Ridjibler viè :
Conseil des Langues Régionales Endogènes, CLRE Li Consey des Lingaedjes do Payis, e francès CLRE (Conseil des Langues Régionales Endogènes), c' esteut...
Click to read more »Florefe, la k' il a skepyî li 25 di djanvî 1942. Il a stî mimbe del SLLW et do CLRE. Di s' mestî, il esta professeur d' umanités, pu eployî. C' est Willy Bal...
Click to read more »sociolinwince (1999) avou José Schoovaerts a l' Elizete (2004) al bate di dvize do CLRE al fôre di Brussele]] (e 2008) a on raploû SLLW a Nameur (2009) avou Willy...
Click to read more »di Langue et Literateure francesses di Beldjike. Il a-st eto stî mimbe do CLRE. Sacwants des cåzaedjes di ses tchansons ont stî eplaidîs dizo l' tite «Hesta...
Click to read more »walone: les linwincieus des univs, les SLLW-îs et l' les responsåves do CLRE et do ministere del kiminålté Walonreye-Brussele, et çoula po ene boune hapêye...
Click to read more »sont-st eplaidî pa des soces di waloneus, avou des subzides di l' Estat (CLRE, provinces, comenes). Li saetchaedje va d' on cint a meye egzimplaires. Li...
Click to read more »dins l' Antolodjeye Scrijheus d' Årdene. E 2007, i fourit relî po moussî å CLRE. I djåzéve todi walon avou les waloneus, et lzî scrire eto e walon. Di s'...
Click to read more »"Tapans ene divize" di 1993 a 2001. Il moussî e l' SLLW dedja e 1995 et å CLRE e 1997. Prezidint des Scrijheus do Cinte dispu 2016. E 2017, i wangne li...
Click to read more »rfondaedje eyet li statut d’ lingaedje å walon (1996). Come prezidint do CLRE, i rfuza minme 1 uro simbolike po-z aspoyî l’ esplicant motî do walon. Et...
Click to read more »mots d' Suni. Si riscrijhaedje (ortografeye espontanêye) fourit evoyî å CLRE ki dmanda di porshuve les rcweraedjes et d' elzès rmete e scrijha Feller...
Click to read more »Thomsin, desséns da Luc Van Linthout, nén eplaidî, pris do live d' imådje CLRE 2013). Li blanke leuve (Jean-Marie Warnier, desséns da Pauline Claude, 1986...
Click to read more »lingaedje walon, ont stî metous sol costé. Metans dins les cwårs dinés å CLRE po schaper les ptits lingaedjes del Walonreye, la kel walon riprezinte a...
Click to read more »mosternut les bounes et les målès rescontes del vicåreye do stok ki les poite. A l' après del plantche 27 del modêye «bate CLRE». sifwaitmint, plantche 28....
Click to read more »est ricnoxhou come lingaedje redjonå indodjinne pa li lwè, et manaedjî på CLRE. El France, li lingaedje n' a nou statut. Li gazete e walon "Li Rantoele"...
Click to read more »waloneus aloyîs al SLLW sont clairmint espaitchîs di håbiter les rfondeus. Li CLRE, après aveur diné on pris a on roman e rfondou (So l' Anuti, 1995), ritourna...
Click to read more »diferént, po-z enimådjî l' live. Li coleccion a yeu bråmint des subzides do CLRE. Il ont on limero ISBN dispu 2003. "Come dijheut m' grand-pere" da Robert...
Click to read more »nutes ey ene nute); li tradujhaedje pa «meye ey ene» sereut må djhant. «Lès 1001 nûts d' Chè-èt-Razåde» (José Schoovaerts). p. 17 del modêye «bate CLRE»....
Click to read more »Li Rantoele (soce) Politike linwistike eneviè l’ walon Decret Valmy Féaux CLRE Consey do Lingaedje francès, des Lingaedjes do Payis et des Politikes linwistikes...
Click to read more »fitchîs son a vey avou Catule . José Schoovaerts eyet Lucyin Mahin, «Et l' nute s' a stindou», pp. 3-7 del modêye «bate CLRE»; Li Rantoele l° 99 & 100....
Click to read more »bresse long, ele va spåde ces idêyes la eto emey les soces pol walon et å CLRE. Adon, i serè foirt målåjhey d' eplaidî des sacwès e rfondou walon. Li pression...
Click to read more »toplin des waloneus di sacwants coines do payis, ossu bén des soces oficires (CLRE, province di Nameur, Muzêye do Vicaedje des Walons) ki des SNR (Li Rantoele...
Click to read more »