19491
Las Inviernas ye un conceyu español de la provincia de Guadalaxara, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha.
Esta llocalidá tópase asitiada na Cañada Real Soriana Oriental como parte del itinerariu de la Ruta de la Llana, ente Moranchel y Mirabueno.
La llocalidá llamóse Les Hibiernas nos tiempos nos que José Cornide percorrió La Alcarria ente 1793 y 1795.[3] Muncho primero, a finales del sieglu XII, la llocalidá llamóse Ivierna.[4]
La villa de Las Inviernas ta asitiada nun recuesto de la marxe derecha del regueru San Roque, afluente del ríu Tajuña.[5]
Según Cornide, que percorrió La Alcarria ente 1793 y 1795, Las Inviernas "tien abondo monte bueco de encina y delles vegues cultivaes".[3]
Frente a Las Inviernas, y nel so contautu colos materiales del terrén secundariu, reparar grueses capes de marga acoloratada.[6] Esisten capes delgaes de caliar y de conglomeráu tamién frente al pueblu.[7]
Tien un clima mediterraneu continentalizado.
Agricultura de secanu de ceberes, horticultura y hostelería.
Ente 1532 y 1533, sieglu XVI, el viaxeru Claude de Bronseval, monxu cisterciense, pasó pol pueblu.[8]
En 1591, Hernando Alonso y los sos hermanos Rodrigo y Miguel Alonso, vecinos de Ibiernas, empecipiaron pleitu de fidalguía.[9]
Dende 1619 a 1672, los conceyos, xusticies y reximientos de Alaminos, Las Inviernas, Masegoso de Tajuña y Algora pleitiaron ante la Chancillería de Valladolid sobre'l derechu al aprovechamientu de los montes y términos de Alaminos, Las Inviernas, Masegoso y Algora, pa curtia de lleña y recoyida d'abiyota.[10]
En 1690, empecipióse otru pleitu ente'l Conceyu, xusticia y reximientu d'Alaminos contra'l Conceyu, xusticia y reximientu de Las Inviernas, sobre derechu al aprovechamientu comunal de los términos y montes de Las Inviernas y barriu d'Algora.[11] Esti pleitu enllargar hasta 1692.
A mediaos del sieglu XIX, la parroquia de Las Inviernas formaba parte del arciprestalgu de Cifuentes.[12]