La Navarraise és una òpera curta, que amb prou feines arriba als tres quarts d'hora, però que va tenir a Massenet ocupat durant dos anys. La va escriure per a la gran Emma Calvé i el compositor la va dedicar a la seva muller. L'estiu de 1893, Massenet va escriure La Navarraise a Avinyó.[4] El 24 de novembre de 1893, Louise-Constança Grezy, anomenada Ninon, esposa del compositor, va escriure a la seva filla que Jules havia completat l'òpera el mateix matí i li prega de no fer córrer la notícia.[5]
Representacions
L'estrena va tenir lloc al Covent Garden de Londres el 20 de juny de 1894 i va comptar amb la presència del Príncep de Gal·les com a principal reclam per a l'aristocràtica audiència del dia de l'estrena, entre la qual no es trobava Massenet que s'estimava més defugir els actes multitudinaris. L'èxit a Londres va ser notable, en particular per la gran interpretació d'Emma Calvé. Això va fer que l'òpera es representés immediatament a Brussel·les i a París (Opéra Comique), però a Paris va ser acollida amb fredor.[6] ·[7] Tampoc va ser gaire ben rebuda el 6 de febrer de 1896 a la Scala de Milà.[5] ·[7] Després de la Primera Guerra Mundial, els teatres d'òpera poques vegades l'han recuperat.
Anita i el sergent Araquil estan enamorats, ella és una jove navarresa orfe que no és ben vista pel pare d'Araquil, Remigio, que exigeix a la noia una dot de dos mil duros, sabent que ella no els té i, per tant, impossibilitant la unió de la parella. Anita, decidida a aconseguir els diners, es presenta al general Garrido i li proposa matar Zucarraga, el cap dels enemics carlins, a canvi de la suma de la dot. Anita torna ensangonada per cobrar la feina, després d'haver matat a Zucarraga, enganyant-lo i dient-li que volia fer l'amor amb ell. Es troba, però, que els soldats porten ferit de mort a Araquil que, creient per un malentès d'una informació errònia que el soldat que acompanya a Anita al camp enemic li passa a ell i creient que ella l'ha traït, surt a buscar-la sent mortalment ferit. Araquil mor maleint a Anita i aquesta completament enfollida i rica, cau juntament amb el teló.
↑ 5,05,1Anne Massenet, Jules Massenet en toutes lettres, Paris, Éditions de Fallois, 2001 ISBN 978-2-8770-6422-4
↑(italià)Piero Gelli et Filippo Poletti, « Navarraise, La » dans Dizionario dell'Opera 2008, Baldini Castoldi Dalai, 2007, p. 884. Consulté le 11 janvier 2012
↑ 7,07,1Rosenthal, Harold. édition française réalisée par Roland Mancini et Jean-Jacques Rouveroux. Guide de l'opéra (en francès), p. 978. ISBN 2-213-59567-4.
Fonts
Booklet for the 1974 studio recording conducted by Lewis issued in 1998 on CD as BMG RCA 74321 50167-2.
Milnes, Rodney (1992). "Navarraise, La" in Sadie 1992, vol. 3, pp. 563–564.
Palmer Andrew (2004). Booklet for the recording of the 1963 radio broadcast conducted by Hartemann issued as Gala CD cat. no. GL 100.747.
