Agustí Bartra i Lleonart

Agustí Bartra i Lleonart

Placa a la casa barcelonina on va néixer Agustí Bartra
Biografia
Naixement	8 novembre 1908 Barcelona
Mort	7 juliol 1982 (73 anys) Terrassa (Vallès Occidental)
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Ocupació	Escriptor
Ocupador	Universitat de Maryland
Família
Cònjuge	Anna Murià i Romaní
Fills	Roger Bartra i Murià, Elionor Bartra i Murià
Premis
(1981)  Creu de Sant Jordi (1953)  Mestre en Gai Saber (1948)  Beca Guggenheim (1940)  Premi Fastenrath

Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 8 de novembre de 1908 - Terrassa, 7 de juliol de 1982)^[1] fou un poeta, prosista i professor universitari català.

Biografia

Va néixer el 8 de novembre de 1908 a la ciutat de Barcelona, a la Rambla de Santa Mònica, descendent d'una família camperola. Fou fill de Joan Bartra i Borràs i d'Elionor Lleonart i Echinique.^[2] Passà part de la seva infància a Sabadell.^[3] Quan la família tornà a Barcelona, entrà a treballar en un magatzem tèxtil. L'any 1934 guanyà un concurs de contes socials i poc temps després començà a col·laborar a les revistes Amic i Meridià.^[4]

Participà en la Guerra Civil espanyola en el bàndol republicà i s'exilià a la primeria de 1939: passà per diversos camps de refugiats (Sant Cebrià, Argelers i Agde) abans d'arribar a Roissy-en-Brie (París), on conegué l'escriptora Anna Murià, també exiliada, amb qui es casaria i amb qui tindria dos fills, Roger i Elionor. L'any 1940 embarcaren cap a la República Dominicana i després se n'anaren a Cuba i a Mèxic, on van fixar el seu domicili i on fundà la revista Lletres (1944-1947). Així mateix, feu llargues estades als Estats Units d'Amèrica, especialment entre 1949-1950, 1960 i 1963, on fou nomenat l'any 1969 catedràtic de poesia hispanoamericana a la Universitat de Maryland.

Bartra traduí poesia estatunidenca al català. L'any 1970 retornà a Catalunya i s'instal·là a la ciutat de Terrassa, on morí el 8 de juliol de 1982.

El 1973 fou guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia per la seva obra Els himnes, i l'any 1981 amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. El 30 de febrer de 1981 li lliuraren el títol de Fill adoptiu de la ciutat de Terrassa. El 1982 fou guardonat amb el Premi de la Crítica de poesia catalana per la seva obra Haikús d'Arinsal.

Obra seleccionada

1937: L'oasi perdut 1938: Cant corporal 1942: Xabola 1942: L'estel sobre el mur 1944: Oda a Catalunya des dels tròpics 1946: L'arbre de foc. Publicat per Adesiara editorial, Martorell, 2016. 1948: Màrsias i Adila 1948: Rèquiem 1951: Oda Atlàntica 1951: Una antologia de la lírica nord-americana 1953: Odissea 1956: L'evangeli del vent. Publicat per Adesiara editorial, Martorell, 2018. 1960: Quetzalcòatl 1961: Deméter

1964: Ecce homo 1968: Crist de 200.000 braços 1968: La lluna mor amb aigua 1970: Dodo 1971: Obra poètica completa 1972: Poemes del retorn 1974: Els himnes 1979: El gos geomètric 1981: Haikús d'Arinsal i la trilogia de Soleia: 1972: Rapsòdia de Garí 1974: Rapsòdia d'Arnau 1976: Rapsòdia d'Ahab

Galeria d'imatges

• 
  Placa a la casa barcelonina on va néixer Agustí Bartra
• 
  Exposició de les obres d'Agustí Bartra a la casa Alegre de Sagrera de Terrassa

Referències

1. «Agustí Bartra i Lleonart | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 juliol 2024].
2. «esquela d'Elionor Lleonart Echinique». La Vanguardia, 10-07-1936, pàg. 2.
3. Nomenclàtor. «Carrer d'Agustí Bartra». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 7 juliol 2014].
4. «JoanDucros.net - Agustí Bartra - Corpus Literari». Arxivat de l'original el 2011-10-03. [Consulta: 5 maig 2007].

Enllaços externs

• LletrA. «Agustí Bartra i Lleonart». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
• «Agustí Bartra i Lleonart». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.