L'Aeropuertu Internacional de San Francisco (inglés: San Francisco International Airport ) (IATA: SFO, OACI: KSFO, FAA LID: SFO) ye un aeropuertu internacional allugáu a 21 quilómetros (13 milles) al sur del centru de San Francisco, California, Estaos Xuníos, axacente a les ciudaes de Millbrae y San Bruno nun área ensin incorporar del Condáu de San Mateo. L'aeropuertu tien vuelos a los principales destinos d'América del Norte y ye un puertu d'entrada importante d'Europa y Asia.
SFO ye l'aeropuertu más grande del Área de la Badea de San Francisco incluyendo tol Norte de California y ye'l segundu más ocupáu nel estáu de California solo dempués del Aeropuertu Internacional de Los Angeles. En 2014, yera l'séptimu aeropuertu más ocupáu d'Estaos Xuníos y el númberu 21 del mundu pol númberu de pasaxeros.[1] Ye'l quintu mayor centru de conexones pa United Airlines y funciona como la principal puerta transpacífica d'United Airlines. Tamién sirve como la base principal d'operaciones de Virgin America.[2] Ye l'únicu centru de caltenimientu d'United Airlines, y alluga el Muséu y Biblioteca d'Aviación Louis A. Turpen.
SFO ye propiedá y vixiláu pela Ciudá y el Condáu de San Francisco, pero ta nel Condáu de San Mateo. Ente 1999 y 2004, la Comisión del Aeropuertu de San Francisco operó la empresa estatal SFO Enterprises, Inc., pa supervisar les sos compres comerciales y operaciones d'empreses.[3][4][5][6]
L'aeropuertu cubre una área de 21.07 km² (5,207 acres) a una elevación de 4m (13.1 pies).[7] Cuenta con 4 pistes d'asfaltu:
Mientres les operaciones normales (aproximao'l 83% del tiempu), los aviones que salen utilicen les pistes 01L/01R y les aeronaves que lleguen utilicen les pistes 28L/28R. Esta configuración conozse como'l Plan Occidental.[8] Mientres otres operaciones, los aviones que salen utilicen les pistes 10L/10R y los aviones que lleguen utilicen les pistes 19L/19R. Esta configuración conozse como Plan del Sureste.[9][10]
Nos branos de 2013 y 2014, les pistes cerrar en pareyes pa trabayar en meyores nes árees de seguridá de la pista.
Les meyores realizaes fueron:
Reconstrucción del carril
L'aeropuertu componer de cuatro terminales (1, 2, 3 ya Internacional) y siete sales (de l'A a la G) distribuyíes alfabéticamente nun aniellu antihorario. La terminal 1 (Árees d'Embarque B y C), la Terminal 2 (Área d'Embarque D) y la Terminal 3 (Árees d'Embarque Y y F) remanen los vuelos nacionales (incluyíos los vuelos con predespacho d'aduana de Canadá). La Terminal Internacional (Árees d'Embarque A y G) remana los vuelos internacionales y dalgunos nacionales.
Esisten dos conectores nel llau aire que dexen a los pasaxeros movese (dempués de la seguridá) ente edificios de terminales axacentes. Un conector curtiu del llau aire coneuta l'área d'embarque F de la T3 (axacente al salón Centurión de Amex) al área d'embarque G de la Terminal Internacional G.[12] Un pasaxe de 500 pies[13] del llau aire coneuta l'Área d'embarque C de la T1 a la T2.[14]
Nun hai conectores del llau aire ente: la T1 y l'Área d'Embarque A Internacional; la T2 y la T3; les Árees d'Embarque Internacional A y G (la zona terminal principal de la Terminal Internacional dixebra los dos árees d'abordaxe). Aproximao ente 2020 y 2022, completaríase la baltadera y reconstrucción de la parte sur de la T1 (área d'embarque B) y va amestase un conector del llau aire al área d'embarque internacional A.[15]
D'antiguo conocida como "Terminal Sur", la Terminal 1 ta compuesta pel Área d'Embarque B, que tien 24 puertes (puertes 20-23, 24A-B, 25-31, 32A-C, 33-35, 36A-B, 39) y l'Área d'Embarque C, que tien 10 puertes (puertes 40-44, 45A-B y 46-48). Una tercer área d'embarque, la Rotonda A, foi baltada en 2007. La primer versión de la terminal, que costó $14 millones de dólares,[16] abrió les sos puertes en 1963 y la Rotonda A abrió les sos puertes en 1974. La terminal foi diseñada por Welton Becket.[17] La terminal someter a una renovación de $150 millones de dólares diseñada por Howard A. Friedman and Associates[18] Marquis Associates y Wong & Brocchini[19] que se completó en 1988. A partir de finales de 2015, la Terminal 1 va ser reconstruyida nun proyeutu de $2.4 mil millones de dólares pa modernizar l'antepar y añader puertes.[20] El proyeutu multi-fases va producir un total de 24 puertes cuando seya completáu en 2024 (l'Área d'Embarque B esistente tien menos de 20 puertes aplicables), incluyendo un conector FIS seguru a les instalaciones aduanales esistentes nel Terminal Internacional.[21] Esto va amestar, efeutivamente, dos nueves puertes que pueden ser usaes pa remanar llegaes internacionales.
La Terminal 2, enantes conocida como la "Terminal Central", abrió les sos puertes en 1954 como la principal terminal del aeropuertu. Dempués d'una reconstrucción drástica diseñada por Gensler, reemplazó la Rotonda A como la terminal internacional de SFO en 1983[22][23] y foi cerrada pa la renovación indefinida cuando la terminal internacional actual abrir en 2000. La so única sala ye l'área d'embarque D, que tien 14 puertes (puertes 50, 51A, 51B, 52, 53, 54A, 54B, 55, 56A, 56B, 57, 58A, 58B, 59). La torre de control y la mayoría de les oficines d'operaciones taben (ya inda s'atopen) nos niveles cimeros, y les árees de salida y llegada sirvíes por pasareles ente la Terminal 1 y la Terminal 3.
El 12 de mayu de 2008, anuncióse un proyeutu de renovación de $383 millones de dólares, qu'incluyía una nueva torre de control, l'usu de materiales ecolóxicos y una modernización sísmica.[24] La terminal apocayá anovada tamién diseñada por Gensler ufierta instalaciones d'arte permanente de Janet Echelman, Kendall Buster, Norie Sato, Charles Sowers y Walter Kitundu.[22][25] Terminal 2 set accolades by being the first U.S. airport to achieve LEED Gold status.[26] La Terminal 2 destacar por ser el primer aeropuertu de los Estaos Xuníos n'algamar l'estatus LEED Gold.[26] La terminal reabrió'l 14 d'abril de 2011, con Virgin America y American Airlines compartiendo la nueva terminal de 14 puertes compartíes.[27] Los mostradores de documentación d'American consolidóse na T2, pero la operación d'American estremar ente l'Área d'Embarque D de la T2 y l'Área d'Embarque C de la T1 (coneutaes al traviés d'un conector de llau aire). La Terminal 2 alluga un salón VIP Admirals Club.
D'antiguo conocida como la "Terminal Norte", la Terminal 3 tien l'Área d'Embarque Y que tien 10 puertes (puertes 60-69) y l'Área d'Embarque F que tien 29 puertes (puertes 70, 71A-B, 72-76, 73A, 77A-C, 78 83, 84A-D, 85-90 y 87A). Esta terminal de $82.44 millones de dólares diseñada per San Francisco Airport Architects (una empresa conxunta de John Carl Warneeke and Associates, Dreyfus y Blackford y otros arquiteutos)[28] ye usada pa los vuelos nacionales d'United Airlines. Los vuelos d'United utilicen dambes árees d'embarque, ente que los vuelos rexonales United Express utilicen l'área d'embarque F.[29] L'área d'embarque F abrir en 1979 y l'Área d'embarque Y abrió les sos puertes en 1981. American Airlines[30] y Air Canada[31] ocuparon l'Área d'Embarque Y hasta que foi cerrada por remodelación en 2011. Reabrió'l 28 de xineru de 2014.[32] El proyeutu movió una puerta dende l'Área d'Embarque F hasta l'Área d'Embarque Y p'apurrir un total de diez asities de estacionamiento d'aeronaves.[33] Como parte del plan capital del aeropuertu de FY 2010/11 - FY 2014/15, la Terminal 3 va ser anovada. Esta renovación inclúi meyores arquiteutóniques, renovaciones estructurales, reemplazu de sistemes HVAC, arreglu de techos y alfombres nueves.[34] Hai dos United Club na Terminal 3 - unu cerca de la rotonda Pa l'Área d'Embarque F y otru nel entamu del Área d'Embarque Y. La Terminal 3 tamién alluga'l Centurion Lounge d'American Express, allugáu frente a la Puerta 74.
La terminal internacional componer de les árees d'embarque A y G. La terminal foi diseñada por Craig W. Hartman de Skidmore, Owings and Merrill ya inaugurada n'avientu de 2000 pa reemplazar la seición de salíes internacionales de la Terminal 2. Ye la terminal internacional más grande en Norteamérica, y ye l'edificiu más grande nel mundu construyíu con aislamientu sísmicu sobre la so base pa protexer contra los terremotos.[35] El serviciu d'alimentos centrar en versiones de serviciu rápidu de los principales restoranes del área de la Badea de San Francisco, siguiendo otres terminales de SFO. Los planificadores trataron de faer del aeropuertu un destín en sí mesmu y non solo pa los viaxeros que tán pasando pela ciudá.[36] La terminal internacional ye una instalación d'usu común, con cuenta de toles puertes y toles árees de documentación sían compartíes ente les llinies aérees internacionales y delles compañíes nacionales. Los equipos terminales d'usu común (ETUC) utilizar nos mostradores de documentación y nes puertes.[37] Toles llegaes y salíes internacionales son remanaes equí (sacante los vuelos con predespacho d'aduana). La Terminal Internacional alluga la estación del BART, axacente al área que conduz al Área d'Embarque G. La Clínica Médica de SFO ta allugada al llau del área de control de seguridá del Área d'Embarque A. Toles puertes d'esta terminal tienen siquier dos pasareles d'accesu a aeronaves, sacante les puertes A2 y A10, que tienen una. Les puertes A1, A3 y A11 pueden afaer dos aeronaves. Seis de les puertes tán diseñaes pal Airbus A380, lo que convierte a SFO n'unu de los primeros aeropuertos del mundu con tales puertes cuando foi construyíu en 2000.[38] Les puertes A9 (9A, 9B, 9C) y G101 (101A, 101B, 101C) tienen trés pasareles d'accesu a aeronaves pal embarque.[39] Otros cuatro puertes tienen dos pasareles d'accesu a aeronaves forníes pal serviciu A380.[39]
A partir d'abril de 2016, Air France, British Airways, Emirates, y Lufthansa operen el Airbus A380, que ye'l mayor avión comercial de pasaxeros nel mundu. Singapore Airlines operó dalguna vegada l'A380 en SFO, pero anguaño utiliza'l Boeing 777-300ER pal so serviciu a Singapur-Changi al traviés de Seúl o Hong Kong.
La Terminal Internacional completó un aniellu continuu de terminales, rellenando la última fienda restante al oeste de les terminales entós esistentes. La so xeometría riquió que la estructura de la terminal fuera construyida sobre la carretera d'accesu principal, con un costu enorme, incluyendo la construcción de les ramples dedicaes pa la conectividad a la carretera 101. El diseñu y la construcción de la terminal internacional fueron de Skidmore, Owings y Merrill, Del Campu & Maru Architects, Michael Willis Associates y construyíu por Tutor Perini (edificiu de la terminal principal), Hellmuth, Obata & Kassabaum n'asociación con Robin Chiang & Company, Robert B. Wong Architects y construyíu por Tutor Perini (área d'embarque G), y Gerson/Overstreet Architects y construyíu por Hensel Phelps Construction (área d'embarque A).[35] Los contratos fueron axudicaos dempués d'un concursu d'arquiteutura.
Los vuelos internacionales operaos poles aereollinies de Star Alliance, con delles esceiciones, asignar a les 15 puertes del Área d'Embarque G (G91, G92-G92A, G93-G98, G99-G99A, G100, G101-G101A, G102) y trés asities remotes de estacionamiento.[40] Les esceiciones inclúin: Asiana Airlines y Avianca El Salvador, que fueron designaes al Área d'Embarque A; y les aereollinies ensin alianza Aer Lingus, Fiji Airways, WestJet (vuelos selectos) y WOW air, qu'utiliza esta área d'embarque. Tolos vuelos internacionales d'United y vuelos nacionales selectos embárquense y desembarquen nel Área d'Embarque G. Cuando toles puertes nel área d'embarque internacional designada poles aereollinies tean llenes, los pasaxeros van encetar o van desapegar del área d'embarque internacional opuesta.
Los vuelos internacionales operaos por SkyTeam, Oneworld y les aereollinies ensin alianza, con delles esceiciones, embarquen y desembarquen nes 13 puertes del Área d'Embarque A (puertes A1-A10, A11-A11A, A12). Delles esceiciones a esto inclúin: les aereollinies de Star Alliance Asiana Airlines y Avianca El Salvador, dambes qu'operen fora d'esta área d'embarque; y les aereollinies ensin alianza Aer Lingus, Fiji Airways, WestJet (vuelos selectos) y WOW air, que-yos designaron les puertes asitiaes nel Área d'Embarque G. L'Área d'Embarque A tamién ye utilizada poles aereollinies nacionales Alaska Airlines, JetBlue Airways, Sun Country Airlines y Hawaiian Airlines.
Air Canada, Aer Lingus, Etihad Airways y WestJet son compañíes aérees internacionales qu'operen dende aeropuertos con predespacho d'aduana, dexando a los pasaxeros que lleguen, saltar la espera d'aduanes y migración y salir del aeropuertu dende'l nivel de salida.
Los dos principales designaciones pa la Terminal Internacional son "I" y "INTL" (abreviatures de "International"). De cutiu, los itinerarios de viaxe dicen "T-I", y esto llevó a casos nos que los pasaxeros interpreten mal el "I" como terminal 1, especialmente porque tanto l'área d'embarque A como l'área d'embarque G utilizar pa un númberu llindáu de vuelos nacionales.
Ufiértase serviciu a 50 destinos internacionales (3 estacionales), al cargu de 46 aereollinies.
Bríndase serviciu a 85 ciudaes dientro del país al cargu de 13 aereollinies.
AirTrain ye'l sistema de movimientu de persones del aeropuertu. Dafechu automatizado y gratuitu, coneuta a los cuatro terminales, los dos árees de la Terminal Internacional, la estación BART, y centru d'arriendu de vehículos del aeropuertu.[57]
La estación BART del Aeropuertu Internacional de San Francisco alcontrar nel Estacionamiento del Área d'encetar G de la Terminal Internacional, ye la única vía direuta per tren ente l'aeropuertu, la ciudá de San Francisco y l'Área de la Badea polo xeneral. Dende'l 1 de xineru de 2008, la estación SFO ye sirvida pola llinia Pittsburg/Bay Point–SFO. El costu de los billetes dende l'aeropuertu varien ente $1.50 (a Millbrae) y $5.35 (Centru de San Francisco) y más pa la Badea Esti. BART ye la conexón del SFO escontra'l Caltrain na Estación Millbrae, que rique un transbordo na estación San Bruno mientres la mayoría de los díes d'operación del BART; solamente mientres la primera y l'última hora del serviciu de BART hai serviciu direutu ente SFO y Millbrae tolos díes. [1]
El San Francisco Municipal Railway, l'axencia de tránsitu de San Francisco, nun aprove serviciu al aeropuertu. Sicasí, SamTrans, l'axencia de tránsitu del Condado San Mateo, cuenta con tres llinies (292, 397 y KX) que conecten la Terminal 2, la Terminal 3 y la Terminal Internacional con San Francisco y la parte baxa de la Península de San Francisco y Palo Alto.[58]
Una gran cantidá de furgonetes puerta a puerta, airporters, limusinas, serviciu d'hoteles y operadores chárter atienden al aeropuertu. Taxis colos servicios yá mentaos, detener nel centru de tresporte de les isletas del nivel de llegaes recoyida d'equipaxe del aeropuertu.
Adicionalmente, China Airlines opera servicios d'autobús dende Milpitas y Cupertino.[59]
L'aeropuertu alcontrar na Ruta US 101, a 21 quilómetros (13 el mio) al sur del centru de San Francisco. Atópase cerca del intercambiu de la Ruta US 101 cola Interestatal 380, una pequeña carretera que coneuta la Ruta US 101 cola Interestatal 280.
L'aeropuertu preve instalaciones pa estacionamiento de curtiu y llargu plazu. El estacionamiento de curtiu plazu alcontrar nel área de la terminal central y dos na zona de la terminal internacional. El estacionamiento de llargu plazu alcontrar nel Blvd. South Airport y na Ave. San Bruno y ye atendíu por autobuses locales.
Los pasaxeros tamién pueden aparcase por llargu plazu en delles estaciones BART, que cunten con caxones de estacionamiento con un permisu mercáu en llinia por adelantao.
Les salíes de taxis dende zones designaes pa taxi alcontrar en islaletas del centru de les calzaes, nel nivel de llegaes recoyida d'equipaxe de toles terminales.[60]