Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page
Available for Advertising

Violencia de xéneru

La violencia de xéneru ye un tipu de violencia física o psicolóxica exercida contra cualquier persona o grupu de persones sobre la base del so sexu o xéneru[1][2][3][4][5] qu'impacta de manera negativa na so identidá y bienestar social, físicu, psicolóxicu o económicu.[6][7] Acordies cola Organización de les Naciones Xuníes, el términu utilizar pa estremar la violencia común d'aquella que se dirixe a individuos o grupos sobre la base del so xéneru»,[5] constituyéndose nuna violación de los derechos humanos; tal enfoque ye compartíu por Human Rights Watch en diversos estudios realizaos mientres los últimos años.[8][3][9]

La violencia de xéneru presenta distintes manifestaciones, como actos que causen sufrimientu o dañu, amenaces, coerción o otra privación de llibertaes.[10][11][5] Estos actos manifestar en tolos ámbitos de la vida social y político, ente los que s'atopen la mesma familia, l'Estáu, la educación, los medios de comunicación, les relixones, el mundu del trabayu, la sexualidá, les organizaciones sociales, la convivencia n'espacios públicos, la cultura, etc.[12]

Esiste consensu al respeutive de que la mayoría de les víctimes de la violencia de xéneru son muyeres y neñes, ente qu'históricamente los varones taríen subrepresentados nes estadístiques;[5][1][13] otros estudios afirmen que la población LGBT tamién taría subrepresentada ya inclusive, dellos grupos amosaríen mayor prevalencia a nivel comparáu.[14][15] ONX Muyeres alvierte sobre l'error habitual de considerar la espresión «violencia de xéneru» como sinónima de la espresión «violencia contra la muyer», señalando que'l conceutu de violencia de xéneru ye más ampliu y tien como fin destacar la dimensión de xéneru na subordinación de la muyer na sociedá y la so vulnerabilidá frente a la violencia, que ye dirixida contra cualquier persona que nun respete los roles qu'una sociedá determinada impon-y a homes y muyeres, razón pola cual tamién homes y neños pueden ser víctimes de la violencia de xéneru, especialmente de la violencia sexual.[16]

Dientro de la noción de violencia de xéneru inclúyense actos como asalto o violaciones sexuales, prostitución forzada, discriminación llaboral, el albuertu selectivu por sexu, violencia física y sexual contra persones qu'exercen la prostitución, infanticidiu en base al xéneru, capadura parcial o total, ablación de clítoris, tráfico de persones, violaciones sexuales en guerres o situaciones de represión estatal, acoso y hostigamiento sexual —ente ellos el acoso caleyeru—, patrones d'acoso o hostigamiento n'organizaciones masculines, ataques homofóbicos y transfóbicos escontra persones o grupos LGBT, l'encubrimiento y la impunidá de los delitos de xéneru, la violencia simbólica espublizada pelos medios de comunicación de mases,[17] ente otros.[1][18][19][20][21]

Carauterístiques específiques

La violencia de xéneru presenta diverses carauterístiques distintes a otros tipos de violencia interpersonal,[22] y de normal acomuñar a la violencia contra la muyer, anque nun son sinónimos[23][24] por cuenta de la amplitú que tomen les distintes formes de violencia y a que non tolos estudios enfocar nes definiciones, identidaes y rellaciones de xéneru; asina, non tola violencia contra la muyer puede identificase como violencia de xéneru,[25] una y bones el términu fai referencia a aquel tipu de violencia que tien los sos raigaños nes rellaciones de xéneru dominantes esistentes nuna sociedá, polo que ye habitual qu'esista ciertu tracamundiu al respeutu[26][27][28] y poro, esiste cierta falta de consensu.[29]

Per otra parte, dellos autores fornir cola violencia de pareya, términu más acutáu que la violencia de xéneru: esti postreru «ye un problema bien ampliu y que non solo toma les rellaciones de pareya»,[30] y tal equivalencia d'estos conceutos traería consecuencies negatives pa les muyeres que riquen recursos institucionales de sofitu.[31] Nel casu de les rellaciones ente persones del mesmu sexu, la violencia de xéneru —nel contestu de la violencia de pareya— podría despintase «sol mantu de la heteronormatividad».[32]

Amás, tamién tiende a confundise cola violencia doméstica,[33][34][35][36] términu más acutáu que, anque ta íntimamente rellacionáu,[22] inclúi la violencia «nel terrén de la convivencia familiar o asimilada, per parte d'unu de los miembros contra otros, contra dalgún de los demás o contra toos ellos»,[37] y onde s'inclúin amás de les muyeres, a neños, vieyos y inclusive varones.[11] Pa dellos xuristes dambos términos son «confuso utilizaos en gran parte de los estudios xurídicos ya inclusive de les lleis o normes que s'encargaron de la so regulación».[22] Delles investigaciones utilicen «violencia de xéneru nel espaciu familiar» col fin d'estremala.[38]

Conceptualización

Xéneru

Resulta complexu determinar la evolución teórica del términu «xéneru» nes ciencies sociales, espresión derivada del anglicismu gender.[39] La categoría de xéneru tendría los sos raigaños nos alderiques antropolóxicos y sociolóxicos de la primer metá del sieglu XX qu'indicaben que la conducta humana yera aprendida y nun s'atopaba predefinida polos xenes,[39] ente que l'insertamientu del conceutu dientro del campu de les ciencies sociales sería posterior.[40] Tales alderiques precedieron a la «medicalización del sexu» asocedíu aproximao ente 1885-1910,[41] fase onde apaeció «una nueva forma d'entender y falar sobre la sexualidá humana»,[42] perspeutiva nueva que s'alloñar de los xuicios puramente práuticos de los actos sexuales —descendencia, prestar, lo socialmente aceptable—, y que nacía conjuntamente cola psicoloxía y psiquiatría, polo que les voces autorizaes pa falar de sexualidá proveníen del mundu médicu.[43] Foi nesta dómina onde s'empezó a utilizar términos tales como «homosexual» y «heterosexual».[42]

La distinción ente'l medicalizado «sexu» y la categoría psicolóxica «xéneru» apaeció a partir de la segunda metá del sieglu XX. Unu de los primeros autores qu'utilizaría tal términu nun sentíu distintu al gramatical foi John Money en 1955 pa referise a los comportamientos acomuñaos a la identidá masculino y femenino de les persones, onde intervendríen factores sociobiológicos;[44][45] años más tarde —en 1963— Robert Stoller sería quien introduciría la distinción sexu/xéneru nel 23º Congresu Psicoanalíticu Internacional d'Estocolmu en buscando «una pallabra pa poder diagnosticar aquelles persones que, anque teníen un cuerpu d'home, sentíense muyeres»,[46] constituyéndose nel primer autor qu'oldeó explícitamente dambos términos[47] col fin de precisar el conceutu d'identidá de xéneru con respectu al términu identidá sexual, que na so opinión yera más ambiguu.[48] Parte de la visión de Ralph Greenson influyiría la concepción Stolleriana.[40]

La puxanza de los estudios feministes na década de 1970 apoderar de la visión que Stoller desenvolvió,[47] y empezó a impulsar nel mundu anglosaxón[49] el términu gender dende un puntu de vista específicu de les diferencies social y cultural, n'oposición a les biolóxiques esistentes ente homes y muyeres; equí pueden atopase los trabayos de Kate Millett, Germaine Greer, Ann Oakley y Nancy Chodorow, ente otres.[50] L'usu del términu «xéneru» tamién se xeneralizó a mediaos de dicha década nel mundu feminista español, especialmente con un sentíu social y cultural.[51]

Depués, al falar de xéneru ta unviándose a una categoría relacional[52] y non d'una simple clasificación de los suxetos en grupos identitarios, polo qu'ésti «guarda rellación coles diferencies sociales ente homes y muyeres en cualquier sociedá».[53]

N'español, pa dellos autores por una mera tracamundiu idiomática de la traducción de gender —debíu al doble significáu n'español: «xéneru» y «sexu»—, el términu «xéneru» pasó a ser tamién una acepción distinta a les connotaciones gramaticales na llingua española,[54] y que foi criticada pola Real Academia Española por faer un mal usu de la pallabra «xéneru» como meru calcu del inglés gender que nun tien traducción n'español,[55] anque nel Diccionario panhispánico de dudas indica qu'esti términu —tocantes a «categoría sociocultural»— sería aceptable, siempres que s'utilice con un sentíu téunicu.Error de cita: Falta </ref> pa la etiqueta <ref> Los estudios qu'enceten a esta tema utilicen diversos términos pa faer alusión a ella, tales como agresión, conflictu, delincuencia, desórdenes de conducta, comportamientu criminal, comportamientu antisocial, violencia o otros;[56] amás, unvien a variaes teoríes multidisciplinares, qu'intentaron definir dende la so óptica, si'l comportamientu violentu ye constitutivu del ser humanu o naz de la influencia de la cultura.[57][58][59][60]

L'Asociación Estauxunidense de Psicoloxía señala que la diversa evidencia esistente suxer que la violencia ye un comportamientu aprendíu, lo que nun significa que factores psicolóxicos o temperamentales nun tean rellacionaos cola manifestación d'un comportamientu agresivu o violentu, sinón que, pa munchos individuos, la violencia ta subordinada a un conxuntu de normes socioculturales y mires de roles que tien de tener una persona na sociedá.[61]

Definición

Pal casu de los organismos oficiales, la violencia de xéneru como conceutu tendría'l so senu nos resolvimientos 34/180 de 18 d'avientu de 1979 y 48/104 del 20 d'avientu de 1993 aprobaes pola Asamblea Xeneral de les Naciones Xuníes;[62] particularmente esta última —sol títulu Declaración sobre la eliminación de la violencia contra la muyer— define lo que s'entiende como violencia contra la muyer, que dexaría contextualizar a la violencia de xéneru pa esti grupu de persones:

(...) «violencia contra la muyer entiéndese tou actu de violencia basáu na pertenencia al sexu femenín que tenga o pueda tener como resultáu un dañu o sufrimientu físicu, sexual o psicolóxicu pa la muyer, según les amenaces de tales actos, la coacción o la privación arbitraria de la llibertá, tanto si producir na vida pública como na vida privada
(Asamblea Xeneral de la ONX. Resolvimientu 48/104, 20 d'avientu de 1993).[63]

Tal declaración nun definió específicamente'l conceutu «violencia de xéneru», nin tampoco'l documentu emanado de la Cuarta Conferencia sobre la Muyer celebrada en Beijing en 1995 qu'utilizó a la violencia «dende la perspeutiva de xéneru» como elementu estratéxicu pa promover la igualdá ente muyeres y homes.[64][n 1]

Nel informe del Secretariu Xeneral n'adelantu del periodu de sesiones n'aplicación de los resultaos de la Cuarta Conferencia Mundial sobre la Muyer y del ventenu tercer periodu estraordinariu de sesiones de l'Asamblea Xeneral, tituláu La muyer nel añu 2000: igualdá ente los xéneros, desenvolvimientu y paz pal sieglu XXI, reconozse la importancia de l'aclaración del conceutu «violencia por motivos de xéneru» escontra les muyeres, siguiendo la lóxica del encamientu xeneral Non. 19 (1992) del Comité pa la Eliminación de la Discriminación contra la Muyer:

Violencia por motivos de xéneru ye una forma de discriminación nel sentíu de la definición del artículu 1 de la Convención y que la discriminación contra la muyer ye una de les causes principales de dicha violencia. Per otra parte, destaca que la violencia por motivos de xéneru torga gravemente que la muyer gocie de derechos y llibertaes de pies d'igualdá col home. L'encamientu xeneral N° 19 asitia la violencia por motivos de xéneru nel marcu de los derechos humanos. Los Estaos, los organismos del sistema de les Naciones Xuníes, les organizaciones non gubernamentales y la sociedá civil, según los investigadores y les muyeres individualmente utilicen esti marcu pa prevenir y combatir la violencia contra la muyer y p'ameyorar la rindición de cuentes.[66]

A principios de la década de 2000, el Altu Comisionado de les Naciones Xuníes pa los Refuxaos señaló que la violencia de xéneru podía catalogase como una violación de los derechos humanos, ya indicó qu'esti flaxelu afectaba a muyeres, homes, neños y neñes, anque son elles les que predominantemente son víctimes.[5] Esti organismu indica que ye un tipu de violencia «que se dirixe en contra d'una persona sobre la base del so xéneru o sexu»,[5] definición que ye compartida por diversu organizaciones internacionales, ente elles la UNICEF,[67] l'axencia europea EIGE —qu'asesora a la Comunidá Europea y los sos estaos miembros en materies d'igualdá de xéneru—,[68] The Women's Health Council y el Departamentu de Xusticia ya Igualdá d'Irlanda,[69][70] la Corte Penal Internacional,[71] el Conseyu Internacional d'Organizaciones Voluntaries o Human Rights Watch.[8][3][9]

Respectu al Estatutu de Roma, cuando fai referencia a la violencia de xéneru nos artículos 42(9), 54(1a) y 68(1), el términu «xéneru» tien d'entendese puramente como un términu que se refier a los dos sexos, masculín y femenín, nel contestu de la sociedá» según lo que señala l'artículu 7(3);[72][73] asina, la violencia de xéneru:

(...) engloba cualquier actu perxudicial perpetáu en contra de la voluntá d'una persona y basáu nes diferencies d'atribución social (xéneru) ente homes y muyeres. Los actos de VG violen un determináu númberu de derechos humanos universales protexíos poles convenciones y los preseos internacionales. Munches formes de violencia de xéneru —magar non toes— considérense illegales y actos criminales nes polítiques y lleis nacionales
(UNFPA, 2012).[53]

Datos estadísticos per países

Arxentina

La Fiscalía de la Ciudá de Buenos Aires lleva rexistros oficiales de violencia de xéneru dende 2010. Dende esi añu, l'aumentu de les denuncies foi esponencial, pasando de 2801 casos en 2010, a 16.883 en 2016. Los datos parciales de 2017 amosaben un nuevu aumentu, con 8982 denuncies de violencia de xéneru, solamente nos primeros cinco meses. Les muyeres fueron la gran mayoría de les víctimes de dicha violencia, algamando'l 88% en 2016 y el 89% en 2017.[74]

Ecuador

Acordies cola Encuesta Nacional de Rellaciones Familiares y Violencia de Xéneru contra les Muyeres, n'Ecuador 6 de cada 10 muyeres vivieron dalgún tipu de violencia de xéneru. Les muyeres que más sufren d'esta violencia de xéneru son les divorciaes, siendo un 85,4% les muyeres divorciaes que sufrieron de violencia de xéneru a manes de les sos ex pareyes que tuvieron fíos nes sos anteriores rellaciones. Sicasí, nun se debe refugar a les muyeres solteres, una y bones un 47,1% d'elles sufren de violencia de xéneru yá sía per parte de la so familia o de la so pareya.[75].

N'Ecuador, la forma más recurrente de violencia ye la psicolóxica col 53,9% dientro de les estadístiques, pero munches de les muyeres nun piensen o nun quieren dixebrase de la so pareya yá sía porque los quieren o precisen a pesar d'estos maltratos.[75]

Per otru llau, les investigaciones de violencia intrafamiliar escontra los homes ye bien escasa, siquier un 50% son víctimes reales de violencia.[76] Sicasí, esta cifra nun puede ser confirmada na so totalidá pola vergüenza, posible humildación o burlla que los homes pueden llegar a tener al momentu de faer la denuncia contra esti problema. Xeneralmente, les repercusiones nos homes tienden a ser baxa autoestima, culpa por asoceder, empezar a desvalorizar a sigo mesmos, apaez l'ansiedá y estrés.[76]

Méxicu

D'alcuerdu a una muestra tomada del añu 2007 al añu 2012, el Programa de prevención y atención de la violencia de xéneru» (SEPAVIGES) de la Secretaría de Salú del Distritu Federal, Méxicu rexistró 6174 casos de violencia familiar. De los casos reportaos, el 69 % de les víctimes de violencia fueron muyeres y el 31 % homes.[77]

De los casos reportaos en muyeres, el 54 % atopar ente los 16 y 28 años d'edá, 15 % fueron neñes menores de 5 años, un 8 % tuvo de 6 a 9 años y un 22 % reportaron tener ente 10 a 15 años.[77]

Nel casu de los homes esta rellación foi inversa. La mayor proporción de casos atendíos correspondió a menores de 5 años, representando'l 37 %, siguíos por quien tuvieron ente 10 y 15 años, 28 %; de 6 a 9 años, 19 %; y de 16 a 28 años, 17 %.[77]

El sitiu onde asocedió l'eventu de violencia con mayor frecuencia foi la vivienda tantu pa muyeres como homes, 87 % y 89 % respeutivamente.[77]

Les árees anatómiques mancaes con mayor frecuencia pa tolos grupos d'edá y dambos sexos fueron: estremidaes inferiores, 18 % muyeres y 18 % homes; les estremidaes cimeres, 16 % en muyeres y 17 % n'homes; y la cara, 15 % muyeres y 14 % n'homes.[77]

Perú

Siquier el 62,4 % de les muyeres de Perú fueron dalguna vegada esforciaes. N'agostu de 2018 los casos de feminicidio yeren 62 convirtiéndolo nel segundu país d'América Llatina. De xineru a abril de 2018 amontáronse un 26,4% con respectu al mesmu periodu del añu anterior.[78]

A fines de mayu de 2018 el Poder Xudicial, la fiscalía y el Ministeriu de la Muyer y Poblaciones Vulnerables (Mimp) alcordaron impulsar protocolos qu'arreyen a estes instituciones y dexen una atención oportuno y eficaz pa les denuncies de feminicidio y violencia contra la muyer ya integrantes del grupu familiar. Tamién coincidieron n'impulsar el Rexistru d'Agresores de Violencia Familiar y Sexual en tol país.[79]

Llexislación

A esti respectu, el Manual de llexislación sobre la violencia contra la muyer (ONX 2010) alvierte:

Sicasí, la llexislación dedicada a les cuestiones de xéneru en materia de violencia contra la muyer nun dexa l'enxuiciamientu de la violencia contra homes y neños y en dellos países puede impugnase por considerase inconstitucional. Dellos países adoptaron llexislación neutral con al respeutive de les cuestiones de xéneru, que ye aplicable tanto a muyeres como a homes. Sicasí, esa llexislación puede ser oxetu de manipulación per parte de quien perpeten delitos de violencia. Por casu, en dellos países enxuicióse a les mesmes muyeres sobrevivientes de violencia pola so incapacidá pa protexer a los sos fíos de la violencia. Coles mesmes, la llexislación neutral con al respeutive de les cuestiones de xéneru tendió a dar prioridá a la estabilidá de la familia percima de los derechos de les persones demandantes/sobrevivientes (predominantemente muyeres) porque non reflexa nin enceta específicamente la esperiencia que les muyeres tienen de la violencia cometida contra elles.[80]

España

Ver tamién

Notes

  1. El Conseyu Económico y Social (ECOSOC) de les Naciones Xuníes aprobó les conclusiones conveníes 1997/2 sobre la incorporación de la perspeutiva de xéneru en toles polítiques y programes del sistema de les Naciones Xuníes nes sos sesiones de coordinación el 18 de xunetu de 1997. La importancia de la estratexa d'incorporación de la perspeutiva de xéneru foi repitíu pola Asamblea Xeneral nel so ventenu tercer periodu estraordinariu de xunu de 2000, y en resolvimientos posteriores. En 2004, el Conseyu esaminó l'aplicación de les conclusiones conveníes 1997/2. La resolución más recién sobre la integración de la perspeutiva de xéneru foi aprobada na sesión sustantivu de 2006 del ECOSOC (resolución 2006/36).[65]

Referencies

  1. 1,0 1,1 1,2 Kilmartin, Christopher; Allison, Julie A. (2007). Men's Violence Against Women: Theory, Research, and Activism (n'inglés). Routledge, páx. 278. ISBN 978-08-0585-770-2.
  2. Izumi, Kaori (2007). «Gender-based violence and property grabbing in Africa: a denial of women's liberty and security», Gender-Based Violence (n'inglés). Oxfam, páx. 195. ISBN 978-08-5598-602-5.
  3. 3,0 3,1 3,2 Long, Scott (2009). "They Want Us Exterminated": Murder, Torture, Sexual Orientation and Gender in Iraq (n'inglés). Human Rights Watch, páx. 67. ISBN 978-15-6432-524-2.
  4. The Women's Health Council. «Translating pain into action: a study of gender-based violence and minority ethnic women in Ireland» (inglés). The Women's Health Council. Archiváu dende l'orixinal, el 2014-07-18. Consultáu'l 14 de payares de 2012.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 United Nations High Commissioner for Refugees (mayu, 2003). Sexual and Gender-Based Violence against Refugees, Returnees and Internally Displaced Persons: Guidelines for Prevention and Response (PDF) (n'inglés), UNHCR.
  6. «Xúnite pa poner fin a la violencia contra les muyeres». Consultáu'l 20 de payares de 2017.
  7. Interagency Gender Working Group. «Gender-based Violence Initiative: A project of the Reproductive Health for Refugees Consortium designed to improve international and local capacity to address gender-based violence (GBV) among refugee and internally displaced populations» (inglés). Reproductive Health for Refugees RHR Consortium. Archiváu dende l'orixinal, el 2013-10-16. Consultáu'l 14 de payares de 2012.
  8. 8,0 8,1 Human Rights Watch (2008). These Everyday Humiliations: Violence Against Lesbians, Bisexual Women, and Transgender Men in Kyrgyzstan (n'inglés). Human Rights Watch, páx. 45. ISBN 978-15-6432-381-1.
  9. 9,0 9,1 Higonnet, Etelle (2007). "My Heart is Cut": Sexual Violence by Rebels and Pro-government Forces in Côte D'Ivoire, Volume 19 (n'inglés). Human Rights Watch, páx. 133.
  10. de Celis, Estibaliz (2011). Perspectives de la violencia de xéneru, páx. 292. ISBN 978-84-937730-1-4.
  11. 11,0 11,1 Villacampa Estiarte, Carolina (2008). «La violencia de xéneru: aproximamientu fenomenológica, conceptual y a los modelos d'abordaxe normativu», Violencia de xéneru y sistema de xusticia penal, páx. 25-86. ISBN 978-84-9876-378-2.
  12. Blanco Nieto, Pilar; Ruíz-Jarabo Quemada, Consuelo (2002). Educación pa la salú del sieglu XXI: comunicación y salú. Madrid: Ediciones Díaz de Santos, páx. 602. ISBN 978-84-7978-536-9.
  13. Felson, Richard (2002). Violence and gender reexamined.. American Psychological Association. ISBN 1557988951.
  14. Dang, Alain; Vianney, Cabrini (2007) Living in the margins: A national survey of lesbian, gai, bisexual and transgender Asian and Pacific Islander Americans (n'inglés). Nueva York: National Gay and Lesbian Task Force Policy Institute.
  15. Lombardi, Y.L.; Wilchins, R.A.; Priesing, D.; Malouf, D. (2001). «Gender violence: Transgender experiences with violence and discrimination». Journal of Homosexuality 42 (1):  p. 89-101. doi:10.1300/J082v42n01_05. PMID 11991568. 
  16. Entidá de les Naciones Xuníes pa la Igualdá de Xéneru y el Empoderamiento de les Muyeres (ed.): «Definición de la violencia contra les muyeres y neñes». Centru Virtual de Conocencia pa Poner Fin a la Violencia contra les Muyeres y Neñes. Consultáu'l 7 de payares de 2014. «Frecuentemente los términos “violencia basada en xéneru” y “violencia contra les muyeres” son usaos de manera indistinta na bibliografía y polos abogaos, sicasí, el términu “violencia basada en xéneru” referir a aquella empobinada contra una persona en razón del xéneru qu'él o ella tien lo mesmo que de les mires sobre'l rol qu'él o ella tenga de cumplir nuna sociedá o cultura. La violencia basada nel xéneru pon de relieve cómo la dimensión de xéneru ta presente nesti tipu d'actos, esto ye, la rellación ente l'estáu de subordinación femenina na sociedá y la so creciente vulnerabilidá al respeutive de la violencia. Sicasí, resulta importante alvertir que tanto homes como neños tamién pueden ser víctimes de la violencia basada nel xéneru, especialmente de la violencia sexual.»
  17. Galarza Fernández, Y. (2016). «The media and the symbolic violence against women». Revista Llatina de Comunicación Social (71):  páxs. 818-832. Archivado del original el 2018-06-13. https://web.archive.org/web/20180613121134/http://www.revistalatinacs.org/071/paper/1122/42en.html. Consultáu'l 2018-10-25. 
  18. Ferrales, Gabrielle; Maves McElrath, Suzy (2014). «Beyond Tosquile: Reconceptualizing Gender-Based Violence During Warfare», The Oxford Handbook of Gender, Sex, and Crime (n'inglés). Oxford University Press, páx. 736. ISBN 978-0-19983-870-7.
  19. Engle Merry, Sally (2009). «Gender violence», Encyclopedia of Human Rights, Volume 1 (n'inglés). Oxford University Press, páx. 2428. ISBN 978-01-9533-402-9.
  20. Carpenter, R. Charli (2006). «Recognizing Gender-Based Violence Against Civilian Men and Boys in Conflict Situations» (n'inglés). Security Dialogue 37 (1):  páxs. 83-103. doi:10.1177/0967010606064139. ISSN 0967-0106. 
  21. Rose, Susan D. (2013). Challenging Global Gender Violence: The Global Clothesline Project (n'inglés). Nueva York: Palgrave Macmillan. ISBN 978-1-137-38848-3.
  22. 22,0 22,1 22,2 Fuentes Soriano, Olga (2007). «Remanes positives, tutela penal y tutela xudicial na Llei Integral», Tutela procesal frente a fechos de violencia de xéneru: la proteición procesal de les víctimes de la violencia de xéneru n'España y en países relevantes de la nuesa redolada cultural. Universitat Jaume I, páx. 619. ISBN 978-84-8021-608-1.
  23. Terry, Geraldine (2007). «Introduction», Gender-Based Violence (n'inglés). Oxfam, páx. 195. ISBN 978-08-5598-602-5.
  24. Roxane, Richter (2011). «Disparity and Disasters: A Frontline View of Gender-Based Inequities in Emergency Aid and Health Care», Anthropology at the Front Lines of Gender-Based Violence (n'inglés). Vanderbilt University Press, páx. 242. ISBN 978-08-2651-781-4.
  25. Gallagher, Anne T. (2010). The International Law of Human Trafficking (n'inglés). Cambridge University Press, páx. 606. ISBN 978-05-2119-107-4.
  26. Eva Espinar Ruíz. «Violencia de xéneru y procesos de empobrecimiento». Universidá d'Alicante. Consultáu'l 14 d'abril de 2011.
  27. Álvarez, Ofelia (2006). «L'enfoque de xéneru y la violencia contra les muyeres: aproximamientu al analís de los conceutos». Revista venezolada d'estudios de la muyer 11 (26):  páxs. 45-54. ISSN 1316-3701. 
  28. Corcoy Bidasolo, Mirentxu (2010). «Problemática xurídicu-penal y políticu-criminal de la regulación de la violencia de xéneru y doméstica». Revista de Derechu de la Pontificia Universidá Católica de Valparaíso 34 (1):  páxs. 305-347. ISSN 0716-1883. 
  29. Alonso Varea, José Manuel; Castellanos Delgado, José Luis (2006). «Por un enfoque integral de la violencia familiar». Intervención Psicosocial 15 (6). doi:10.4321/S1132-05592006000300002. ISSN 1132-0559. http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S1132-05592006000300002&script=sci_arttext&tlng=pt. 
  30. Quinteros, Andrés; Pablo, Carbajosa (2008). Hombre Maltratador - Tratamiento psicolóxicu d'agresor. Editorial Grupu 5, páx. 268. ISBN 978-84-9357-953-1.
  31. Ana, García-Mina Freire (2010). «Cavilgues finales: Lo que se noma nun esiste», La violencia contra les muyeres na pareya: Claves d'analises y d'intervención. Universidá Pontifica Comillas, páx. 424. ISBN 978-84-8468-284-4.
  32. van Zyl, Mikki (2005). «Escaping Heteronormative Bondage: Sexuality in Citizenship», (Un)thinking citizenship (n'inglés). Ashgate Publishing, Ltd., páx. 281. ISBN 978-19-1971-372-4.
  33. (2007) «El maltratu a la muyer ¿Terrorismu domésticu?», Convivir cola violencia: un analís dende la psicoloxía y la educación de la violencia na nuesa sociedá editorial=Universidá de Castiella-La Mancha, páx. 272. ISBN 978-84-8427-469-8.
  34. Pérez Viejo, Jesús M.; Montalvo Hernández, Ana (2010). Violencia de xéneru: prevención, deyección y atención. Editorial Grupu, páx. 322. ISBN 9788493773007.
  35. Molina Bláquez, Concepción; Mirat Hernández, Pilar; Armendariz de Llión, Carmen (2010). «El tratamientu penal de la violencia de xéneru», La violencia contra les muyeres na pareya: Claves d'analises y d'intervención. Universidá Pontifica Comillas, páx. 424. ISBN 978-84-8468-284-4.
  36. Ruíz Cabeza, María (1997). Educación, integración o esclusión de la diversidá cultural?. Nina Kressova, páx. 322.
  37. Mora Chamorro, Héctor (2008). Manual de proteición a víctimes de violencia de xéneru. Editorial Club Universitariu, páx. 90. ISBN 978-84-8454-696-2.
  38. Larraín, Soledad (2007). ¿Cuál Ye la Salida?: L'Axenda Inconclusa de la Seguridá Ciudadana. IDB, páx. 410. ISBN 978-15-9782-049-3.
  39. 39,0 39,1 Tuñón Pablos, Esperanza (2000). «Xéneru», Léxicu de la Política. FLACSO Méxicu, páx. 831. ISBN 978-96-8166-107-6.
  40. 40,0 40,1 Hernando, Almudena (2012). La fantasía de la individualidá. Sobre la construcción sociohistórica del suxetu modernu. Katz Editores, páx. 201. ISBN 978-84-9294-642-6.
  41. (1999) Sexuality (n'inglés). Oxford University Press, páx. 528. ISBN 978-01-9288-019-2.
  42. 42,0 42,1 G.G., Bolich (2007). Conversing on Gender (n'inglés). Lulu.com, páx. 464. ISBN 978-06-1515-670-5.
  43. McLaren, Angus (1999). Twentieth-Century Sexuality: A History (n'inglés). Wiley, páx. 304. ISBN 978-06-3120-813-6.
  44. Puleo, Alicia H. (2007). Xéneru y Comunicación. Editorial Fundamentos, páx. 188. ISBN 978-84-2451-136-4.
  45. Gooren J.G., Louis (2003). «El transexualismo, una forma de intersexo», Transexualidad: La Busca d'una Identidá. Madrid: Ediciones Díaz de Santos, páx. 270. ISBN 978-84-7978-567-3.
  46. Patrícia Gil, Eva; Lloret, Imma (2007). Los derechos humanos y La violencia de xéneru. Editorial UOC, páx. 166. ISBN 978-84-9788-628-4.
  47. 47,0 47,1 Moi, Toril (2001). What Is a Woman?: And Other Essays (n'inglés). Oxford University Press, páx. 517. ISBN 978-01-9818-675-5.
  48. Stoller, Robert (1964). «A Contribution to the Study of Gender Identity» (n'inglés). International Journal of Psychoanalysis (45):  páxs. 220-226. PMID 14167035. 
  49. Lamas, Marta (xunetu-setiembre de 1999). «Uso, dificultaes y posibilidaes de la categoría género». Papeles de Población (21):  páxs. 147-178. ISSN 1405-7425. http://entimema.pbworks.com/f/sobre+la+categor%C3%ADa+de+g%C3%A9nero-Marta+Lamas.pdf. Consultáu'l 25 de payares de 2012. 
  50. Heinamaa, Sara (1997). «Woman - Nature, product, Style?», Feminism, Science, and the Philosophy of Science (n'inglés). Springer, páx. 332. ISBN 978-07-9234-611-1.
  51. Braidotti, Rosi (2002). «The Uses and Abuses of the Gender/Sex Distinction in European Feminist Practices», Thinking Differently: A European Women's Studies Reader (n'inglés), páx. 405. ISBN 978-18-4277-003-0.
  52. Berga, Anna (2006). «Nuevos 'llatinos' y rellaciones de xéneru», Nuevos llatinos en Barcelona: espaciu públicu y cultura gastronómica. Anthropos Editorial, páx. 334. ISBN 978-84-7658-796-6.
  53. 53,0 53,1 United Nations Population Fund (ed.): «Gestión de programes contra la violencia de xéneru en situaciones d'emerxencia». Gruía complementaria d'aprendizaxe virtual. Consultáu'l 23 de payares de 2011.
  54. Zarza González, María José; Froján Parga, María Xesús (xunu de 2005). «Estudio de la violencia doméstica nuna muestra de muyeres llatines residentes n'Estaos Xuníos». Anal de psicoloxía 21 (1):  páxs. 18-26. ISSN 0212-9728. http://digitum.um.es/xmlui/bitstream/10201/8051/1/Estudiu%20de%20la%20violencia%20adoma.pdf. 
  55. «Informe de la Real Academia Española sobre la espresión violencia de xéneru» (19 de mayu de 2004). Consultáu'l 13 de payares de 2012.
  56. Flannery, D. (1997). School Violence: Risk, Preventive Intervention, and Policy. Kent State University, and University Hospitals of Cleveland. Urban Diversity Series Non. 109. (n'inglés). Springfield, Virginia: ERIC Clearinghouse on Urban Education Institute for Urban and Minority Education. Consultáu'l 3 de marzu de 2013.
  57. Bandura A., y Y. Ribes (1980). Analís del Aprendizaxe Social de l'Agresión. Cambéu de la Conducta. Analís de l'Agresión y la Delincuencia.. Méxicu, D. F.: Editorial Tríes.
  58. Dot, O. (1988). Agresividad y Violencia nel Neñu y l'Adolescente. Barcelona: Editorial Grijalbo.
  59. Flores. S., Gajardo, R., Mardones, G., y Uribe, L. (2004). «Nuevos universitaries que legitiman la violencia nes sos rellaciones de pololeo», Tesis pa optar al Títulu d'Asistente Social, Llicenciáu en Desenvolvimientu Familiar y Social. Temuco, Chile: Facultá d'Artes, Humanidaes y Ciencies Sociales, Escuela de Trabayu Social, Universidá Católica de Temuco.
  60. Espinar, Y. (2003). Tesis Doctoral. Alicante: Facultá de Ciencies Económiques y Empresariales, Universidá d'Alicante.
  61. American Psychological Association, APA. «Resolution On Male Violence Against Women» (inglés). Washington, DC: American Psychological Association. Consultáu'l 3 de marzu de 2013.
  62. Serrano, Mercedes (2009). «Analís del estatutu de la víctima na normativa de la Unión Europea dende la perspeutiva de la Violencia de Xéneru», Tutela Xurisdiccional Frente a la Violencia de Xéneru: Aspeutos Procesales, Civiles, Penales y Llaborales. Lex Nova, páx. 846. ISBN 978-84-9898-105-6.
  63. Naciones Xuníes, Asamblea Xeneral (20 d'avientu de 1993). «Declaración sobre la eliminación de la violencia contra la muyer. Resolvimientu de l'Asamblea Xeneral 48/104 del 20 d'avientu de 1993». Consultáu'l 6 d'agostu de 2011.
  64. (2012) The UN Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination Against Women:A Commentary (n'inglés). Oxford University Press, páx. 792. ISBN 978-01-9163-009-5.
  65. UN Women (ed.): «Gender Mainstreaming». Follow-up to Beijing. Consultáu'l 3 de marzu de 2013.
  66. «La muyer nel añu 2000: igualdá ente los xéneros, desenvolvimientu y paz pal sieglu XXI». Consultáu'l 3 de marzu de 2013.
  67. Fondu de Naciones Xuníes pa la Infancia (UNICEF) (ed.): «UNICEF Training of Trainers on Gender-Based Violence: Focusing on Sexual Exploitation and Abuse» (inglés). Consultáu'l 3 de marzu de 2013.
  68. European Institute for Gender Equality. «What is gender-based violence?» (inglés). Gender-based violence. Consultáu'l 3 de marzu de 2013.
  69. The Women's Health Council (2009). Gender-based violence: a resource document for services and organisations working with and for minority ethnic women (n'inglés). Dublín: The Women's Health Council, páx. 20.
  70. Cosc – The National Office for the Prevention of Domestic, Sexual and Gender-based Violence. «What is Gender-based Violence?». Gender-based Violence. Department of Justice and Equality. Archiváu dende l'orixinal, el 2014-02-22. Consultáu'l 3 de marzu de 2013.
  71. Steains, Cate (1999). «Gender Issues», Lee, Roy S. K.: The International Criminal Court: The Making of the Rome Statute: Issues, Negotiations, Results (n'inglés). Martinus Nijhoff Publishers, páx. 657. ISBN 978-90-4111-212-5.
  72. United Nations (2010). Handbook for Legislation on Violence Against Women, Volume 1 (n'inglés). United Nations Publications, páx. 68. ISBN 978-92-1130-290-5.
  73. Naciones Xuníes. «Estatutu de Roma de la Corte Penal Internacional» (inglés). Office of Llegal Affairs - United Nations. Archiváu dende l'orixinal, el 12 de mayu de 2013. Consultáu'l 3 de marzu de 2013.
  74. «cifres-sobre-violencia-de-genero-antes-y-despues-de-nin-una-menos Les cifres sobre violencia de xéneru, antes y dempués de Nin Una Menos». La Nación (2 de xunu de 2017).
  75. 75,0 75,1 Encuesta Nacional de Rellaciones Familiares y Violencia de Xéneru contra les Muyeres. «Violencia de Xéneru Contra les Muyeres Ecuatorianes» (castellanu). Consultáu'l 20 de payares de 2017.
  76. 76,0 76,1 Flores Bravo, Gloria Estefany (19 d'avientu de 2016). «Efecto de la violencia intrafamiliar nel home cuando l'agresora ye una muyer». Proyeutu d'Investigación. http://repositorio.usfq.edu.ec/bitstream/23000/6119/1/128764.pdf. Consultáu'l 20 de payares de 2017. 
  77. 77,0 77,1 77,2 77,3 77,4 Gobiernu del Distritu Federal Secretaria de Salú. Guía pa la detección y Atención de la Violencia de Xéneru. Xineru 2014. páxs. 6 y 7.
  78. (en castellanu) lluchar-firmemente-contra-la violencia-y-el-feminicidio Pariona: Vamos Lluchar firmemente contra la violencia y el feminicidio. Nacional FM. 14 d'agostu de 2018. http://www.radionacional.com.pe/noticias/l'informativu/pariona-vamos lluchar-firmemente-contra-la violencia-y-el-feminicidio. Consultáu'l 16 d'agostu de 2018. 
  79. (en castellanu) En 26% amontóse cifra de feminicidios nel Perú respeuto al periodu anterior. El Comercio. 2 de xunu de 2018. https://elcomercio.pe/peru/26-medría-cifra-feminicidios-peru-respeuto-periodu-anterior-noticia-524699. Consultáu'l 16 d'agostu de 2018. 
  80. (2010) Naciones Xuníes: Manual de llexislación sobre la violencia contra la muyer (PDF), Departamentu d'Asuntos Económicos y Sociales. División pal Adelantu de la Muyer.

Enllaces esternos



Read other articles:

This list is incomplete; you can help by adding missing items. (February 2023) A number of foreign leaders have visited Ukraine during the Russian invasion, meeting with the president of Ukraine, Volodymyr Zelenskyy, and other officials, and visiting areas around the country. This list only includes heads of state and government that visited Ukraine while serving as the head of state or government. List Volodymyr Zelenskyy meeting with Prime Minister of Poland Mateusz Morawiecki, Deputy Prime...

International rugby sevens tournament Not to be confused with France national rugby sevens team. France SevensMost recent season or competition:2022 France SevensSportRugby sevensInaugural season1996No. of teams16Most recentchampion(s) FijiMost titles South Africa  (3 titles) Paris Sevens venue Stade Jean-Bouin. The France Sevens, also called the Paris Sevens, is an annual international rugby sevens tournament that is one of ten competitions on the annual World Rugby Seven...

This article uses bare URLs, which are uninformative and vulnerable to link rot. Please consider converting them to full citations to ensure the article remains verifiable and maintains a consistent citation style. Several templates and tools are available to assist in formatting, such as reFill (documentation) and Citation bot (documentation). (June 2022) (Learn how and when to remove this template message) TU10 (ТУ10 )TU10-005 of the Children's Railway SakhalinType and originBuilderKambar...

هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (أغسطس 2017) أحد أكثر الخصائص المحببة في علم الأثار الفلكية (بالإنجليزية:Archaeoastronomy) هو قدرته على تعيين الأكاديميين على اختلاف تخصصاتهم. Clive Ruggles [1] علم الأثار الفلكية كا

『劇場版ポケットモンスターアドバンスジェネレーション裂空の訪問者 デオキシスミュージックコレクション』劇場版ポケットモンスター アドバンスジェネレーション 裂空の訪問者 デオキシス の サウンドトラックリリース 2004年8月3日録音 2004年 日本ジャンル サウンドトラック時間 49分21秒レーベル メディアファクトリープロデュース 篠原一雄チャート最高順位 111位

الخيال العلمي العسكري هو نوع من الخيال العلمي، يبنى على أن تكون الشخصيات في القصة تابعة للجيش أو الخدمة العسكرية، وتدور الأحداث حول معركة، عادة ما تكون في الفضاء أو كوكب آخر.[1][2][3] أحيانا تكون قصص الخيال العلمي العسكري إعادة إلى حروب سابقة إلا أن البلدان المشارك

Sampul buku A Study of History A Study of History adalah sebuah ensiklopedia yang mengisahkan tentang terbentuknya 22 peradaban dalam sejarah manusia. Buku ini ditulis oleh Arnold Joseph Toynbee. Di dalam buku ini, Toynbee menjelaskan bahwa sejarah manusia didasarkan oleh peradabannya, bukan oleh pembentukan negara. A Study of History mengemukakan pendapat Toynbee mengenai teori tantangan dan respon, di mana tantangannya dapat bersifat material maupun sosial.[1] Referensi ^ Zaghrut, F...

Bunda Maria di sebelah seekor Pelikan Dalam istilah spiritual, kesalehan adalah sebuah kebajikan yang meliputi pencurahan keagamaan, spiritualitas atau perpaduan keduanya. Unsur umum dalam kebanyakan pembentukan kesalehan adalah kerendahan hati. Pranala luar Shea, Mark. Saints Teach Us Piety by Their Example, National Catholic Register, September 1, 2013 Wikiquote memiliki koleksi kutipan yang berkaitan dengan: Kesalehan.

L'Envoûteuse (The Sorceress), lukisan karya, Georges Merle, 1883. Birmingham Museum of Art Georges Merle (1851–1886) adalah seorang pelukis Prancis yang dikenal karena penguasaannya yang luar biasa terhadap bentuk wanita. Ia sering mengirimkan karya ke Salon di Paris.[1] Ayahnya, Hugues Merle, juga seorang pelukis. Karena Georges jarang menandatangani karya awalnya, beberapa karya awalnya pada awalnya secara keliru dikaitkan dengan ayahnya. Referensi ^ Birmingham Museum of Art (201...

Wappen Deutschlandkarte 52.08472222222210.232777777778110Koordinaten: 52° 5′ N, 10° 14′ O Basisdaten Bundesland: Niedersachsen Landkreis: Wolfenbüttel Samtgemeinde: Baddeckenstedt Höhe: 110 m ü. NHN Fläche: 20,45 km2 Einwohner: 3140 (31. Dez. 2022)[1] Bevölkerungsdichte: 154 Einwohner je km2 Postleitzahl: 38271 Vorwahlen: 05345, 05062 Kfz-Kennzeichen: WF Gemeindeschlüssel: 03 1 58 002 LOCODE: DE BAD Gemei...

Santo Bernardus dari ClairvauxSt Bernardus dalam A Short History of Monks and Monasteries oleh Alfred Wesley Wishart (1900).Abbas, Pengaku iman, Pujangga GerejaLahir1090Fontaine-lès-Dijon, Kerajaan PrancisMeninggal20 Agustus 1153 – 1090; umur -64–-63 tahunBiara Clairvaux, Ville-sous-la-Ferté, Kerajaan PrancisDihormati diGereja Katolik RomaGereja AnglikanGereja LutheranKanonisasi18 Januari 1174, Roma oleh Paus Aleksander IIITempat ziarahTroyes CathedralVille-sous-la-FertéPe...

التهاب العظامOsteitis معلومات عامة الاختصاص طب الروماتزم  من أنواع مرض عظمي،  والتهاب،  ومرض  المظهر السريري الأعراض التهاب[1]  تعديل مصدري - تعديل   التهاب العظم (بالإنجليزية: Osteitis)‏ يقصد به الأمراض التي يحدث فيها التهابا في العظم مثل: عدوى التهاب العظم و في ...

Religions that originated in the Indian subcontinent This article is about the religions that originated in the Indian subcontinent. For religious demographics of the Republic of India, see Religion in India. For the book, see The Religion of India. For the religion of indigenous peoples of North America, see Native American religion. Indian religions as a percentage of world population   Hinduism (16%)  Buddhism (7.1%)  Sikhism (0.35%)  Jainism (0.06%)...

هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (يوليو 2018) تمثال كوروليوف وجاجارين تقديم البلد روسيا الاتحاد السوفيتي  مدينة تاغانروغ  إحداثيات 47°12′19″N 38°56′21″E / 47.205222222222°N 38.93925°E / 47.205222222222; 38.93925...

This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: 2018 FINA Men's Water Polo World League – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (January 2018) (Learn how and when to remove this template message) Sports season2018 FINA Men's Water Polo World LeagueLeagueFINA Water Polo World LeagueSportWater PoloDurati...

British passenger liner that sank in 1912 This article is about the passenger liner. For the film by James Cameron, see Titanic (1997 film). For other uses, see Titanic (disambiguation). Titanic departing Southampton on 10 April 1912 History United Kingdom NameRMS Titanic Owner White Star Line OperatorWhite Star Line Port of registry Liverpool, England RouteSouthampton to New York City Ordered17 September 1908 BuilderHarland and Wolff, Belfast Cost£1.5 million (£150 million in 2019) Ya...

GURPS MagicGURPS Magic 3rd edition coverDesignersSteve Jackson, S. John Ross, Daniel U. ThibaultPublishersSteve Jackson GamesPublication1989 (1st ed; for 3rd edition GURPS) 1994 (2nd ed; for 3rd edition GURPS) 2004 (3rd ed; for 4th edition GURPS)GenresFantasySystemsGURPS GURPS Magic is a source book for the GURPS role-playing game from Steve Jackson Games that provides in depth coverage of magic in the context of GURPS. The first edition was published in 1989. The book expands on the material...

Pacific tropical storm in 2020 For other storms named Noul, see Typhoon Noul. For other storms named Leon, see List of storms named Leon. Tropical Storm Noul (Leon) Tropical Storm Noul approaching Vietnam on September 17Meteorological historyFormedSeptember 15, 2020DissipatedSeptember 18, 2020Tropical storm10-minute sustained (JMA)Highest winds85 km/h (50 mph)Lowest pressure992 hPa (mbar); 29.29 inHgTropical storm1-minute sustained (SSHWS/JTWC)Highest winds9...

Svatopluk INama lainSvatopluk, Svätopluk, Свѧтопълкъ, Sventopluk, Suentopolcus, Suatopluk, Zventopluk, Zwentibald, Zwentibold, Zuentibold, Zuentibald Svatopluk I[1] (sekitar tahun 830 - 894) dari Istana Mojmír merupakan seorang pangeran Kerajaan Nitra (tahun 850 - 871)[2] dan kemudian Raja Moravia Besar (871 - 894). Dibawah pimpinannya pemerintahan Moravia Besar mencapai puncak kejayaan dimasa itu. Pemerintahan Banteng kepausan Scire vos volumus yang ditujukan...

South Korean conglomerate company Doosan GroupFormerly Daewoo Heavy Industries & Machinery Doosan Infracore TypePublicTraded asKRX: 000150IndustryConglomerateFounded1896; 127 years ago (1896)FounderPark Seung-jikHeadquartersDoosan Tower 18-12, Euljiro 6-ga, Jung-gu, Seoul, South KoreaKey peoplePark Jeong-won, ChairmanProductsPower Plant, Desalination Plant, Construction Equipment, hydrogen production & utilization technology, Drones, Collaborative Robots, etc.Subsidi...

Kembali kehalaman sebelumnya