of Norway ^(en) i Zorzi of Sicily ^(en)
Estrena
Estrena	1 d'abril de 1922
Escenari	Òpera de Montecarlo,

Amadis és una òpera en quatre actes (el primer és un pròleg) de Jules Massenet sobre un llibret en francès de Jules Claretie, basat en la novel·la de cavalleria castellana Amadís de Gaula, de Garci Rodríguez de Montalvo. Es va estrenar a l'Òpera de Montecarlo el dia 1 d'abril de 1922, dirigida per Léon Jehin.^[1]

Context

L'obra es va estrenar deu anys després de la mort del compositor. En aquella època, el director de l'Opéra de Montecarlo era Raoul Gunsbourg, qui havia encarregat a Massenet la composició de sis òperes. Les altres cinc van ser Chérubin (1905), Don Quichotte (1910), Roma (1912), Panurge (1913) i Cléopâtre (1914). Els decorats va ser obra de Visconti i d'Eugène Frey. Bellini va crear la coreografia del ballet de les fades.^[2]

Massenet va començar a compondre aquesta òpera l'any 1895 i, després d'abandonar-la durant un temps, la va acabar secretament al llarg dels últims anys de la seva vida. Amadis és una de les tres òperes de Massenet estrenades després de la mort del compositor, les altres dues van ser Panurge i Cléopâtre. El compositor va arribar a dir d'Amadis que era el seu testament musical.^[3]

Amadis no ha estat pas una òpera popular, però va ser rellançada (i enregistrada pel segell Koch Swann) amb ocasió de la Biennale Massenet de Sant-Étienne, de l'any 1988, i el mateix any va ser enregistrada a la sala Wagram pel segell Forlane, amb l'Orquestra i Cors del Teatre Nacional de l'Òpera de París, dirigits per Patrick Fournillier. Els cors van ser dirigits per Amadeo de Sabata.

Personatges

Paper	Tessitura	Estrena, 1 d'abril de 1922 (direcció: Léon Jehin)[4]
Amadis	contralto	Djéma Vécla (Margherita Grandi)
Floriane	soprano	Nelly Martyl
Galaor	tenor	Paul Goffin
El Rei Raimbert	baix operístic	Gustave Huberdeau
Wenzel de Noruega	tenor	Charles Delmas
Zorzi de Sicília	tenor	Carlo Bertossa
Curneval de Turíngia	tenor	Sini
Perdigon d'Irlanda	baríton	Luigi Ceresole
Arnaud d'Aquitània	baríton	Amurgis
Golias d'Espanya	baríton	Morange
Orlinde	soprano	Lucette Korsoff
Béatrice	soprano	Bilhon
Simone	soprano	Rossignol
Guillemette	soprano	Orsoni
Marguerite	soprano	Rogery
Hélène	soprano	Lecroix
La Fée	parlat	Féval
Caçador	parlat	Stéphane
Princesa Elisène	mut	Sedova
Amadis i Galaor nens	mut	Germans Rosa

Argument

La història es desenvolupa en l'Armòrica i tracta sobre els germans Amadis i Galaor, separats quan tenien pocs anys.

Acte I (pròleg)

Un bosc a Bretanya.

L'obra comença amb un pròleg, al qual els caçadors de la Bretanya veuen com la vídua princesa Elisène fuig amb els seus fills bessons dels soldats del seu pare, el rei de la Bretanya. El rei vol fer matar els nens, nascuts d'un matrimoni que ell no havia pas aprovat, i que a més, sent fills de Perion, rei de França, algun dia podrien reclamar els seus drets sobre el tron de la Bretanya. Les fades protegeixen als nens, fent-los sentir la tendresa de sa mare. Uns espectres prediuen, i així ho expliquen a les fades i a la princesa, el futur enfrontament entre els germans, per causa d'un amor.

Elisène se sent morir d'esgotament, però abans entrega a cada fill un jade on Merlin ha incrustat unes estrelles de diamants. D'aquesta manera, portant les pedres, es podran reconèixer si el futur els separa, evitant així que s'enfrontin entre ells. Després deixa dormit a Amadis sobre unes flors de lis i a Galaor sobre unes roses, i la princesa mort.

Els nens són separats, esdevenint un d'ells, Galaor, el «cavaller de la rosa», un cavaller errant guanyador de tornejos, i l'altre, Amadis, un heroi de la Gàl·lia, «el cavaller de lis», vencedor de les tempestes i dels pirates.

Números musicals:

El caçador: L'arbre des Fées!

Elisène (sense veu)

La Fée (sense veu)

El caçador: Voyez la bonne Fée!... On dirait qu'elle a peur!

Les pedres màgiques (sense veu)

La mort d'Elisène (sense veu)

El caçador: Veillez, chères marraines, veillez sur les enfants endormis

Acte II

Al castell del rei Raimbert de Bretanya.

Els pirates escandinaus assetgen les costes de Bretanya. Raimbert, rei de Bretanya, promet a la seva filla Floriane que es casarà amb el cavaller que guanyi un torneig que s'organitzarà, al qual assistiran els cavallers més valents. El rei no té un successor, és ja molt vell, i necessita algú que lluiti contra els pirates del nord.

Arriben els cavallers al torneig. Floriane no somriu a cap d'ells, car somnia en secret amb Amadis, de qui va saber la seva existència gràcies a un llibre de cavalleria. Però Amadis no lluitarà al torneig, tot i ser-hi, i és Galaor qui el guanya i, per tant, qui ha de casar-se amb la princesa Floriane. La princesa acomiada a Amadis al final de l'acte, el cavaller s'ha enamorat d'ella.

Números musicals:

El poble: Salut au roi Raimbert!

El rei Raimbert: Seigneurs, c'et pour vous que la ville est en fête

El rei: Les écumeres de mer, les pirates du Nord

Galaor: Roi Raimbert, Galaor n'a jamais connu la défaite

El rei: Galaor, vous étes mon hôte

Els cavallers: Tous, nobles comme toi!

Floriane: O roi, mon père, je ne vois pas parmi ces chevaliers...

Floriane: Orlande, apporte-moi le beau livre aux images

Floriane: Amadis, chevalier de Gaule

Les acompanyants de Floriane: Ah! Viens beau Chevalier aux cheveux d'or

El rei: La lice est ouverte!

Amadis: Gaule! Gaule!

Amadis: Je suis celui qui vient pour chasser les pirates

Amadis: Si je tenais un pied au paradise

El torneig (sense veus)

Galaor: Chevalier, le ciel a prononcé

Amadis: De ce qui fut une arme, il me reste la croix!

Floriane: Adieu! Et que les Fées et le Sort te protègent

Acte III

La landa.

Amadis viu com un ermità a un indret remot de la regió, a una landa. Trist, canta els seus estat anímic d'enamorat, però les fades estan molt atentes: si Amadis arriba al castell del rei aleshores s'enfrontarà al seu germà Galaor, sense saber que es tracta dels eu germà, i el matarà. La padrina d'Amadís, amb el suport dels esperits de la terra, del mar i de la llum de la Lluna, intenta confondre l'heroi en una seductora xarxa d'il·lusions.

Però l'amor que sent Amadis és més fort que els encanteris, i el cavaller aconsegueix partir cap al seu destí inevitable.

Números musicals:

Amadis: O Madone du Ciel, écoute les accents d'un malhereux

La fada (declamant): Jamais! Jamai, dis-tu

Amadis: O Floriane, que l'on ouvre mon coeur

Ronda de les fades (sense veu)

Cor (no visible): Regarde, nous sommes belles

Amadis: Le sourire divin, le seul sourire du monde

Floriane (una visió): Si, j'entends... une lointaine voix

Els fills de la Verge (ballet)

Amadis: La liberté! Demain, je combattrai Galaor!

La Creu

Acte IV

A una immensa sala del castell del rei de Bretanya.

Arriba al castell el dia abans del Nadal, just el dia de les noces de Floriane i Galaor, es presenta, i desafia Galaor a un combat singular, i el fereix de mort. Quan Amadis descobreix que la pedra màgica al voltant del coll de Galaor és idèntica a la que ell du, ambdós les van rebre de sa mare quan eren petits, s'adona que ha ferit de mort al seu germà. Tots dos es reconeixen, i llavors Galaor demana a Amadis que es casi amb Floriane i que venci als pirates que amenacen les costes de Bretanya.^[3]

Números musicals:

El poble: Noël! Noël! La terre est blanche et le ciel bleu

Floriane: Ils chantent leurs Noëls

Els trovadors: Sur le rebec et sur la viole

Nens: Noël! Noël! Merci, Noël

Floriane: Ah! Tous ces cris joyeux s'enfonsent dans mon coeur

Les dames acompanyants de Floriane: Allons, souriez-nous, dolente damoiselle!

Entrada del rei i els valents (sense veu)

Galaor: A la princesse Floriane, sur mon salut éternel

Arribada d'Amadis (sense veu)

Galaor: Je te tenais à ma merci

Amadis: O bonne fée, ô ma marraine

La lluita entre els germans (sense veu)

Amadis: Galaor, regarde-moi

Amadis: Ah! Qu'ai-vu? Là, sur la poitrine sanglante

Galaor: Roi Raimbert, écoutez ma mourante prière

Tots: Que Dieu reçoive entre ses bras le fier chevalier de la Rose

Enregistraments

Àudios

Any	Elenc (Amadis, Galaor, Floriane, Raimbert)	Director	Segell
1989	Hélène Perraguin, Didier Henry, Danièle Streiff, Antoine Garcin	Patrick Fournillier	Forlane

Referències

1. «La semaine musicale - Opéra de Monte Carlo - Amadis» (en francès). Le Ménestrel, 14-04-1922, pàg. 166-167 [Consulta: 16 març 1922].
2. Com de costum a França, totes les òperes porten un fragment important de ballet.
3. (en francès) Le Gaulois, littéraire et politique, 07-04-1922, pàg. 3-4 [Consulta: 16 març 2017].
4. L'estrena es va fer en italià

Enllaços externs

• «Amadis: Opéra légendaire en 4 actes. Poème de Jules Claretie». Partitura manuscrita. Gallica.fr [Consulta: 16 març 2017].
• «Amadis: Opéra légendaire en 4 actes. Poème de Jules Claretie». Reducció a piano amb text, a archives.org. [Consulta: 16 març 2017].