Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page
Available for Advertising

Dido

Dido
reina

Vida
Nacimientu Tiro
Nacionalidá Fenicia
Civilización púnica
Grupu étnicu púnicos (es) Traducir
Muerte Cartago[1]
Causa de la muerte Muerte na foguera
apuñalamientu
Familia
Padre Matán I, Belus, Agénor
Casada con Sychaeus (en) Traducir [2]
Acerbas (es) Traducir [3]
Pareyes Enees
Hermanos/es
Estudios
Llingües falaes idioma púnicu
Oficiu gobernante
Llugares de trabayu Cartago
Creencies
Relixón Relixón en Cartago
Cambiar los datos en Wikidata
Eneas cuntándo-y a Dido les desgracies de Troya, por Pierre-Narcisse Guérin (1815), París, Louvre.
La muerte de Dido, obra d'A. Sacchi.
La muerte de Dido.
La muerte de Dido, obra de Cayot, Louvre.

En fontes griegues y romanes, Dido o Elisa de Tiro (en feniciu Eliša, 'Išt)[4] apaez como la fundadora y primer reina de Cartago, nel actual Tunicia. La so fama débese principalmente al rellatu incluyíu na Eneida del poeta romanu Virxiliu.

Yera fía del rei de Tiro, Matán I, tamién llamáu Belo. Dido tenía dos hermanos: Pigmalión, qu'heredó'l tronu de Tiro, y la pequeña Ana.

Dido nes fontes clásiques

Siqueo (o Sicarbas), sacerdote del templu de Melkart en Tiro (divinidá rellacionada con Hércules), tenía vastes ayalgues escondíes. Pigmalión acobiciar, y pa saber el so paradoriu obligó a la so hermana Elisa a casase con Siqueo ensin revela-y l'interés ocultu nesi matrimoniu. Elisa nun amar a Siqueo, anque ésti a ella sí. A la temporada, Pigmalión comentó-y a los so hermana que sería conveniente saber ónde s'escondíen les riqueces de Siqueo. Entendiendo que fuera utilizada, Elisa pescudó ónde taben escondíes pero ensin cuntar la verdá al so hermanu. Les ayalgues fueren soterraos nel xardín del templu, y Elisa díxo-y a Pigmalión que se topaben ocultos debaxo del altar. Esa mesma nueche, Pigmalión unvió unos sicarios a matar a Siqueo. En llevándolo a cabu, los esbirros cavaron en devanéu una fuesa sol altar. Elisa atopó al so home asesináu y corrió a desenterrar l'ayalga del xardín. Con él nel so poder, fuxó de Tiro llevándose a la so hermana Ana y un séquitu de doncelles, ayudada por amigos de Siqueo.

El problema de la reina Dido:
La hestoria de la fundación de Cartago, cola atélite argucia de delimitar una superficie por aciu una cuerda formada poles tires cortaes d'una piel de güe, ye l'orixe d'un famosu problema matemáticu: topar la forma de la mayor superficie que se puede delimitar con un perímetru de llargor dau. Esti problema (engañosamente senciellu) y otros similares, en matemátiques son denominaos como problemes de isoperímetro.

Elisa llegó a les mariñes d'África, onde vivíen los gétulos o getulos, una tribu de libios que'l so rei yera Jarbas.[5][6] Pidió hospitalidá y un cachu de tierra pa instalase nella col so séquitu. Jarbas espúnxo-y que daría-y tanta tierra como ella pudiera tomar con una piel de güe. Elisa, con cuenta de que la piel tomara la máxima tierra posible, facer cortar fines tires y asina consiguió circunscribir un estensu perímetru. Tres esto fixo alzar una fortaleza llamada Birsa, que más tarde se convirtió na ciudá de Cartago o Qart-Fadašh (qu'en feniciu significaba "Ciudá Nueva"), sobre un puexu esistente ente'l llagu de Tunicia y la llaguna Sebkah er-Riana, que desaguaba en mar abiertu. Instaurada como soberana de la ciudadela, recibió de los indíxenes el nome de Dido.

Hai dos versiones alrodiu de la muerte de Dido.

Na versión clásica, Eneas quier casala, pero Dido ye inda fiel a l'alcordanza del difuntu Siqueo. Creyendo que si refugaba a Eneas ésti tomaría represalies contra ella y la so xente, acepta, pero'l día de la boda, antes de celebrala, Dido fúndese un puñal nel pechu. Ésti sería los modelu de los sacrificios que los cartaxineses ufiertaríen nel tofet. Por esto la muerte de Dido rellacionar cola figura mitolóxica del Fénix, que muerre nel fueu pa renacer de les sos cenices. Asina naz l'odiu por Roma.

La segunda versión ye la qu'apaez na Eneida de Virxiliu. Eneas llega a la mariña de Cartago, Dido namorar d'él aína y Eneas corresponder. Pasen un tiempu xuntos, pero Eneas, que recibió de Xúpiter la misión de fundar un nuevu pueblu nel Llaciu, tien de partir escontra'l so destín. Una nueche, Eneas embarca cola so xente y Dido cuerre a convence-y de que permaneza al so llau, mas en devanéu. Ve-y partir y ordena llevantar una xigantesca pira, onde se disponen la espada del héroe, delles ropes sos que quedaren en palaciu y el tueru del árbol que curiaba la entrada de la cueva onde s'amar per primer vegada. A l'amanecida xubió a la pira y fundióse nel pechu la espada de Eneas. Tres la so muerte, la so hermana Ana, qu'intentara disuadirla del suicidiu, ordena de la mesma prender la pira funeraria. Alrodiu de esta segunda versión, el poeta Ovidiu dedicó una epístola nos sos célebres Heroidas, la VII (carta de Dido a Eneas), onde la fundadora de Cartago manifiesta la so intención de suicidase ante la partida y traición de Eneas.

Tres la so muerte foi venerada como una divinidá.

Amor de Dido y Eneas

Fuxíos d'una patria esfarrapada, los troyanos lleguen a Cartago esviaos del so aldu escontra Italia por causa de la torbonada provocada pola diosa Juno. Ellí recibir la so reina, Dido, a quien el caudiellu Eneas solicita hospitalidá. Venus –madre del héroe–, por que ésta apuerte y nun lo traicione, unvia a Cupidu cola misión de que la namore d'Eneas. Dido xurara caltenese fiel al so difuntu home Siqueo, pero nada puede faer afalada pola so hermana Ana y rindida pola intervención de Cupidu (que se sienta nel so cuellu adoptando la forma d'Ascanio –fíu de Eneas– pa poder clava-y les sos fleches).

A instancies de Juno, Venus alcuerda con ella favorecer que Dido y Eneas cásense y reinen xuntos en Cartago. Juno asina lo desea pola rensía qu'abasna contra los troyanos dende'l famosu Xuiciu de Paris y la Guerra de Troya (d'esta miente vengaríase consiguiendo que Eneas nunca llegue a fundar la que nel futuru va ser el gloriosu fonduxe romanu). Venus, sabiendo cuál ye'l verdaderu destín del so fíu, asonsaña aceptar el tratu por que los favores de Dido allanen el reavituallamiento de la flota troyana. Con éses Juno manipolia los acontecimientos por qu'en Cartago entámese una cacería, mientres la cual desamarra una nube qu'obliga a Dido y a Eneas a acovecese nuna cueva. Esa nueche xacen xuntos, momentu a partir del cual refálfiense largamente nos placeres del amor. Ante'l retrasu qu'ello causa, Xúpiter unvia a Mercuriu por que lu recuerde a Eneas que nun son esos los designios del fadu, sinón que tien de partir escontra Italia. L'héroe, pese al dolor que-y causa, obedez la voluntá divina y dexa Cartago. Tremendamente desconsolada y ofendida, Dido intenta escaecelo con ayuda de la so hermana, pero nun puede. Ye por eso que decide suicidase arrenegando l'abandonu de Eneas. Dende esi momentu empieza l'históricu odiu de Cartago escontra Roma.

Nel posterior capítulu VI de la Eneida, cuando Eneas baxa al inframundu griegu con ayuda de la Sibila de Cumas, atopar analayando polos Praos Asfódelos, ente los muertos por amor. Entendiendo entós que la reina cometiera suicidiu a la so partida, trata d'esplica-y con gran pesar qu'él nun quería abandonala, que los dioses llabraren asina'l so destín. Pero la pantasma de Dido paez nun poder escucha-y y sigue el so embaíu camín tres la solombra de Siqueo.

Ver tamién

Enllaces esternos

  • Ovidiu: Heroidas (Heroides) o Cartes de les heroínes (Epistulae heroidum). VII: Dido a Eneas (Dido Aeneae).

Referencies

  1. URL de la referencia: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1600-0730.2007.00906.x/abstract.
  2. 2,0 2,1 «Q45197920» (en rusu). Real'nyj slovar' klassicheskih drevnostej po Ljubkeru. 
  3. URL de la referencia: https://biography.wikireading.ru/42548.
  4. María Eugenia Aubet, Tiro y les colonies fenicies d'Occidente, 2a edicion, Bellaterra, 1994, p. 217.
  5. Temehu.com. «Ancient History and Prehistory of Libya and the Sahara, from 55 million BC. to the present, early history of Libya». Temehu.com. Archiváu dende l'orixinal, el 2019-04-04. Consultáu'l 9 de xineru de 2014.
  6. de Gruyter, Walter. Aufstieg und Niedergang der römischen Welt: Geschichte und Kultur Roms im Spiegel der Neueren Forschung.





Read other articles:

Award ceremony for films of 1995 68th Academy AwardsOfficial posterDateMarch 25, 1996SiteDorothy Chandler Pavilion, Los Angeles, California, U.S.Hosted byWhoopi GoldbergProduced byDavid SalzmanQuincy JonesDirected byJeff MargolisHighlightsBest PictureBraveheartMost awardsBraveheart (5)Most nominationsBraveheart (10)TV in the United StatesNetworkABCDuration3 hours, 39 minutesRatings44.81 million30.48% (Nielsen ratings) ← 67th Academy Awards 69th → The 68th Academy Awards ...

「EBCテレビ」はこの項目へ転送されています。台湾のテレビ会社については「東森電視」をご覧ください。 株式会社テレビ愛媛Ehime Broadcasting Co., Ltd. 種類 株式会社略称 EBC本社所在地 日本〒790-8537愛媛県松山市真砂町119番地設立 1969年(昭和44年)1月20日(愛媛放送株式会社)業種 情報・通信業法人番号 8500001000817 事業内容 放送法に基づくテレビ放送事業代表者 代表取締

Military forces of Montenegro This article uses bare URLs, which are uninformative and vulnerable to link rot. Please consider converting them to full citations to ensure the article remains verifiable and maintains a consistent citation style. Several templates and tools are available to assist in formatting, such as reFill (documentation) and Citation bot (documentation). (September 2022) (Learn how and when to remove this template message) Armed Forces of MontenegroVojska Crne Gore (M...

هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (يونيو 2019) كولن ماكي معلومات شخصية الميلاد 22 أغسطس 1973 (50 سنة)  غلاسكو  الطول 5 قدم 10 بوصة (1.78 م) مركز اللعب مهاجم الجنسية المملكة المتحدة  مسيرة الشباب سنوا...

Lago Peter Pond Peter Pond Lake El río La Loche al desembocar en el lago Peter PondUbicación geográficaContinente América del NorteCuenca Río ChurchillCoordenadas 56°00′33″N 108°52′09″O / 56.00918, -108.86918Ubicación administrativaPaís Canadá CanadáDivisión  SaskatchewanCuerpo de aguaOrigen GlacialAfluentes Ríos Dillon y La Loche (56 km)Efluentes Canal Kisis al lago Churchill (lago Churchill → río Churchill → lago Île-à-la-Crosse → Chur...

присілок Спаська Полисть Спасская Полисть Країна  Росія Суб'єкт Російської Федерації Новгородська область Муніципальний район Чудовський район Поселення Трегубовське сільське поселення Код ЗКАТУ: 49250821007 Код ЗКТМО: 49650421191 Основні дані Населення 132 Поштовий індекс 174207

بيتشرنو     الإحداثيات 40°38′00″N 15°38′00″E / 40.633333333333°N 15.633333333333°E / 40.633333333333; 15.633333333333  [1] تقسيم إداري  البلد إيطاليا[2]  التقسيم الأعلى مقاطعة بُتِنسة  خصائص جغرافية  المساحة 78.51 كيلومتر مربع (9 أكتوبر 2011)[3]  ارتفاع 721 متر  عدد السكان...

9664 БрюґельВідкриттяВідкривач Ерік Вальтер ЕльстМісце відкриття Обсерваторія Ла-СільяДата відкриття 17 квітня 1996ПозначенняНазвана на честь Пітер Брейгель Старший[1]Тимчасові позначення 1996 HT14 1981 VE2 1990 HW3 1992 RW5Категорія малої планети Астероїд головного поясуОрбітальн...

1913 film produced by Vitagraph Studios John Bunny as Samuel Pickwick The Pickwick Papers is a 1913 three-reel silent film based on the 1837 novel of the same name by Charles Dickens. The film was produced by Vitagraph Studios and features John Bunny in the title role of Samuel Pickwick. Bunny and the Vitagraph Company desired to make an authentic recreation of Dickens's novel, and filming took place in England rather than at Vitagraph's New York studio. Bunny regarded the finished film highl...

Psychological pairing of characters in The Lord of the Rings Character pairing in The Lord of the Rings is a literary device used by J. R. R. Tolkien, a Roman Catholic, to express some of the moral complexity of his major characters in his heroic romance, The Lord of the Rings. Commentators have noted that the format of a fantasy does not lend itself to subtlety of characterisation, but that pairing allows inner tensions to be expressed as linked opposites, including, in a psychoanalytic inte...

Delta Mahakam, salah satu daerah di Indonesia yang telah menerapkan budidaya perikanan dengan sistem wanamina.[1] Wanamina atau Silvofishery adalah sistem pertambakan teknologi tradisional yang menggabungkan antara usaha perikanan dengan penanaman bakau, yang diikuti konsep pengenalan sistem pengelolaan dengan meminimalkan input dan mengurangi dampak terhadap lingkungan.[2] Latar belakang Di Asia Tenggara, penerapan sistem wanamina semakin giat untuk digalakkan, hal ini diseba...

CikarangIbu kota kabupatenGedung-gedung pemerintahan Kabupaten Bekasi di Cikarang.Negara IndonesiaProvinsiJawa BaratKabupatenBekasiKecamatanCikarang BaratCikarang PusatCikarang SelatanCikarang TimurCikarang UtaraPeresmian ibu kota6 Juni 2004[1]Dasar hukumPP No. 82 Tahun 1998Zona waktuUTC+7 (WIB)Kode area telepon+62 21 Cikarang (Sunda: ᮎᮤᮊᮛᮀ) adalah ibu kota dari Kabupaten Bekasi, Provinsi Jawa Barat, Indonesia. Kawasan Cikarang meliputi wilayah kecamatan Cikarang Pu...

You can help expand this article with text translated from the corresponding article in German. (July 2009) Click [show] for important translation instructions. View a machine-translated version of the German article. Machine translation, like DeepL or Google Translate, is a useful starting point for translations, but translators must revise errors as necessary and confirm that the translation is accurate, rather than simply copy-pasting machine-translated text into the English Wikipedia...

NHL team season 2010–11 Calgary FlamesDivision2nd NorthwestConference10th Western2010–11 record41–29–12Home record23–13–5Road record18–16–7Goals for250Goals against237Team informationGeneral managerDarryl Sutter (Oct.–Dec.) Jay Feaster (Dec.–Apr.) interimCoachBrent SutterCaptainJarome IginlaAlternate captainsJay BouwmeesterRobyn RegehrArenaScotiabank SaddledomeAverage attendance19,819Team leadersGoalsJarome Iginla (43)AssistsAlex Tanguay (47)PointsJarome Iginla (86)Penalty...

Receptor to which cortisol and other glucocorticoids bind NR3C1Available structuresPDBOrtholog search: PDBe RCSB List of PDB id codes1M2Z, 1NHZ, 1P93, 3BQD, 3CLD, 3E7C, 3H52, 3K22, 3K23, 4CSJ, 4HN5, 4HN6, 4LSJ, 4MDD, 4P6W, 4P6X, 5CBY, 5CBX, 4UDC, 4UDD, 5CBZ, 5CC1, 5EMQ, 5EMC, 5EMPIdentifiersAliasesNR3C1, GCCR, GCR, GCRST, GR, GRL, nuclear receptor subfamily 3 group C member 1, Glucocorticoid ReceptorExternal IDsOMIM: 138040 MGI: 95824 HomoloGene: 30960 GeneCards: NR3C1 Gene location (Human)Ch...

Bronze coin minted during the Roman Republic A quincunx of Larinum Bearded head of Mars, wearing Corinthian helmet [L]ADINOD, warrior on horseback galloping left; five pellets in exergue. Circa 210–175 BC. Æ 22mm – 7.95 g. Quincunx coins The quincunx was a bronze coin minted during the Roman Republic. It was not part of the standard coinage of the Roman monetary system. The quincunx was produced only during the Second Punic War (218 to 204 BC), by mints at Luceria (mod. Lu...

1927 book by John Masefield The Midnight Folk First edition(publ. Heinemann)AuthorJohn MasefieldCountryUnited KingdomLanguageEnglishGenreChildren's fantasy novelPublisherHeinemannPublication date1927Media typePrint (Hardcover and Paperback)Followed byThe Box of Delights  The Midnight Folk is a children's fantasy novel by John Masefield first published in 1927. It is about a boy, Kay Harker, who sets out to discover what became of a fortune stolen from his seafaring great grandf...

For other uses, see Mulshi (disambiguation). Dam in Maharashtra, IndiaMulshi DamMulshi Dam near PuneLocation of Mulshi Dam in MaharashtraOfficial nameMulshi DamLocationPune District, MaharashtraIndiaCoordinates18°32′39″N 73°27′54″E / 18.5440654°N 73.4649509°E / 18.5440654; 73.4649509Opening date1927Owner(s)TATADam and spillwaysImpoundsMula RiverHeight48.8 mLength1533.38 mSpillway capacity1892 m3/sReservoirCreatesMulshiTotal cap...

Texas panhandle escarpment Palo Duro CanyonView from the Interpretive CenterPalo DuroShow map of TexasPalo DuroShow map of the United StatesFloor elevation2,828 ft (862 m)Length120 mi (190 km)Width20 mi (32 km)Depth800 ft (240 m)[1]GeographyCoordinates34°57′N 101°40′W / 34.950°N 101.667°W / 34.950; -101.667 RiversPrairie Dog Town Fork Red River U.S. National Natural LandmarkDesignated1976 Palo Duro Canyon is...

1940 film by Mehboob Khan AuratWomanFilm posterDirected byMehboob KhanWritten byBabubhai MehtaWajahat MirzaStarringSardar AkhtarCinematographyFaredoon IraniEdited byShamsudin KadriMusic byAnil BiswasDistributed byNational PicturesRelease date 1940 (1940) Running time154 minutesCountryIndiaLanguageHindustani[1] Aurat Aurat, also known by its English title Woman, is a 1940 Indian film directed by Mehboob Khan and starring Sardar Akhtar, Surendra, Yakub, Kanhaiyalal and Arun Kumar A...

Kembali kehalaman sebelumnya