Lo Massís Central o Massís Centrau es un massís ercinian qu'ocupa lo centre d'Occitània. Fòra Occitània, tanben lo Massís Central se prolonga un pauc al nòrd amb los monts de Lionés e Morvan. S'espandís sus una superfícia de 85 000 km².
A d'epòcas pus ancianas, i aviá pas ges de besonh particular de designar clarament aquel ensems montanhòl. Lo mond lo disián simplament la Montanha. Lo nom de Massís Central es una creacion recenta de la geografia de l'Edat Contemporanèa. La nocion apareis tre 1841 subre las mapas geologicas de Pierre-Armand Dufrénoy e Elie de Beaumont. Es lo geograf occitan Pau Vidal de la Blacha, un autor de mapas muralas escolaras, que bateja en 1903 en francés Massif Central aquel "grop de tèrras autas"[1]. Aquel nom se referissiá a la posicion de la montanha al centre (en realitat al centre-sud) de l'estat francés, pr'aquò aquel nom indica tanben la plaça centrala de la montanha en Occitània.
Ça que la, dins los limits d'Occitània admeses abitualament (sens los Païses Catalans), lo massís ocupa una plaça verament centrala, bòrd que s'espandís entre l'extrèm nòrd d'Occitània (Montanha Borbonesa) e lo sud prigond d'Occitània (Montanha Negra). Lo nom de Massís Central doncas se justifica plan en occitan.
Contradas e montanhas
Las contradas e montanhas del Massís Central son del nòrd cap al sud:
