Decennis : 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 Sègles : Sègle XIX Sègle XX Sègle XXI Millennis : Millenni I Millenni II Millenni III
Cronologia mesadièra : Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec
Cronologias tematicas : Aeronautica • Arquitectura • Automobila • Benda dessenhada • Camins de fèrre • Cinèma • Drech • Economia • Fotbòl • Jòc • Jòc vidèo • Literatura • Musica • Santat e medecina • Sciéncia • Sociologia • Espòrt • Teatre • TV
Autres calendièrs : Roman • Chinés • Gregorian • Ebrieu • Indó • Musulman • Persan • Republican
Aquesta pagina concernís l'an 1986 del calendièr gregorian.
Intrada dau país au sen de l'Union Europèa.
En repòsta au sostèn donat per lo govèrn libian a unei grops terroristas, leis Estats Units bombardèron Trípol e Bengazi (15 d'abriu). Plusors avions e elicoptèrs foguèron destruchs per leis asalhidors que perdèron un bombardier tocat per lei defensas antiaerianas. Gaddafi ordonèt una repòsta còntra d'installacions estatsunidencas de l'illa de Lampedusa que mau capitèt. Après aquelei combats, lei relacions demorèron fòrça marridas entre lei dos país e de combats aerians opausèron d'avions estatsunidencs e libians en 1989.
En Sodan, victòria electorala de Sadiq al-Madhi, qu'èra un aliat de Libia, que prenguèt lo poder e lo gardèt fins a 1989.
Organizacion deis eleccions liuras promesas per lei militars en 1985 e victòria deis islamistas de Sadiq al-Madhi sostenguts per Libia.
Passatge de la sonda espaciala Voyager 2 dins lo sistèma d'Uranus. Permetèt d'observar dirèctament la planeta (fotografias, mesuras gravitacionalas, mesuras atmosfèricas, premierei mesuras magneticas...) e sei satellits. Dètz satellits suplementaris foguèron descubèrts.
Capitada de la mesa en orbita dau premier module de l'estacion espaciala sovietica Mir (20 de febrier).
Publicacion de la descubèrta d'estructuras novèlas de carbòni formadas de desenaus d'atòms diferents per leis Estatsunidencs Richard Smalley e Robert Curl e lo Britanic Harold Kroto. Foguèron dichas fullerèns. D'autra part, descubèrta de ceramicas aguent de proprietats de supraconductivitat a de temperaturas situadas entre 80 e 125 K. Aquò marquèt una etapa importanta dins lo desvolopament d'aplicacions dei supraconductors car aquelei temperaturas èran relativament importantas a respèct ai supraconductors pus ancians que necessitavan de temperaturas fòrça bassas (quauquei gras kelvin).
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus 1986.