Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page
Available for Advertising

Heráclito

Heráclito
Vida
Nacimientu Éfesucirca 535 de edC
Nacionalidá Éfesu
Imperiu aqueménida
Residencia Éfesu
Llingua materna jónico (es) Traducir
Muerte Éfesu, (64/74 años)
Causa de la muerte Edema
Estudios
Llingües falaes griegu antiguu[1]
Profesor de Empédocles
Oficiu filósofu, escritorfísicu
Influyencies Hípaso de Metaponto (es) Traducir y Jenófanes (es) Traducir
Movimientu Filosofía presocrática
filosofía antigua (es) Traducir
filosofía occidental (es) Traducir
Escuela Jónica (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Heráclito d'Éfesu (en griegu: Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος Herákleitos ho Ephésios), conocíu tamién como «L'Escuru d'Éfesu»,[2] foi un filósofu griegu. Nació hacia l'añu 535 e.C. y finó escontra'l 484 e.C..

Yera natural d'Éfesu, ciudá de la Xonia, na mariña occidental del Asia Menor (actual Turquía). Como los demás filósofos anteriores a Platón, nun queden más que fragmentos de les sos obres, y en gran parte conócense los sos apurras gracies a testimonios posteriores.

Legáu

La obra de Heráclito ye netamente aforística. El so estilu unvia a les sentencies del oráculu de Delfos y reproduz la realidá ambiguo y confuso qu'esplica, usando'l oxímoron y l'antítesis pa dar idea de la mesma. Diógenes Laercio (en Vides..., IX 1–3, 6–7, 16) atribúye-y un llibru tituláu Sobre la naturaleza (περὶ φύσεως), que taba estremáu en tres seiciones: «Cosmolóxica», «Política» y «Teolóxica». Nun se tener mayor certidume sobre esti llibru. El primer estudiosu en proponer un ordenamientu de los fragmentos foi P. Schuster (1873),[3] poniendo a la cabeza de toos el que darréu foi dispuestu como B56 (Diels-Kranz) y que refier la cosadiella qu'unos neños plantegaron a Homero, y que ésti, "el más sabiu de tolos griegos", como lo pinta Heráclito (vease más embaxo), nun supo resolver. Ingram Bywater en 1877 fixo un reacomodo de los fragmentos conforme a la indicación de Laercio. Ye interesáu que Bywater nun considera importante'l fragmentu que Schuster pon a la cabeza de toos, y nun lo inclúi na so propia ordenación. Agustín García Calvo reconstrúi la posible estructura del llibru na so edición de los fragmentos del mesmu, titulada Razón común. Estrema trés apartaos: «Razón xeneral», «Razón política» y «Razón teolóxica».

Heráclito afirma que'l fundamentu de too ta nel cambéu incesante. L'ente apuerta y tou tresformar nun procesu de continua nacencia y destrucción al que nada escapa.

Ye común incluyir a Heráclito ente los primeros filósofos físicos (φυσικοί, como los llamó Aristóteles), que pensaben que'l mundu venía de un principiu natural (como l'agua pa Tales de Mileto, l'aire p'Anaxímenes y el ápeiron para Anaximandro), y esti error de clasificación deber a que, pa Heráclito, esti principiu ye'l fueu, lo cual nun tien de lleer se nun sentíu lliteral, pos ye una metáfora como, de la mesma, lo yeren para Tales y Anaxímenes. El principiu del fueu refier al movimientu y cambéu constante nel que s'atopa'l mundu. Esta permanente movilidá encontar nuna estructura de contrarios. La contradicción ta nel orixe de toles coses.

Tou este fluyir ta rexíu por una llei qu'él denomina Λόγος (Logos). Esti Logos non yá rixe l'aportar del mundu, sinón que-y fala (indica, da signos, fragmentu B93DK) al home, anque la mayoría de les persones «nun sabe escuchar nin falar» (fragmentu B73DK). L'orde real coincide col orde de la razón, una «harmonía invisible, meyor que la visible» (B54DK), anque Heráclito llamentar de que la mayoría de les persones viva apostrada al so propiu mundu, incapaces de ver el real. Magar Heráclito nun desprecia l'usu de los sentíos (como Platón) y creyer indispensables pa entender la realidá, sostién que con ellos non basta y que ye igualmente necesariu l'usu de la intelixencia, como afirma nel siguiente ya importante fragmentu:

{{cita engañar los homes [...] avera de la conocencia de les coses manifiestes, de la mesma manera que Homero, que foi [consideráu] el más sabiu de tolos griegos. A él, n'efeutu, unos neños que mataben pioyos engañar, diciéndo-y: 'cuantos vimos y atrapamos, tantos dexamos; cuantos nin vimos nin atrapamos, tantos llevamos'.|en Hermann Diels-Walther Kranz, Estace der Vorsokratiker, 22 B56}}

Al usu de los sentíos y de la intelixencia, hai qu'amesta-y una actitú crítica y esqueridora. La mera acumuladura de saberes nun forma al verdaderu sabiu, porque para Heráclito lo sabio ye «unu y una sola cosa», esto ye, la teoría de los opuestos. Quiciabes el fragmentu más conocíu de la so obra diz:

ποταμοῖς τοῖς αὐτοῖς ἐμβαίνομεν τε καὶ οὐκ ἐμβαίνομεν, εἶμεν τε καὶ οὐκ εἶμεν τε.
Nos mesmos ríos entramos y nun entramos, [pos] somos y nun somos [los mesmos].
en Diels-Kranz, Estace der Vorsokratiker, 22 B12
Heráclito llorando, por Hendrick ter Brugghen (1628).

El fragmentu (citáu con frecuencia equivocadamente como nun puede entrase dos veces nel mesmu ríu, siguiendo a la versión que da Platón nel Crátilo) ejemplifica la doctrina heraclítea del cambéu: el ríu —que nun dexa de ser el mesmu ríu— camudó sicasí casi por completu, según el bañista. Magar una parte del ríu flúi y camuda, hai otra (el calce, que tamién tien d'interpretase y nun tomase nun sentíu lliteral) que ye relativamente permanente y que ye la qu'empón el movimientu de l'agua. Dellos autores ven nel calce del ríu'l logos que «tou rixe», la midida universal qu'ordena'l cosmos, y na agua del ríu, el fueu. A la primer vista esto puede paecer contradictoriu, pero tien de recordase que Heráclito sostién que los opuestos nun se contradicen sinón que formen una unidá harmónica (pero non estática). Ye razonable, entós, que la otra cara de l'agua sía'l fueu, como él mesmu adelantrar nos sos fragmentos.

A pesar qu'esisten ciertes semeyances ente Heráclito y Parménides de Elea, les doctrines de dambos siempres fueron contrapuestes (con ciertu marxe d'error), una y bones la del primeru suel ser llamada «del aportar» o (con ciertu equívocu) «del tou flúi», ente que el ser parmenídeo ye presentáu como una esfera estática ya inmóvil.

Yera conocíu como «l'Escuru», pola so espresión lapidaria y enigmática. Pasó a la historia como'l modelu de l'afirmación del aportar. La so filosofía basar na tesis del fluxu universal de los seres: «Panta rei» (πάντα ρεῖ), tou flúi. L'aportar ta animáu pol conflictu: «La guerra (pólemos) ye'l padre de toles coses», una guerra que ye coles mesmes harmonía, non nel sentíu d'una mera rellación numbérica, como nos pitagóricos, sinón nel d'un axuste de fuercies contrapuestes, como les que caltienen tirante la cuerda d'un arcu. Pa Heráclito el arjé ye'l fueu, nel qu'hai que ver la meyor espresión simbólica de los dos pilastres de la filosofía de Heráclito: l'aportar perpetuu y la llucha d'opuestos, pos el fueu namái se caltién consumiendo y destruyendo, y constantemente camuda de materia. Agora bien, l'aportar nun ye irracional, una y bones el logos, la razón universal, rexir: «Tou surde conforme a midida y conforme a midida escastar». L'home puede afayar esti logos nel so propiu interior, pos el logos ye común ya inmanente al home y a les coses (la doctrina de Heráclito foi interpretada, escaeciendo esta afirmación del logos, na filosofía darréu posterior —sobremanera, en Platón— como una negación de la posibilidá de la conocencia: si nada ye estable, niégase la posibilidá d'un saber definitivo). De Heráclito ye tamién la doctrina cosmolóxica de la eterna torna: el tresformamientu universal tien dos etapes que s'asoceden cíclicamente: una descendente por contraición o condensación, y otra ascendente por dilatación.

He equí delles frases de Heráclito:

  • «Nos mesmos ríos entramos y nun entramos, [pos] somos y nun somos [los mesmos]» (citáu equivocadamente, por cuenta de una obra de Platón, como «Nengún home puede bañase dos veces nel mesmu ríu»).
  • «L'harmonía invisible ye mayor que l'harmonía visible».
  • «Nin entá percorriendo tou camín vas llegar a atopar les llendes de l'alma; tan fondu logos tien».
  • «Pero anque'l logos ye común, casi toos viven como si tuvieren una intelixencia (φρόνησιν) particular».
  • «Convien saber que la guerra ye común a toles coses y que la xusticia ye discordia».
  • Heráclito reprocha al poeta que dixo: «¡Oxalá s'escastara la discordia d'ente los dioses y los homes!», a lo que respuende: «Pos nun habría armonía si nun hubiera agudu y grave, nin animales si nun hubiera fema y machu, que tán n'oposición mutua» (fragmentu 9a Walzer = A 22 Diels-Kranz).[4]

Notes y referencies

  1. Identificador CONOR.SI: 47795043. Afirmao en: CONOR.SI.
  2. Rodolfo Mondolfo: Heráclito. Testos y problemes de la so interpretación. Madrid: Sieglu Ventiún (oncena edición), 2000.
  3. Schuster, Paul. (1873) Heraklit von Ephesos, Liepzig. En Mouraviev, Serge, HERACLITEA IV A. Refectio: "-yos muses" ou "De la nature", [Reconstruction du livre d'Héraclite à partir des fragments et témoignages], Academia Verlag, 2011, páxs. 172 ss.
  4. Mondolfo, op. cit., p. 31

Bibliografía

  • Carpio,

Adolfo P. (2004). Principio de filosofía. Ed. Glauco, Buenos Aires. ISBN 950-9115-01-0.

  • Eggers

Lan, Conrado y Juliá, Victoria Y. (Introducciones, traducciones y notes) (1978 (2ª edición 1986)). Los filósofos presocráticos: Vol. I. Madrid: Editorial Gredos.

  • [[Agustín

García Calvo|García Calvo, Agustín]] (1985). Razón común. Edición crítica, ordenación, traducción y comentariu de los restos del llibru de Heráclito. Llectures presocrátiques II. Madrid: Lucina. ISBN 84-85708-23-7.

  • [[Martin

Heidegger|Heidegger, Martin]] & Eugen Fink. Trad. de Jacobo Muñoz y Salvador Mas (1986). Heráclito. (Títulu orixinal: Heraklit. Seminar Wintersemester 1966–1967, Vittorio Klostermann, Frankfurt a. M., 1970). Ed. Ariel, Barcelona.

  • [[Geoffrey

Stephen Kirk|Kirk, G. S.]] & Raven, J. Y. & Schofield, M. (2008). Los Filósofos presocráticos. Historia crítica con seleición de texto. Madrid: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-3567-2.

  • [[José Ortega y

Gasset|Ortega y Gasset, José]]. Edición de Paulino Garagorri (1981). Orixe y Epílogu de la Filosofía. Revista d'Occidente n'Alianza Editorial, Madrid.

  • Schöndorf, Harald (2000). «Heráclito, Hipólito y el torniellu batanero. Avera del Fragmentu 59 de Heráclito (m.-K)». Nova Tellus (18 (1)). 

Enllaces esternos

Read other articles:

English footballer Miller in action for Doncaster Rovers At Boston United c 1955 South Bank Casuals c 1936.jpg Dave MillerPersonal informationDate of birth (1921-01-21)21 January 1921Place of birth Middlesbrough, EnglandDate of death 1989 (aged 67–68)Position(s) Wing halfYouth career1935−1936 South Bank CasualsSenior career*Years Team Apps (Gls)1938−1945 Middlesbrough 0 (0)1946−1947 Wolverhampton Wanderers 3 (0)1947−1948 Derby County 1 (0)1948−1953 Doncaster Rovers 146 (4...

أمازيغية شرقيةالتوزيعالجغرافي:ليبيا، مصرتصنيفات اللغوية:أفريقية آسيويةأمازيغيةأمازيغية شرقيةفروع: سيوية–فزانية–نفوسية أوجلية–غدامسية غلوتولوغ:✗[1]{{{اسم الخريطة}}} اللغات الأمازيغية الشرقية هي مجموعة من اللغات الأمازيغية المُتحدّث بها في ليبيا و مصر وهي تشمل: ال...

Artikel ini sebatang kara, artinya tidak ada artikel lain yang memiliki pranala balik ke halaman ini.Bantulah menambah pranala ke artikel ini dari artikel yang berhubungan atau coba peralatan pencari pranala.Tag ini diberikan pada Februari 2023. Tata Tulis Nippon Komponen Kanji Urutan Guratan Radikal Kyōiku kanji Jōyō kanji Jinmeiyō kanji Hyōgai kanji Daftar kanji berdasarkan jumlah guratan Daftar kanji berdasarkan konsep Kana Hiragana Katakana Hentaigana Man'yōgana Sogana Gojūon Tanda...

ソルナ Solna 市章 位置 ソルナの位置 座標 : 北緯59度21分31秒 東経18度00分7秒 / 北緯59.35861度 東経18.00194度 / 59.35861; 18.00194 行政 国  スウェーデン  県 ストックホルム県  市 ソルナ 地理 面積     市域 21.66 km2     陸上   19.37 km2     水面   8.36 km2 人口 人口 (2021年12月31日現在)   市域...

У Вікіпедії є статті про інших людей із прізвищем Аксамит. Петро Аксамит Народився 15 століттяПомер 21 травня 1458(1458-05-21)[1][2]Шарошпатак, Боршод-Абауй-Земплен, УгорщинаДіяльність військовий керівникЧленство братків рухd Петро Аксамит (р. н. невід. — † 1458) — керівн

Logo van het Verwey-Jonker Instituut. Het Verwey-Jonker Instituut is een Nederlands Instituut voor toegepast onderzoek naar maatschappelijke vraagstukken met speciale aandacht voor kwetsbare groepen. Het instituut is genoemd naar de sociologe Hilda Verwey-Jonker (1908-2004) als een blijk van waardering voor haar werkzaamheden ten behoeve van de Nederlandse samenleving. Het Instituut ontstond in 1993 door de fusie van enkele landelijke organisaties voor wetenschappelijk onderzoek op maatschapp...

Die Frau eines Moskowitischen Gesandten (Andrej Matwejews) mit Perlen-Coiffure; 1702 Kammerfräulein Henriette Charlotte von Pöllnitz; Ölgemälde von des Angles, um 1700, Berlin Matthäus des Angles (geboren 1667 in Amsterdam; gestorben 1741 ebenda)[1] war ein französisch-niederländischer[2] Bildhauer, Maler und Zeichner.[3] Inhaltsverzeichnis 1 Leben 2 Werke (Auswahl) 3 Literatur 4 Weblinks 5 Einzelnachweise Leben Des Angles war Schüler von Bernard Pickart in Ams...

16 region di Ghana yang wilayahnya ditandai masing-masing dengan warna yang berbeda. Region di Ghana adalah wilayah administratif tingkat satu di Ghana. Sejak tahun 2019, Ghana memiliki enam belas region.[1] Sebelum referendum yang dilaksanakan pada 27 Desember 2018, Ghana memiliki sepuluh region. Berdasarkan pada hasil referendum yang dirangkum oleh Komisi Elektoral Ghana pada tanggal 28 Desember 2018 tersebut memutuskan mengenai pembentukan enam region yang baru yakni Region Barat U...

Bulgarian boxer Serafim TodorovСерафим ТодоровTodorov in 2015Personal informationFull nameSerafim Simeonov TodorovNicknameSarafa (The Money-changer)NationalityBulgarianBorn (1969-07-06) 6 July 1969 (age 54)Peshtera, Pazardzhik, Republic of BulgariaHeight1.78 m (5 ft 10 in)SportSportBoxingWeight class Bantamweight Featherweight ClubSlavia Club Medal record Representing  Bulgaria Olympic Games 1996 Atlanta Featherweight World Championships 1991 S...

Ceremonial ground in Lagos, Nigeria Tafawa Balewa Square The Tafawa Balewa Square, (TBS) is a 14.5-hectare (35.8-acre) ceremonial ground (originally called Race Course) in Lagos Island, Lagos.[1][2] History Lagos Race Course now TBS, was a sports field that hosted horse racing, but included a section for football and ground to play cricket. The land was provided to colonial authorities by Oba Dosunmu in 1859, who thereafter, built up the surrounding areas. The course was later...

Badminton championships The African Badminton Championships is a tournament organized by the Badminton Confederation of Africa (BCA) to crown the best badminton players in Africa. For the Team event there is the African Badminton Cup of Nations. This is not to be confused with the All African Games, the multi sports event, held every four years where badminton is included since 2003. This tournament established since 1979 where Kumasi, Ghana held the competition.[1] Kenyan men's and w...

الإمبراطور يونغلي (بالصينية: 朱棣)‏    معلومات شخصية الميلاد 2 مايو 1360[1][2]  نانجينغ  الوفاة 12 أغسطس 1424 (64 سنة) [3]  منغوليا الداخلية  سبب الوفاة سكتة دماغية  مكان الدفن قبور مينغ  مواطنة سلالة مينغ الحاكمةمملكة يوان  الأب هونغوو[1]  مناصب...

This article includes a list of general references, but it lacks sufficient corresponding inline citations. Please help to improve this article by introducing more precise citations. (July 2023) (Learn how and when to remove this template message) 106th Guards Airborne DivisionRussian: 106-я гвардейская воздушно-десантная Тульская Краснознамённая ордена Кутузова дивизия106th Guards Airborne Division great emblem[1 ...

Cinema in Dublin, Ireland This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Savoy Cinema – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (September 2010) (Learn how and when to remove this template message) Savoy CinemaIMC Savoy, Savoy DublinThe Savoy during the 2006 Jameson Dublin International Film FestivalSav...

American actress and author (born 1973) Tori SpellingSpelling at Ultimate Women's Expo in 2018BornVictoria Davey Spelling (1973-05-16) May 16, 1973 (age 50)Los Angeles, California, U.S.Occupations Actress author television personality Years active1982–presentTelevisionBeverly Hills, 90210Spouses Charlie Shanian ​ ​(m. 2004; div. 2006)​ Dean McDermott ​ ​(m. 2006; sep. 2023)​ Children5&#...

Part of a series on the History of Singapore Early history (pre-1819) Srivijaya 650–1377 Temasek, Long Ya Men,Ban Zu c.14th century Kingdom of Singapura 1299–1398 Malacca Sultanate 1400–1511 Johor Sultanate 1528-1819 British colonial era (1819–1942) Founding 1819–1826 Straits Settlements 1826–1867 Crown colony 1867–1942 Japanese Occupation (1942–1945) Fall of Singapore 1942 Sook Ching 1942 Post-war period (1945–1962)First Legislative Council 1948–1951Maria Hertogh riots 19...

This article does not cite any sources. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Paradise and Hell – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (July 2023) (Learn how and when to remove this template message) This is diptych known as Paradise and Hell. Paradise and Hell is the left and right panels of a minor diptych by a follower of Hieronymus Bosch based ...

Somali military official Said Dheere Mohamed سعيد محمد دهيريSaid Mohamed Hersi in (2017)Allegiance Transitional Federal GovernmentService/branchSomali National ArmyRankGeneralCommands heldChief of Army Said Mohamed Hersy (Somali: Saciid Maxamed Xirsi (Dheere), Arabic: سعيد محمد هرسي) also known as 'General Siciid Dheere' is a Somali military official. Beginning in 2008, he served as Chief of Army under the Transitional Federal Government. Mohamed was replaced with Yus...

1972 studio album by Edgar Broughton BandIn Side OutStudio album by Edgar Broughton BandReleasedJuly 1972Recorded1972StudioMorgan Studios, London; Olympia StudiosGenrePsychedelic rock, Hard rockLength56:21LabelHarvestRepertoire (1994 German CD reissue)ProducerEdgar Broughton BandEdgar Broughton Band chronology Edgar Broughton Band(1971) In Side Out(1972) Oora(1973) Professional ratingsReview scoresSourceRatingAllmusic link In Side Out is the fourth album by psychedelic rock group, Edg...

1 Raja-raja 14Kitab Raja-raja (Kitab 1 & 2 Raja-raja) lengkap pada Kodeks Leningrad, dibuat tahun 1008.KitabKitab 1 Raja-rajaKategoriNevi'imBagian Alkitab KristenPerjanjian LamaUrutan dalamKitab Kristen11← pasal 13 pasal 15 → 1 Raja-raja 14 (atau I Raja-raja 14, disingkat 1Raj 14) adalah pasal keempat belas Kitab 1 Raja-raja dalam Alkitab Ibrani dan Perjanjian Lama di Alkitab Kristen. Dalam Alkitab Ibrani termasuk Nabi-nabi Awal atau Nevi'im Rishonim [נביאים ראשוני...

Kembali kehalaman sebelumnya