L'article definit es una soscategoria de determinant definit, que participa a l'actualizacion del nom nuclèu en indicar, siá que lo referent (la causa, l'animal, la persona que s'agís) es conegut dels actants de l'enonciacion, siá que de satellits van seguir (adjectiu qualificatiu, complement del nom, proposicion relativa) que permetràn a l'interlocutor d'identificar precisament aquel referent.
Es lo sistèma mai espandit en occitan.
Lo sistèma provençal general es una derivacion fòrça evolutiva del sistèma general: apareguèt al sègle XVII. Cal notar que dins una granda partida del sud-auvernhat, lo sistèma general coneis actualament una evolucion fonetica que tend a se sarrar de mai en mai del sistèma provençal.
L'ortografia lei, leis se pronóncia [lej, lejz] o ben [li, liz][1].
Lo sistèma niçard representa una evolucion moderada qu'es restada pròcha del sistèma general (sistèma d'origina) e qu'es mens evolutiva que lo sistèma provençal general.
Lo sistèma gascon general es lo del sistèma general (vejatz çai subre). Lo sistèma gascon pirenenc, aicí, se limita a las vals pirenencas de Bearn e Gasconha (levat la Val d'Aussau que seguís lo sistèma general).
Lo sistèma de l'aranés (e tanben dels parlars vesins del naut Comenge) es una varianta d'aqueste sistèma pirenenc: sa caracteristica es d'uniformizar las formas del masculin plural e del femenin plural (un pauc coma dins lo sistèma provençal general).
L'origina del sistèma gascon pirenenc es pas clara perque es pas (o mal) documentat abans lo sègle XVII. Doas ipotèsis s'afrontan:
Remarcas
Los sistèmas segondaris que se presentan aicí s'utilizan pas (o mens) dins la lenga escricha e dins la comunicacion larga.
Lo, los son remplaçats per las variantas le, les: aquò es tipic en nòrd-auvernhat, dins certans parlars lemosins septentrionals, dins certans parlars vivaroalpencs periferics e dins una part importanta del lengadocian que comença a aperaquí un quinzenat de quilomètres a l'èst de Narbona fins al país tolosan e tanben dins los parlars gascons pròches de Tolosa. Dins la lenga escricha e dins la comunicacion larga, s'utiliza puslèu lo sistèma general amb lo, los.
Dins una franja del vivaroalpenc, nommada "inalpenc", parlada en Cairàs e dins lo centre e lo sud de las Valadas Occitanas, existís lo sistèma seguent, qu'es pròche del sistèma general.
La forma lhi (lh') es una traça fòrça conservatritz de l'ancian cas nominatiu de l'occitan medieval.
Dins lo parlar mentonasc, pròpri de Menton e de las comunas vesinas, i a un sistèma pròche del sistèma niçard, e que garda totas las distincions del sistèma general.
Après un mot que s'acaba per una vocala (o per de consonantas mudas), o, a, u, e pòdon prene las formas facultativas ro, ra, ru, re.
Dins las formas r’, ro, ra, ru re, la letra r se pronóncia coma una [r] intervocalica, simpla, apicala e batuda (dicha "r rotlada brèva").
Existisson de variantas pus localas del sistèma provençal general que s'utilizan pas gaire dins la lenga escricha.
Dins certans parlars lemosins, s'utiliza lo sistèma general mas la forma del masculin singular, lo, i se pronóncia [ly]; pasmens l'usatge ortografic general es de notar lo (cal pas confondre aquò amb la forma niçarda lu, qu'es del plural masculin).
L'article salat es residual en occitan. Dins sa forma d'origina, èra similar al sistèma general, mas utilizava la consonanta iniciala s en luòc d’l:
L'article general amb l ven dels demostratius latins illu, illa, illos, illas mentre que l'article salat amb s ven dels demostratius latins ipsu, ipsa, ipsos, ipsas.
Las solas formas vivas de l'article salat, uèi, se tròban dins qualques vilatges provençals entre Grassa e Niça: an conegut l'evolucion tipica del sistèma provençal general, valent a dire:
Per evitar la confusion amb los possessius simples coma son, sa, sei s'utiliza los possessius complèxes amb article salat, per exemple so sieu amic (per "lo sieu amic, son amic").
Autres còps, en occitan medieval, l'article salat èra pus espandit en Occitània. A daissat de traças esporadicas dins de noms de familha. Subretot se'n tròba encara en gascon pirenenc, coma Socasau (so casau = lo casau), Sacasa (sa casa = la casa), Sapòrta (sa pòrta = la pòrta) e tanben en lengadocian dins Deseuse (de s'euse = de l'euse), Despuèg (des puèg = del puèg)...
Tanben l'article salat se tròba dins d'autras lengas romanicas:
La Gramatica occitana de Loís Alibèrt e los exemples del TDF de Frederic Mistral establisson las règlas seguentas en occitan.
Error de citacion : La balisa <ref> existís per un grop nomenat « N », mas cap de balisa <references group="N"/> correspondenta pas trobada
<ref>
<references group="N"/>