Òxid d'etilè

Òxid d'etilè
	;
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	44,026 Da
Trobat en el tàxon	Terminalia chebula
Rol	desinfectant, cancerigen, metabòlit primari, tòxic per al desenvolupament, tòxic per a la reproducció masculina, tòxic per a la reproducció femenina i carcinogen ocupacional
Estructura química
Fórmula química	C₂H₄O
SMILES canònic	Model 2D; C1CO1
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Densitat	0,82 g/cm³ (a 50 °F, líquid)
Índex de refracció	1,35965 (a 7 ℃)
Moment dipolar elèctric	1,89 D
Punt de fusió	−113 ℃ ; −111,7 ℃
Punt d'ebullició	11 ℃ (a 760 Torr); 10,6 ℃ (a 101,325 kPa)
Moment dipolar elèctric	1,89 D
Entalpia estàndard de formació	−51,04 kJ/mol
Pressió de vapor	1,46 atm (a 20 ℃)
Perill
Límit inferior d'explosivitat	3 % (V/V)
Límit superior d'explosivitat	100 % (V/V)
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps	0,18 mg/m³ (10 h, cap valor); 1,8 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre	9 mg/m³ (cap valor)
Punt d'inflamabilitat	−20 °F
IDLH	1.440 mg/m³
	NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Altres
	gas inflamable

L'òxid d'etilè o oxirà és un compost orgànic amb fórmula química C
2H
4O. És un èter cíclic (és a dir, consta d'un alcà amb un àtom d'oxigen enllaçat a dos àtoms de carboni de l'alcà formant un anell) i un gas incolor inflamable a temperatura ambient, fa olor dolça i és l'epòxid més senzill. Per la seva estructura particular participa fàcilment en moltes reaccions d'addició, per exemple obrint el seu anell i polimeritzant fàcilment. L'òxid d'etilè és isomèric amb acetaldehid i amb alcohol vinílic

Tot i ser una matèria primera vital amb moltes aplicacions, també és una substància molt perillosa, és inflamable, carcinogènic, mutagènic, irritant i un gas anestèsic.^[1] Es produeix industrialment per oxidació de l'etilè. Es fa servir com component principal en les armes termobàriques com a líquid refrigerant.^[2]

El primer a informar de l'òxid d'etilè va ser el químic Charles-Adolphe Wurtz, que l'any 1859 el va preparar tractant 2-cloroetanol amb hidròxid de potassi:^[3]

Cl–CH₂CH₂–OH + KOH → (CH₂CH₂)O + KCl + H₂O.^[4]

Referències

↑ McKetta, John J. and Cunningham, William A.. Encyclopedia of Chemical Processing and Design. 20. CRC Press, 1984, p. 309. ISBN 0-8247-2470-4.
↑ Rebsdat, Siegfried and Mayer, Dieter (2005) "Ethylene Oxide" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry Wiley-VCH, Weinheim, doi:10.1002/14356007.a10_117
↑ Wurtz, A. «Sur l'oxyde d'éthylène». Comptes rendus, 48, 1859, pàg. 101–105.
↑ «Part I. Structure and properties of ethylene oxide. Features of the reactivity of ethylene oxide and the structure of its molecules». A: Zimakov, P.V. and Dyment, O. H.. Ethylene oxide. Khimiya, 1967, p. 15–17.